Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Sant Cugat és una de les ciutats amb la renda més alta de Catalunya i sovint s'associa amb qualitat de vida, urbanitzacions residencials i prosperitat econòmica. Però darrere aquesta imatge també hi ha una realitat molt menys visible: desenes de persones viuen al carrer o depenen de recursos temporals per tenir un sostre. Les dades del nou Pla local d'abordatge de l'exclusió residencial posen de manifest una realitat sovint invisible a Sant Cugat: persones que dormen al carrer, ciutadans que depenen de recursos socials per tenir un sostre i situacions de pobresa extrema en una de les ciutats amb més renda de Catalunya.
Segons les dades del nou pla, el municipi té actualment 63 persones en situació de sensellarisme. D'aquestes, 37 dormen directament al ras, mentre que 26 més viuen en recursos temporals o assistencials. En concret, 11 resideixen en albergs o allotjaments per a persones sense llar, 1 es troba en equipaments residencials per a immigrants, 2 estan en procés de sortida d'institucions (com centres penitenciaris o de tractament mèdic) i 12 reben suport residencial de llarga durada després d'haver passat per una situació de sensellarisme.
Les dades evidencien que el sensellarisme no és un fenomen exclusiu de Barcelona o de les grans capitals, sinó també una realitat present en municipis aparentment pròspers com Sant Cugat.
El focus del sensellarisme està en el centre
El sensellarisme a Sant Cugat no es distribueix de manera homogènia, sinó que es concentra especialment en determinats punts del municipi. Les dades del Pla local d'abordatge de l'exclusió residencial mostren que el barri del centre és, amb diferència, el principal focus de situacions de carrer. Dels 37 casos de persones que dormen directament al ras, 23 es troben al centre. La resta es reparteixen entre altres zones del municipi: 7 a Volpelleres, 4 a la Floresta, 1 a les Planes i 1 a Mira-sol, mentre que en un cas no s'ha pogut identificar el lloc concret. Aquesta concentració evidencia el pes del nucli urbà com a espai on el fenomen és més visible.
Pel que fa a les 26 persones en situació de sensellarisme (és a dir, que no viuen al carrer, però depenen de recursos temporals o institucionals) la distribució és més dispersa. En aquest cas, 8 persones resideixen al centre i 5 a Volpelleres, mentre que 5 més es troben a Mira-sol. A més, 6 persones estan allotjades temporalment fora del municipi (però depenen de Serveis Socials de la ciutat), 1 es troba en un centre penitenciari i 1 més en una institució de tractament mèdic en una comunitat terapèutica. Aquest conjunt de dades reflecteix que el sensellarisme a Sant Cugat no només es concentra en espais concrets del municipi, sinó que també està vinculat a itineraris de vida més complexos, sovint marcats per estades temporals fora de la ciutat o processos institucionals previs a la reinserció social.
Un fenomen masculinitzat i de mitjana edat
Les dades també permeten perfilar el rostre del sensellarisme a Sant Cugat, especialment en termes de gènere i edat. En el cas de les 37 persones sense sostre, el fenomen és molt més masculinitzat. 36 són homes i només 1 és dona, una dada que evidencia la forta desigualtat de gènere en les situacions més extremes de pobresa residencial. Des de Serveis Socials assenyalen sovint que les dones en situació de sensellarisme tendeixen a quedar més invisibilitzades, ja que moltes eviten dormir al carrer i opten per solucions temporals amb familiars, amistats o recursos assistencials.
Per edats, també hi ha una concentració clara en la mitjana edat. 19 persones tenen entre 31 i 50 anys, convertint-se en el grup més nombrós. A més, 11 tenen entre 18 i 30 anys i 7 se situen entre els 51 i els 64 anys. El pes de la població jove és també significatiu, especialment si es té en compte que gairebé un terç de les persones que dormen al carrer tenen menys de 30 anys.
En el cas de les 26 persones en situació de sensellarisme (aquelles que no viuen al carrer, però depenen de recursos temporals o institucionals) hi ha un equilibri relativament ajustat entre homes i dones, tot i que amb lleu majoria masculina: 14 homes i 12 dones. Per edats, aquest col·lectiu es concentra sobretot en la franja de mitjana edat. 11 persones tenen entre 31 i 50 anys, 6 tenen entre 18 i 30 anys, 5 se situen entre els 51 i els 64 anys, i 4 són majors de 65 anys. El perfil és, per tant, divers, però amb un pes clar de la població en edat laboral activa.
Les dades mostren, en conjunt, un fenomen que afecta sobretot homes en edat activa, però que també impacta tant en joves com en persones de més edat, evidenciant la diversitat de trajectòries vitals que poden acabar derivant en situacions de carrer o exclusió residencial.
Un fenomen que sovint es cronifica durant anys
Les dades del Pla local també posen el focus en la durada de les situacions de carrer, un dels elements més reveladors de la gravetat del sensellarisme a Sant Cugat. En molts casos, no es tracta d'una situació puntual o recent. De les 37 persones que dormen al carrer, 25 fa més d'un any que es troben en aquesta situació. En concret, 16 acumulen entre 13 i 36 mesos vivint al ras, i 9 persones fa més de tres anys que viuen al carrer. És a dir, gairebé dues de cada tres persones sense sostre arrosseguen una situació de llarga durada. Només una minoria es troba en fases més recents d'exclusió residencial: 3 persones fa sis mesos o menys que estan al carrer i 8 es troben entre els 7 i els 12 mesos. En un cas no s'ha pogut determinar la durada.
Les dades també mostren que el sensellarisme no sempre és un fenomen nou per a les persones que el pateixen. 17 de les 37 persones sense sostre ja havien viscut aquesta situació anteriorment, mentre que 16 ho viuen per primera vegada. En 4 casos no hi ha informació disponible. Aquestes xifres apunten a una realitat clara: en molts casos, el sensellarisme no és un episodi puntual, sinó un procés que es repeteix o es cronifica amb el temps, dificultant la sortida estable de la situació de carrer.
Sant Cugat no amaga la realitat del sensellarisme
Gemma Aristoy (ERC), regidora de Drets Socials de Sant Cugat, assegura que les dades del nou Pla local d'abordatge de l'exclusió residencial evidencien una realitat "dolorosa" que també afecta una ciutat associada tradicionalment a la renda alta i la qualitat de vida. La regidora admet que les xifres "fan mal al cor" i alerten d'una societat "cada cop més polaritzada" també a Sant Cugat. "Hi ha persones obligades a buscar espais que no són habitatges per poder dormir, i això cada vegada es veu més", assenyala.
La regidora d'ERC defensa, però, que l'Ajuntament ha optat per visibilitzar el problema i no ocultar-lo. "Són dades públiques i des de la institució tampoc amagarem aquesta realitat", afirma. Segons explica, el consistori ha impulsat una diagnosi específica per entendre millor l'exclusió residencial severa al municipi i adaptar-hi les polítiques socials. Aristoy remarca que el fenomen respon a "una tendència general que s'està produint arreu del país, però que també impacta Sant Cugat amb situacions de pobresa cada vegada més accentuades".
La regidora també apunta que entre les persones ateses hi ha tant veïns de Sant Cugat "de tota la vida" com persones arribades més recentment, i que una part de les persones que dormen a la ciutat no estan vinculades als Serveis Socials municipals. "Hi ha persones que venen a dormir aquí, que no estan ateses pels serveis socials, però sí diagnosticades", explica, atribuint-ho, en part, a la percepció de seguretat i estabilitat que ofereix el municipi.
Recursos municipals i socials
Per afrontar aquesta realitat, Sant Cugat disposa actualment de diferents recursos municipals i d'entitats socials destinats a persones en situació d'exclusió residencial severa. Entre les principals iniciatives destaca el programa Primer la Llar, impulsat per l'Ajuntament, que ofereix quatre habitatges unipersonals estables per a persones sense llar amb necessitats socials severes, amb l'objectiu de facilitar processos de recuperació i autonomia personal. El consistori també compta amb un servei d'intervenció en medi obert amb 23 places, centrat en l'acompanyament socioeducatiu i la vinculació amb les persones que viuen al carrer.
A més, existeixen diferents pisos temporals assistits, tant municipals com gestionats per Càritas Sant Cugat, dirigits específicament a dones, famílies monoparentals o homes en situació de vulnerabilitat residencial. La xarxa d'atenció es complementa amb serveis de dutxes, rober i bugaderia, menjador social, equips mòbils d'emergència social de Creu Roja, kits de suport material i espais de refugi climàtic per a persones sense sostre durant episodis de temperatures extremes. El Pla també inclou un protocol d'actuació coordinat entre Serveis Socials i la Policia Local per detectar i intervenir en situacions de sensellarisme al municipi.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.