Antoni Bassas: "Els poders volen confondre i que la veritat sigui el que ells diuen"

Antoni Bassas és un dels periodistes més reconeguts del panorama català. Amb una trajectòria de dècades als mitjans de comunicació, ha estat una veu de referència en ràdio, televisió i premsa escrita. Va assolir una gran popularitat com a director i presentador d'El matí de Catalunya Ràdio, programa que va liderar durant anys i que es va convertir en un dels espais informatius més influents del país.

Al llarg de la seva carrera, també ha treballat com a corresponsal als Estats Units, aportant una mirada internacional a l'actualitat, i ha estat vinculat a capçaleres com Diari ARA, on ha desenvolupat una destacada tasca com a analista i articulista. Reconegut pel seu rigor, capacitat d'anàlisi i estil comunicatiu, Bassas ha reflexionat sovint sobre el paper del periodisme en la societat contemporània. En aquesta entrevista, aprofundeix en un dels grans debats actuals: la frontera entre veritat i mentida en el món de les notícies.

Què entenem per veritat en el context informatiu?

La veritat és la versió més pròxima a la realitat. Però hem d'entendre que la realitat sempre s'explica de manera subjectiva segons qui la mira. Per tant, el que intentem és fer una mena de mitjana de visions que permeti explicar el que ha passat d'una manera honesta i creïble.

Hi ha més fake news o simplement les detectem més?

Les mentides han existit tota la vida, no només als mitjans, sinó també a la vida quotidiana. La diferència és que ara tots som emissors. Abans la gent no disposava d'un megàfon que pogués fer arribar el seu missatge a tot el món. Ara s'ha multiplicat exponencialment el nombre d'emissors. I com més gent parla, més veritats i més mentides es poden dir.

"Ara s'ha multiplicat exponencialment el nombre d'emissors. I com més gent parla, més veritats i més mentides es poden dir"

La gent vol la veritat o vol tenir raó?

L'impuls primari és confirmar el nostre biaix cognitiu, i per això ens sentim més còmodes mirant un determinat canal o llegint un cert diari. Però, si no ens enganyem, som adults que hem de prendre moltes decisions (família, feina, vida) i per això hem d'estar ben informats. Si no, ens quedem en un nínxol de comoditat ideològica. En el fons, tots volem tenir una idea cabdal i honesta del que passa, perquè si no, com prens les decisions importants de la vida?

Quin paper juguen les xarxes socials en la distorsió de la realitat?

Les xarxes socials fan el mateix paper que abans feien la televisió, els diaris o la ràdio, però multiplicat pel nombre d'éssers humans del planeta. Si pràcticament tothom porta un telèfon a la butxaca, tothom pot penjar un missatge, una foto o una idea. Això amplifica la informació, però també la desinformació, el soroll, l'odi i la por. També amplifica el coneixement i el debat. Allà on el poder polític i econòmic veu la possibilitat d'influir en el nostre biaix cognitiu, hi entra amb tot. I a vegades aquest "tot" també és mentida.

"Allà on el poder polític i econòmic veu la possibilitat d'influir en el nostre biaix cognitiu, hi entra amb tot"

La intel·ligència artificial dona informació. Quin impacte té sobre la veritat?

L'impacte és gran, exponencial i creixent. Molts estudiants confessen que fan treballs amb intel·ligència artificial i només canvien paraules perquè sembli que els han fet ells. Aquestes eines poden servir per aprovar l'ESO o el batxillerat, però després, a la universitat, els controls són més difícils. Si no tens una base de coneixement, no saps què preguntar ni com interpretar les respostes. Copiar i enganxar ho pot fer tothom, però això no servirà quan hagis d'afrontar responsabilitats reals. La intel·ligència artificial ha de ser una eina d'ajuda; si pensem que substitueix el coneixement, ens equivocarem. El coneixement humà és imprescindible per prendre decisions importants a la vida.

Hi ha veritats que no es diuen per què els poders no volen?

Per això hi ha els periodistes. Les xarxes han augmentat el nombre d'emissors, i això té coses positives, però no tots els emissors són periodistes. El periodista té titulació, responsabilitat i signa el que fa. No s'amaga darrere d'un pseudònim, com passa sovint a les xarxes. El periodista ha d'investigar i treure a la llum allò que el poder polític o econòmic no vol que se sàpiga. Els periodistes són criticats i, en molts llocs, fins i tot assassinats, com passa a Mèxic o a Gaza, perquè som testimonis incòmodes del que passa. Tot i que l'ofici s'ha transformat molt i ha perdut el monopoli de l'emissió, continuem sent imprescindibles per a la salut de la vida col·lectiva. Si ningú valida què és veritat o el que més s'hi acosta, qualsevol cosa pot passar per veritat. Els poders sovint busquen confondre, que la veritat sigui el que ells diuen. Figures com Donald Trump han defensat que la veritat és el que ells diuen. Algú ha de poder dir: "Vostè va dir això, però ha fet una altra cosa" o "això que diu no és veritat".

"Les xarxes han augmentat el nombre d'emissors, i això té coses positives, però no tots els emissors són periodistes"

Què ha de fer un periodista per destacar en un món amb tants emissors?

No és fàcil. El que ven és l'impacte immediat, i això és evident. La gent al metro mira continguts curts, com a TikTok, de manera compulsiva. Això és impossible de combatre, perquè el periodisme, com moltes coses que valen la pena, és una cursa de fons. La confiança i la credibilitat no es construeixen en un minut, tot i que es poden perdre en un minut. Cal demostrar cada dia, de manera sostinguda, que la teva versió és fiable. Si et limites a reproduir declaracions, no aportes valor. Però si vas a una roda de premsa i fas la pregunta encertada que posa en evidència un polític, aquell dia comences a destacar. Quan prens riscos professionals conscients i fas bé la teva feina, la gent ho reconeix. Vivim en una època en què qualsevol es pot posar davant d'un micròfon i convertir-se en influencer.

Amb interessos econòmics, es pot ser objectiu?

S'ha d'intentar. L'objectivitat és un desig, perquè les persones som subjectes, no objectes. És molt difícil ser 100% objectiu. El que hem de fer és tendir cap a l'objectivitat i ser tan objectius com sigui possible. Si no, hem de ser responsablement subjectius. Els interessos sempre hi són, i cal lluitar-hi en contra. També és important tenir directors que protegeixin la independència periodística. Sense això, és molt difícil fer bé la feina.

"L'objectivitat és un desig, perquè les persones som subjectes, no objectes"

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.