Anxela Iglesias: "La pau ha deixat de semblar un objectiu compartit”

Anxela Iglesias és comunicadora, formadora i membre de La Intersección, un col·lectiu especialitzat en estratègies de comunicació i narratives per al canvi social. En el marc del 41è Curs d'Estiu de la Universitat Internacional de la Pau (Unipau), celebrat a Sant Cugat sota el títol El nou paradigma bel·licista: poder, discurs i seguretat en transformació, Iglesias reflexiona sobre el paper de la comunicació davant l'auge dels discursos de la por, el rearmament i la polarització.

Què entén per "comunicació transformadora" i què la diferencia de la comunicació convencional?

Quan parlem de comunicació transformadora ens referim a crear narratives i a comunicar d'una manera més persuasiva, que faci que la gent no sigui només una receptora passiva dels missatges, sinó que se senti interpel·lada i tingui ganes de canviar les coses.

Per què és tan important parlar de narratives i no només de fets?

Perquè tant la neurociència com l'experiència de molts anys en comunicació demostren que els fets i les dades, per si sols, no acostumen a convèncer ningú ni a fer canviar d'opinió. Les persones necessitem relats, històries i que se'ns parli dels nostres valors i de la nostra identitat.

La por és un dels eixos del curs. Com es construeix políticament i mediàticament aquesta emoció?

La por paralitza. Fa que no prenguem decisions lliurement i que no siguem capaços d'imaginar futurs diferents dels que ens presenten. Ens porta a prendre decisions que considerem de sentit comú o que pensem que ens protegeixen. Precisament defensem la necessitat de construir altres narratives que superin aquesta por, perquè creiem que sovint s'alimenta de manera intencionada. És molt més fàcil aconseguir que la gent voti o prengui determinades decisions si ho fa des de la por.

Es pot combatre aquesta dinàmica des del món de la comunicació?

És difícil. Fa molts anys que parlem del que anomenem la "internacional de l'odi" i vivim un moment molt complicat a escala internacional. Tot i això, tenim la responsabilitat d'intentar eixamplar la finestra d'Overton, és a dir, ampliar allò que una societat considera acceptable o possible. Des de la comunicació i des dels moviments socials hem de posar en circulació altres narratives que no siguin les del bel·licisme, la por o la falsa idea que tota la seguretat passa pel rearmament.

Quin paper juguen les xarxes socials en aquest context?

Un paper molt important. Les plataformes digitals tenen interessos polítics i econòmics, però també funcionen amb el que anomenem l'economia de l'atenció. Volen que hi passem el màxim de temps possible. Els algoritmes potencien emocions molt intenses com la por o la indignació perquè ens fan consumir més continguts i romandre més temps connectats.

Qui té avui més poder per construir el relat: els governs, els mitjans o les plataformes digitals?

És molt difícil separar-ho. Són diferents peces d'un mateix sistema. Quan, per exemple, determinats laboratoris d'idees de l'extrema dreta impulsen alguns discursos, sovint compten amb el suport de persones dins de les plataformes digitals i també d'alguns mitjans de comunicació, o del que s'autodenomina mitjans.

I quin paper han de jugar els periodistes?

Han de fer la seva feina. No crec tant en la neutralitat com en l'honestedat. Els periodistes han de contrastar la informació, explicar els fets i també ser transparents sobre des d'on informen i quines són les seves premisses.

És possible competir amb missatges basats en la por, que acostumen a ser més virals?

És molt complicat perquè la por és una emoció molt poderosa. El nostre cervell està preparat per reaccionar-hi de manera immediata per una qüestió de supervivència. Contrarestar això amb emocions positives és difícil, però cal continuar intentant-ho. També hem d'entendre que aquesta etapa no ha de ser eterna i que les narratives actuals poden canviar.

Durant la ponència parla de "narratives de resistència". A què es refereix?

Abans parlàvem molt de narratives de l'esperança, però crec que el moment actual exigeix també parlar de resistència. Es tracta de resistir l'avenç dels discursos xenòfobs, racistes o antifeministes, però fent-ho des d'una actitud constructiva, no només defensiva.

La pau també necessita una estratègia de comunicació?

Sí. Fa quinze anys la pau era una aspiració compartida per la majoria de la societat. Ara, en canvi, sembla gairebé una idea infantil o ingènua. S'ha imposat una narrativa favorable al rearmament i al bel·licisme. Per això cal recuperar la idea que la pau no és ingenuïtat, sinó un objectiu imperfecte que s'ha de defensar cada dia.

Hi ha una contradicció entre voler la pau i acceptar polítiques que alimenten els conflictes?

Sí. Recordo que quan treballava a Palestina em sorprenia que la immensa majoria de la societat israeliana afirmés que volia la pau, malgrat viure en una societat profundament militaritzada. La paraula "pau" sovint acaba convertint-se en un concepte buit. Cal tornar-li el seu significat i explicar que la seguretat no consisteix només a comprar armes, sinó també a garantir habitatge digne, alimentació o unes condicions de vida adequades. La pau també és poder viure sense violència dins de casa, anar a l'escola en condicions dignes o tenir una vida estable.

Quins exemples recents considera inspiradors de comunicació transformadora?

Em sembla molt interessant la campanya de Zohran Mamdani a Nova York (actual alcalde). Van apostar per recuperar el porta a porta, amb milers de persones parlant directament amb els seus veïns sobre els problemes quotidians. Hi ha una idea seva que m'agrada especialment: és molt difícil continuar tenint por d'algú quan el coneixes. Aquest tipus de comunicació propera em sembla un bon exemple de transformació.

També cal recuperar l'esperança?

Sí, però omplint-la de contingut. Hem de ser capaços d'imaginar futurs desitjables. Moltes vegades sabem perfectament què no volem, però ens costa imaginar com voldríem que fos el futur. Quan la gent veu una realitat a la qual pot aspirar, és molt més fàcil que vulgui caminar cap a ella.

Quin valor té que aquests debats arribin també a l'àmbit local, en una ciutat com Sant Cugat?

És fonamental. Vinc del moviment municipalista i crec molt en les narratives construïdes des de la proximitat. Igual que el porta a porta de Mamdani era una iniciativa local, crec que una bona manera de combatre els discursos de l'odi és reforçar els vincles entre els veïns i sortir de les nostres bombolles.

Quines eines poden aplicar els municipis per fomentar aquesta comunicació més cohesionadora?

Hi ha moltes coses que es poden fer. Des de crear espais físics de trobada fins a impulsar més participació ciutadana a través de pressupostos participatius o altres mecanismes que permetin escoltar la població. També m'interessen molt els espais intergeneracionals. Crec que són molt útils per superar les distàncies entre persones grans i joves i generar comunitat. Precisament des de l'àmbit local és des d'on hi ha més eines per construir una comunicació més fluida i menys polaritzada.

Al llarg de la seva trajectòria ha viscut algun moment en què una narrativa ben construïda hagi contribuït a canviar les coses?

No crec que cap de les campanyes en què he participat hagi provocat un canvi radical per si sola, però sí que hem contribuït a impulsar processos importants. Un dels moments més emocionants va ser participar en la iniciativa legislativa popular per reclamar una regularització extraordinària de persones migrants. Va aconseguir unir col·lectius antiracistes, entitats de persones migrades, organitzacions cristianes i moltes altres sensibilitats. Aconseguir més de 600.000 signatures en tan poc temps va ser extraordinari. Veure que avui més d'un milió de persones poden aspirar a una situació vital més tranquil·la gràcies a aquell procés és una de les experiències de les quals em sento més orgullosa.

Afegeix TOT Sant Cugat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.