Aristoy: "La salut mental va més enllà de la persona, afecta la societat i al seu entorn"

El 10 d'octubre se celebra el Dia Internacional de la Salut Mental

El dissabte, 10 d'octubre, se celebra el Dia Internacional de la Salut Mental que, enguany, amb el confinament i la pandèmia de la Covid-19 pren una especial rellevància per les conseqüències psicològiques que aquesta ha comportat. Amb motiu d'aquesta celebració, el TOT Sant Cugat entrevista la regidora de Salut de l'Ajuntament, Gemma Aristoy.

Quin ha de ser el paper que ha de jugar l'administració en l'àmbit de la salut mental?

En l'àmbit municipal tenim poques competències, però està clar que quan tenim una societat, o una ciutat en el nostre cas, que té un benestar emocional i una molt bona salut mental, s'eliminen conflictes, hi ha una sensació de més comunitat... Allò que passa pel carrer fa sensació de ser compartit... Per això volem donar-li visibilitat, i també procurar garantir una bona estructura per donar resposta a totes aquelles necessitats que poden tenir els ciutadans i ciutadanes de Sant Cugat.

Per què és important que existeixi un Dia Internacional de la Salut Mental?

És una data que molts han reivindicat. Hi ha moltes patologies o moltes situacions que generen un mal estar personal. Per això s'ha volgut dedicar un dia per recordar com és d'important tenir curs, de forma individual, però també que repercuteix en la col·lectivitat. I això és la part més important, la Salut Mental va més enllà d'una mateixa persona perquè afecta la societat, al seu entorn.

"Crec que aquesta pandèmia i el confinament ens ha afectat a tots i a totes"

 

El Dia Internacional de la Salut Mental se celebra enguany en unes circumstàncies especials, per la pandèmia de la Covid-19. Com ha afectat el confinament i la pandèmia a les persones amb problemes de salut mental?

Bé, més que les persones en si, tot l'entorn. Crec que aquesta pandèmia i el confinament ens ha afectat a tots i a totes. Això d'estar tancats a casa, de tant deixar de trobar-nos amb els que estimem, limitar les nostres activitats... Tot plegat ens ha portat a una situació d'inestabilitat emocional, que hem hagut d'aprendre a gestionar. No sempre ha estat fàcil, i quan hi ha hagut alguna situació complex a escala emocional, psicològica o psiquiàtrica, la qüestió s'ha complicat. D'aquí l'augment de sol·licituds perquè, per exemple, hi hagi una intervenció de mediació, que gairebé s'han doblat en el primer tram de confinament... Els casos no han deixat d'augmentar, el nombre de violències masclistes també ha anat en augment.

Ho han percebut des de l'Ajuntament?

Hem tingut molts casos que inicialment només eren de consulta i han perdurat en el temps i ha estat una situació real de violència... Moltes persones han demanat assessorament psicològic. Deixar de viure de la mateixa manera com havíem fet, ha generat inestabilitat, i d'aquí que s'hagi hagut de desenvolupar molt d'assessorament psicològic. També cal recordar que hi ha hagut molta gent que ha perdut familiars i no s'han pogut acomiadar. Tota la gestió del dol en aquestes circumstàncies... La gestió del dol és més intensa perquè la fase del comiat no s'ha pogut fer, i les conseqüències també s'arrosseguen. La pandèmia potser ens ha fet sensibilitzar-nos amb tota la gestió que s'ha d'anar fent.

I com ho han tractat des de l'administració?

Essencialment s'ha detectat moltes d'aquestes necessitats des de serveis socials, que era un servei que vam mantenir com a essencial per a la ciutat. Aquí és on han arribat les primeres consultes i s'han anat derivant a diferents serveis, com per exemple serveis jurídics, serveis d'assessorament laboral, la vinculació amb els SIAD, etc. També hem fet derivació a algunes entitats. Per exemple han arribat consultes sobre què és el que passa quan hi ha un familiar que està consumint més alcohol del que normalment feia, ho hem vinculat en alguna entitat. I les entitats han desplegat una xarxa per facilitar al màxim aquells serveis que ja ofereixen de normal. Moltes entitats que gestionen el dol en altres casos, per exemple, com poden ser Oncolliga o l'Associació Espanyola Contra el Càncer, s'han reformulat per acompanyar en el dol a aquestes persones que han perdut familiar per la Covid-19. Tot això ha fet que hi hagi hagut serveis psicològics a disposició de la ciutadania.

 

 "Hi ha una guia de la salut mental, editada, on apareixen tots els recursos que hi ha al municipi en relació amb la salut mental"

I en l'àmbit municipal, per una banda, rebre des de serveis socials, derivar allà on era necessari, i procurar donar aquest suport, aquesta estructura i, sobretot donar a conèixer els serveis. Hi ha una guia de la salut mental, editada, on apareixen tots els recursos que hi ha al municipi en relació amb la salut mental, i a partir d'aquí cal donar-les a conèixer de nou.

Més enllà de tot el que ha passat i de tot el que s'ha fet durant la pandèmia, quins són els recursos que ofereix l'Ajuntament en l'àmbit de la salut mental?

No és que els oferim nosaltres directament, però sí que creiem que són essencials per a la ciutadania. La pandèmia ens ho ha fet més evident, i ara ens veiem amb la necessitat de dir que quan estem malament ens hem d'ajudar, com ho hem fet amb altres coses, com per exemple una xarxa de voluntariat per fer suport alimentari. Però amb moltes altres qüestions que tenen a veure amb la situació emocional, també requereixen aquest suport i no ens n'hem d'amagar. Volem treure de nou aquesta guia per donar-la a conèixer a la ciutadania. Pot ser que hi hagi algú que no conegui algun recurs que hi ha al municipi, però que ho necessiti.

Què ha de fer una persona que vulgui accedir a aquests recursos?

Hi ha diversos recursos. Hi ha molts casos en els quals és tant fàcil com buscar els telèfons de contacte o els correus electrònics de les entitats. També hem actualitzat això en la guia. Es tracta de trucar en cas de necessitat. Pot ser que hi hagi algun cas que tingui relació amb els serveis sanitaris i, en aquest cas, el que caldria és fer una hora amb el metge de capçalera i que aquest faci una derivació. Però crec que era convenient recopilar-ho tot junt en un mateix document. En tot cas, si algú truca li faran aquesta mateixa indicació: s'ha de demanar primer visita amb el metge o en altres casos és simplement posar-se en contacte amb l'entitat en qüestió. Totes aquestes entitats tenen una gran voluntat d'ajudar, perquè ho han patit en primera persona i ara, amb aquestes agrupacions, volen acompanyar, ajudar o escoltar a persones que es troben en situacions similars.

Quina és la tendència en les xifres d'assistències per drogodependència?

En l'àmbit de la drogodependència està força similar al que hi havia temps enrere. En algun cas puntual, com el del consum de l'alcohol, sí que ha augmentat durant la pandèmia, però no em saben dir ben bé les xifres. Pot ser un pic puntual i que la cosa torni a baixar amb la recuperació de l'activitat relativament normal. Sí que hi ha hagut grups que tenen aquest acompanyament a persones alcohòliques que han desaparegut, la qual cosa vol dir que les persones han recaigut. La situació ha estat complexe i tant de bo la cosa torni a baixar.

 
Comentaris

Destaquem