Bahí: “El que més preocupa al professorat és que l’esforç que fan a l’aula no doni fruits”

A principis de juliol Fundació CIC (Coneixement i Cultura) va organitzar l’Escola d’Estiu, unes jornades que es van desenvolupar a l’Escola Thau de Sant Cugat que tenien com a principal objectiu dibuixar un pla de benestar per a docents. Ricard Bahí, director pedagògic de la Fundació CIC explica la importància de l’equilibri emocional dels formadors per oferir un aprenentatge millor a infants i joves.

La pandèmia ha canviat la manera de fer i de ser de l’alumnat. Com ha afectat el professorat?

La Covid-19 va fer emergir situacions que estaven una mica amagades o soterrades. Es va evidenciar que la salut mental i l’equilibri emocional de les persones és fonamental. I si parlem d’equilibri vol dir que en aquell moment va haver-hi desequilibri. Els docents van haver d’afrontar situacions compromeses i molt estressants.

Em pot posar algun exemple?

Moltes vegades hi ha gent que vol solucions immediates. Alumnat i famílies. Immediatesa, poca resiliència. Poca paciència i empatia. Això genera un estat de tensió que ha tensat molt els docents, que, a més, també han pogut tenir circumstàncies personals complicades. La pandèmia va ser un detonador de tot això. Per això a la post-pandèmia la missió de l’escola ha estat tenir cura del benestar de l’alumnat. Els objectius principals han anat abocats aquí, però ara també hem de tenir en compte els docents i no oblidar-nos-en.

Què ha fet l’escola d’estiu del CIC en aquest sentit?

Fer un programa renovador pels docents que estava distribuït en tallers pensats pel benestar del docent. El primer va ser plantejar-ho com a quelcom no feixuc i que aportés idees i eines pel benestar personal perquè repercuteixi en el benestar de l’alumnat.

Quins tallers i activitats s’han dut a terme?

Van ser 8 tallers dels quals els docents triaven un itinerari de 3. Hi havia ioga, mindfulness i meditació per la part més pràctica. Teníem també un taller d’alimentació emocional, un d’organització saludable i un d’organització del temps. La part més tècnica abordava la neurociència i la docència des d’una perspectiva psicològica. Això sí, n’hi havia un d’obligatori d’improvisació amb un punt teatral. Amb un actor de teatre van, no només passar una bona estona, sinó que van tractar situacions complexes o que produïen neguit sempre en l’àmbit de l’escola.

La reacció del professorat va ser l’esperada?

Molts van entrar molt entregats. També n’hi havia més escèptics i fins i tot aquests, al final, ens van agrair el fet de tenir tres dies per donar eines pel benestar. El que tothom van valorar positivament va ser la generació d’espais de diàleg i compartir experiències amb altres professionals. Anem molt atabalats amb el dia a dir i a vegades cal una pausa per parlar junts de tot plegat.

Què neguiteja més el professorat?

El que més preocupa és que l’esforç que fan a l’aula no doni els seus fruits. Que hi ha alumnes i grups més complexos ha passat sempre. Ara bé, si la feina que es fa no es tradueix en aprenentatge i maduració de l’alumne és motiu de neguit. És per això que també és molt important la figura del cap d’estudis i l’equip directiu que donen suport als docents des de dins.

Què poden fer les famílies i els nens i nenes per afavorir el benestar de l’equip docent?

L’alumnat ja aporta molt. Senzillament, cal atenció i respecte i potser un xic més de resiliència. Les famílies situen perfectament el rol del docent, però a vegades hi ha persones que els costa empatitzar amb el professor. Els costa veure que també és una persona que s’hi dedica molts a la classe a tenir cura i ensenyar els seus fills, però que també és una persona. I fan tot el possible i més per motivar, engrescar i acompanyar cada alumne.

Sempre sento que els nens que pugen són pitjor que “els d’abans”. Com ho veu el professorat?

Tenim la percepció que el present sempre ens fa oblidar el passat. És a dir, cada generació té les seves casuístiques. Ara bé, jo diria que cada fornada aporta coses noves. I jo estic molt content especialment amb els joves que els acusem de passar de tot i jo veig jovent amb molta empenta i moltes ganes. I molt sensibles al voltant de la sostenibilitat i sensibilitat a la diversitat. Soc de tarannà optimista.

Com viu l’escola el canvi digital? Classes amb ordinadors, tauletes, xarxes socials...

Hem de conviure amb això. La tecnologia és un instrument fabulós per aprendre. Una altra qüestió, més delicada, és l’ús ètic de les xarxes. Hem de treballar-hi des de la sensibilitat i donar criteris per fer servir les xarxes socials. O sigui, tot el que escrius o poses pot quedar allà per sempre. És una feina, però, conjunta.

Amb les famílies suposo.

Sí. L’escola està amb l’alumnat només unes hores. Hem d’acompanyar aquest procés, però no podem fer-ho tot. Tot plegat parteix de la base del respecte als altres. Alerta com diem les coses, què penjo, què m’ha arribat... Hem de vigilar que no ofengui a altres persones. És una feina de sensibilització. D’ètica en l’ús de les xarxes.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.