Un de cada quatre santcugatencs no pot marxar de vacances

Sant Cugat té fama de ciutat de rics i encapçala molts rànquings de nivell de renda o preu de l'habitatge més. Però la realitat santcugatenca, amb gairebé 100.000 habitants, és molt més complex i l'exclusió social i la precarietat econòmica afecten cada dia a més veïns. Queda demostrat en el Baròmetre Inclusiu de l'Ajuntament de Sant Cugat, que a partir de 507 enquestes analitzen qüestions com la pobresa, l'habitatge, la feina o la salut mental. O les vacances: ara que molts santcugatencs estan viatjant arreu del món, cal ser conscients que n'hi ha que no es poden permetre ni una setmana de vacances fora de casa.

Més info: 1 de cada 4 santcugatencs viu en risc d'exclusió social, segons el Baròmetre Inclusiu

La conclusió general és clara: el 25% de la població viu en situació de risc d’exclusió social i el 16% es troba en situació de risc de pobresa. Aquestes dades representen un augment significatiu respecte a l’any 2020, amb increments de 6 i 2 punts percentuals, respectivament. 

Mancances material: sense vacances ni carn

Un dels factors que aborda el Baròmetre Inclusiu és la carència material, que es fixa en les condicions materials i de vida de les llars i de les famílies. Es considera que una llar està en situació de carència material si no es pot permetre, com a mínim, tres d'aquests conceptes: 

• Anar de vacances fora de casa almenys una setmana l’any.
• Un àpat de carn, pollastre o peix (o l’equivalent a vegetarià) almenys cada dos dies.
• Mantenir l’habitatge a una temperatura adient.
• Un cotxe
• Fer front a una despesa imprevista de 900 € amb recursos propis
• Substituir mobles trencats o vells
• Ha patit retard (actualment o en els darrers 12 mesos) en el pagament de despeses relacionades amb l’habitatge principal (lloguer, hipoteca i/o subministraments bàsics) o en compres a termini.

 

El 23,5% dels santcugatencs té carències materials

Un 23,5% dels santcugatencs enquestats afirmen que no es poden permetre almenys tres d'aquests conceptes. La carència material de les famílies de Sant Cugat ha augmentat onze punts en vuit anys, passant del 12% del 2017 al 23,5% del 2025. 

La carència es considera severa si compleixes quatre d'aquests set conceptes. El percentatge de llars de Sant Cugat que pateixen carència material severa enguany és del 15,4%, una dada gairebé 8 punts percentuals superior a la registrada l’any 2017.

La situació de carència material és més aguda a Sant Cugat que al conjunt de Catalunya. La carència material afecta el 17,5% dels catalans, davant del 23,5% dels santcugatencs. I la carència severa colpeja el 8,7% dels catalans i el 15,4% dels santcugatencs. Una dada que trenca molts estereotips que es poden tenir de Sant Cugat. 

Un de cada quatre santcugatencs no pot anar de vacances

El Baròmetre també especifica quins són els conceptes que menys es poden permetre els santcugatencs. En ple mes d'agost i amb molts veïns viatjant arreu del món, una de les dades preocupants és que un de cada quatre santcugatencs no es poden permetre fer una setmana de vacances fora de casa. Concretament, el 24,7% de la població es veu obligada per motius econòmics a passar tot l'estiu a Sant Cugat. El 2017, aquest percentatge era del 18,6%.

D'altra banda, tres de cada deu santcugatencs no poden fer front a una despesa imprevista de 900 euros ni es poden permetre un cotxe. Fa vuit anys, eren dos de cada deu. La precarietat augmenta any rere any.

Qui pateix més mancances?

El Baròmetre Inclusiu també permet analitzar quines són les famílies santcugatenques que pateixen més mancances i quin és el seu perfil. Les que tenen més dificultats són les llars monoparentals, les formades per membres procedents d’Amèrica central i del sud, les que viuen a la zona de La Floresta i les que viuen de lloguer i, especialment, en habitacions de lloguer. 

Amb dades, veiem que un 45% de les famílies monoparentals pateixen carència material i no poden permetre's almenys tres dels conceptes mencionats. Pel que fa a l'habitatge, el 73% dels santcugatencs que viuen en habitacions de lloguer pateixen també aquestes mancances materials. 

L'origen també és un factor de desigualtat decisiu: mentre dos de cada deu persones amb nacionalitat espanyola pateixen carència material, quatre de cada deu de nacionalitat estrangera es troba en aquesta situació. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.