Camps i Gamper: "Els deures ètics ens obliguen en consciència i van més enllà de la norma"

El 22 d'octubre comença una nova edició del cicle Enraonar, que tractarà sobre ètica en temps d'emergència, la crisi social i de valors que viu la societat o els drets i els deures i quina relació tenen aquests amb l'ètica. El TOT Sant Cugat entrevista els coordinadors del cilce: Victòria Camps, catedràtica emèrita de Filosofia moral i política de la UAB; i Daniel Gamper, doctor en Filosofia i professor de Filosofia moral i política de la UAB.

[r.1]

Amb quines reflexions els agradaria que acabessin el cicle les persones que hi participin?

Victòria Camps: L'ètica sempre és una reflexió. Una reflexió a la qual la gent no està acostumada al principi, perquè queda lluny de la seva activitat diària. Jo crec que una reflexió sobre aquesta idea que tots tenim, a més de drets, uns deures, que no són només les normes jurídiques, que se'ns imposen d'una manera coactiva. En canvi, els deures ètics ens obliguen amb consciència i van més enllà de la norma. Sovint no estan en la normal, perquè hi ha coses que no es poden regular. Però, en canvi, tens l'obligació de fer-les. No tot allò que està permès està ben fet. Aquesta reflexió jo crec que és important que la gent la faci.

Daniel Gamper: Jo potser afegiria que la manera en què els que ens dediquem a la filosofia hem de tractar els problemes... No tenim tanta pressa per arribar a alguna conclusió o de donar ràpidament la nostra opinió. Potser podem il·lustrar com aquestes qüestions que estan allunyades de la gent, però que al mateix temps són molt pròximes perquè parlem de coses que els afecten, no cal tenir pressa per tenir una opinió, sinó que val més mirar-se la qüestió de diferents maneres.

Ha d'existir una ètica diferent, o han de prevaldre uns valors per damunt d'uns altres, en temps d'emergència?

(V.C): Jo diria que l'ètica té uns valors que ja estan consagrats com a universals, tot i que es reformulen de maneres diferents segons les èpoques i segons les cultures. Però el valor de la vida, el valor de la llibertat, el valor de la igualtat, la tolerància, el respecte... Són valors inseparables de l'ètica. Ara, col·locar l'accent més en un que en un altre sí que depèn de diferents moments històrics. Com també formular-los d'una manera o d'una altra. Per exemple, si tenim un problema amb els moviments migratoris, la solidaritat o la fraternitat, potser ha d'anar molt projectat en aquest problema.

(D.G): L'emergència el que sol suposar, quan es declara, és que la gent remi en la mateixa direcció, i això pot suposar que s'alterin les prioritats. Si col·loquem l'accent en el deure, probablement el resultat és que la prioritat passa de ser el ben estar individual, a incloure en aquest ben estar el ben estar col·lectiu.

"El dret aspira a ser just però no sempre ho és. En canvi, l'ètica sempre es reserva aquesta facultat de posar en qüestió les normes"

Sovint hi ha un xoc entre llei i moralitat. Per què costa que existeixi una harmonia clara entre la llei i l'ètica?

(V.C): Hauria de ser el més lògic, però el dret aspira a ser just però no sempre ho és. En canvi, l'ètica sempre es reserva aquesta facultat de posar en qüestió les normes dient que no són suficients o no són adequades, o haurien de canviar... Sempre va més enllà perquè té un element d'utopia que el dret no té; el dret ha de ser més realista.

Tenim un sistema just?

(D.G): Podríem parlar del capitalisme, que s'ha naturalitzat i sembla que sigui l'única alternativa i que ens disgrega, ens separa, ens enfronta, ens fa creure que som individus quan, com diu la Victòria, no som essencialment individus, sinó que som aquells que estem en relació. Jo diria que el capitalisme és, en gran part, responsable del qual podríem anomenar una crisi dels valors tradicionals.

Durant el cicle tractaran també els efectes de la crisi de la Covid-19. Ha ajudat a augmentar la crisi de valors o a començar a solucionar-la?

(V.C): Jo diria que ni una cosa ni l'altra. És a dir, no és que hi hagi més crisi perquè és cert que pensem més en quines han de ser les prioritats, a què hem de donar més importància. Ara, que ho solucionem és una altra història. Jo no sóc massa optimista en aquest sentit, però sí que ens dona l'oportunitat de pensar-hi. Ens dona l'opció d'analitzar quins valors estan en crisi i per què. Que ja ho sabíem... Que hi ha grans desigualtats ja ho sabem, però potser ara s'han fet molt més evidents en unes situacions molt determinades i hauríem d'aprofitar aquesta ocasió per analitzar-ho bé i veure com millorar.

"La ciutadania ha estat força exemplar per la manera com a reaccionat"

No ha fet aflorar valors com la fraternitat o la solidaritat?

(V.C): Sí que hi ha hagut un moviment. La ciutadania ha estat força exemplar per la manera com a reaccionat. Primer ha fet cas de les normes de confinament, perquè hi ha por encara. Però hi ha hagut solidaritat. També hi ha una certa actitud policial... Sí que ens hem vist més en la necessitat d'actuar conjuntament, però perquè hi ha por. Si desapareix la por no ho sé.

Per tenir una ètica més justa i més saludable, hem de millorar individualment o col·lectivament?

(D.G): Les dues coses. Alguns dels que parlaran durant el cicle, parlaran del canvi de consciència, i les consciències són individuals. Però només tenen pes i es tradueixen en quelcom si no només afecta un. El que passa és que de vegades un pot resultar exemplar pels altres, però tampoc tinc clar que sigui un canvi de consciència el que necessitem. Potser necessitem un canvi en les relacions de producció.

(V.C): Els canvis individuals són importants, el que passa és que són molt difícils, perquè la gent no canvia pensant que els altres tampoc canviaran. Per això cal una certa coacció que t'obligui a canviar o, si més no, a complir unes normes. Però sí compleixes les normes i no has canviat individualment, aquest canvi ètic no es produeix.

Estem vivint un despertar en aspectes com, per exemple, l'antiracisme o la consciència feminista?

(V.C): Sí, en algunes coses sí. En unes altres potser no, però en algunes coses sí. En el feminisme és evident. El tema de cuidar, és un tema del feminisme, que ha alçat la veu i ha dit: no poden cuidar només les dones. És necessari i s'ha de distribuir. Pel que fa a l'antiracisme, als EUA tenen una història peculiar.

(D.G): De vegades també hi ha molta espectacularitat i no saps si arrelarà. Però jo diria que, a llarg termini, en el feminisme sembla que hi ha hagut un canvi important. Jo l'he viscut a les aules. Quan l'any 2003 preguntava a classe qui és feminista, tímidament alguns aixecaven la mà; ara ho pregunto i la resposta és massiva. També perquè, de vegades és el que s'ha de dir. Això no vol dir que s'hagin donat els canvis. O quan jo anava a l'Arnau Cadell no hi havia cap homosexual. Ara a totes les classes n'hi ha. Això és un canvi important.L'ètica i la moral evolucionen en sincronia amb la societat. Hi ha d'haver alguns valors inamovibles?

L'ètica i els valors evolucionen en sincronia amb la societat. Hi ha d'haver alguns valors inamovibles?

(V.C): Ja hi ha valors inamovibles, el que passa és que es formulen de manera diferent. I es van descobrint. Per exemple la tolerància té una data. Hi ha un moment en el Segle XVII que es comença a parlar de tolerància religiosa. Els valors no poden desaparèixer. SI hem descobert que la igualtat és un valor i que s'ha d'anar cap a societats més igualitàries, no podem dir: com que això és molt difícil... De vegades a mi em deien: com que això dels Drets Humans és molt difícil, per què no els eliminem o per què no els canviem... Això en ètica no pot funcionar així.

"Ha d'haver-hi valors inamovibles i, a més, s'han de repetir constantment"

(D.G): Hi ha coses que potser semblen inamovibles, però no ens n'hem de refiar. La dignitat de les persones és inamovible, la tortura ha d'estar prohibida... Però si no hi ha algú que ho recordi constantment, els valors de sobte desapareixen, i jo crec que avui dia hi ha alguns líders mundials que tenen tendències que poden revertir alguns progressos morals que semblaven incontestables. Ha d'haver-hi valors inamovibles i, a més, s'han de repetir constantment.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.