Can Barata, el barri "oblidat" de Sant Cugat

"La realitat és que som un barri marginal". Així de contundent es mostra Joaquín Medina, president de l'Associació de Veïns de Can Barata, un barri santcugatenc format per una seixantena de cases situat més a prop dels nuclis de Rubí o de Sant Quirze que de Sant Cugat.

De fets, molts santcugatencs desconeixen l'existència i la ubicació d'aquest barri que té l'entrada principal a la carretera que va de Rubí a Sant Quirze. Envoltat de natura, Can Barata es va formar a partir dels anys 60 i 70 amb la construcció d'horts i cabanyes particulars, que van anar evolucionant en segones residències i, finalment, en habitatges habituals.

Com va passar a altres barris, les construccions es van fer fora de la legalitat i no va ser fins als anys 90 quan es van legalitzar. La urbanització de Can Barata no va arribar fins a ja començat el segle XXI i amb problemàtiques i retards importants. A més, els últims anys hi ha hagut una suspensió de llicències de construcció i d'obra a l'espera de la reparcel·lació, ja aprovada.

Amb tot, avui en dia Can Barata és un barri urbanitzat i dins de planejament després d'anys de lluita i reivindicacions. La majoria dels carrers són amples i asfaltats i ja estan inclosos en els serveis de neteja, recollida d'escombraries... Tot i això, els veïns del barri asseguren que estan "oblidats" per l'Ajuntament. El TOT parla amb tres dels seus veïns durant gairebé dues hores per exposar la realitat del barri. Són el president de l'Associació i Diego Ortega i Juan Antonio Múñoz.

"Un lloc ideal"

"Can Barata és un lloc fantàstic per viure". I és que l'entorn natural del barri i la seva bona connexió amb el seu voltant fan d'aquest emplaçament un lloc privilegiat. Però els veïns contraposen aquest petit paradís amb "l'oblit" al qual han estat sotmesos per part de l'Ajuntament de Sant Cugat. "És ideal però ens falta atenció i la complicitat de l'Ajuntament", lamenten.

"Estem molt descontents", lamenten. És tanta la seva percepció de "barri marginal" que fins i tot s'han plantejat fer un referèndum al barri per deixar de formar part de Sant Cugat i adherir-se a Sant Quirze.

"L'Ajuntament sempre ens dóna llargues, és molt frustrant. Sembla que siguem un altre municipi", denuncien. "És cert que geogràficament és un barri allunyat del nucli, però en els últims anys s'ha fet un esforç per intentar integrar-lo al màxim al possible", assegura per la seva banda la tinent d'alcalde de Serveis Urbans, Cristina Paraira.

 

"L'única manera que et facin cas és queixar-se centenars de vegades, no hauria de ser així. Per qualsevol actuació bàsica i barata, hem d'estar temps fent reclamacions", lamenten els veïns. "Ens sentim abandonats, l'Ajuntament mai s'ha posat en contacte amb nosaltres. És incapaç de preocupar-se i trucar", afegeixen.

"Acompanyament de l'Ajuntament"

Cristina Paraira, per la seva banda, assegura que l'Ajuntament "ha gestionat la llunyania del barri amb acompanyament". "La llunyania pot fer semblar que solucionem coses a altres barris abans, però la nostra voluntat és que no se sentin així. Potser no ho hem acabat de fer prou bé i ens hi haurem de posar a sobre", reconeix.

 

Paraira reclama també una mica de paciència als veïns: "A poc a poc, fa anys la situació de Can Barata era una altra molt diferent". "Entenc que com a veïns han d'estar a l'alerta i si les coses no funcionen, les hem d'arreglar", afegeix

 

Pel que fa a les queixes dels veïns relatives al mateix temps que es tarda a atendre les seves petites peticions, Paraira considera que "si ha sigut així, no hauria de ser".

Petites inversions

Els veïns de Can Barata repeteixen una vegada i una altra que no reclamen grans inversions, sinó petites actuacions poc costoses i més atenció en el manteniment del barri per part de l'Ajuntament. "Només reclamem coses coherents i possibles, com un parc infantil decent", reivindiquen.

"Per qualsevol actuació bàsica i barata, hem d'estar temps fent reclamacions", recorden. El senyal d'entrada al barri o l'arranjament de zones enjardinades que "semblaven selves" són altres qüestions que els veïns han hagut de reclamar durant anys.

 

Per Paraira, "la sensació que tenen els veïns de Can Barata potser també la tenen altres punts de la ciutat".  "Potser és un tema de l'Ajuntament, una qüestió de disposar de recursos per poder donar resposta a totes les incidències que ens arriben".

 

La tinent d'alcalde, però, remarca que Can Barata està inclòs en tots els programes de neteja viària, recollida de deixalles, manteniment de jardins i de la brigada d'obres. "M'ho prenc com un toc d'atenció", afegeix.

Sense aigua corrent

Una de les principals mancances de Can Barata és que el barri no està connectat a la xarxa d'aigua. L'aigua que consumeixen els veïns surt d'un pou que es va construir. Però l'aigua del pou no és suficient i al barri també hi ha un dipòsit Sorea ha d'omplir amb cisternes. Segons els veïns, camions amb aigua han d'omplir el dipòsit quatre o cinc vegades cada dia.

"No pot ser que en ple segle XXI hagin de venir quatre o cinc cisternes cada dia. L'aigua és un dret fonamental i l'Ajuntament se n'ha de fer càrrec", reclama el president de l'Associació de Veïns. "L'important és que els veïns tinguin aigua quan obrin l'aixeta. I en tenen", replica Cristina Paraira, que contradiu als veïns i assegura que "no han d'anar-hi cisternes cada dia".

 

"Els veïns lamenten que el fet de no estar connectats a la xarxa els obliga a fer més despeses, com la necessitat d'adquirir filtres o grups de pressió. "Fa dues setmanes el pou va començar a treure fang i l'aigua de les aixetes de casa sortia plena de fang", recorden.

 

En aquest sentit, Paraira ha assegurat que estan buscant solucions per millorar l'abastiment d'aigua. Una possibilitat seria connectar el barri directament amb la xarxa, cosa que suposaria una gran inversió, segons l'Ajuntament. És per això que ara busquen alternatives, i una d'elles és perforar més avall el pou per comprovar si hi ha més aigua.

 

Un dels problemes d'aquesta situació és que, segons un informe dels Bombers, l'aigua que genera el pou no seria suficient si hi hagués una emergència important. "Si hi hagués un incendi, no hi hauria prou aigua, s'acabaria de cop", expressen preocupats els veïns. Per això l'Ajuntament busca solucions, destaca Paraira.

El parc infantil, reivindicació històrica

Un exemple que posen els veïns de Can Barata d'inversió petita i que no es fa és la del parc infantil, que consideren que no està al mateix nivell que altres de Sant Cugat ni tampoc té el manteniment necessari.

 

"Per posar un nou element, ens hem d'esperar que canviïn els parcs infantils de Sant Cugat i ens portin el que sobra", lamenten, alhora que recorden que l'Ajuntament va dur a terme el 2015 un pla de millora de parcs infantils al municipi amb un pressupost d'1,5 milions d'euros; sense que es fes cap actuació a Can Barata.

 

"És cert que té pocs elements i més comparat amb aquest desplegament de jocs nous de la ciutat", reconeix Paraira. Tot i això assegura que Can Barata no és una excepció, ja que "no s'han renovat tots els parcs de Sant Cugat".

 

Malgrat tot, la responsable de Serveis Urbans anuncia que aquest 2016 volen adjudicar la renovació del parc infantil de Can Barata.

El semàfor

Un altre exemple de petició històrica dels veïns de Can Barata és la d'un semàfor intel·ligent a l'entrada del barri, ja que la carretera de Rubí a Sant Quirze és molt transitada en les hores puntes. "Aquí es juga la vida la gent sortint amb els nens, anant a treballar... Fa anys que ho demanem. No tenim altra alternativa", reclamen, ja que "els cotxes van molt de pressa o la carretera està parada".

 

"Jo un dia vaig veure un veí esperant quinze minuts, baixar del cotxe, tallar el trànsit i tornar al cotxe per incorporar-se", recorden. "Són uns 6.000 euros, no estem parlant de grans inversions", lamenten.

 

La competència en aquesta carretera no és de l'Ajuntament, sinó de la Diputació de Barcelona, actualment presidida per l'alcaldessa de Sant Cugat. Els veïns de Can Barata asseguren que l'Ajuntament de Sant Cugat aprovarà en sessió plenària reclamar a la Diputació aquest semàfor.

 

Relacionat amb la mobilitat hi ha la qüestió del transport públic. Des de fa més d'un any, l'Ajuntament de Sant Cugat va establir un autobús que connectava el barri amb l'estació de Ferrocarrils de Sant Quirze, amb tres trajectes al matí i tres al vespre. "Hi havia la reivindicació del bus, i es va poder fer realitat en el mandat passat", destaca Paraira.

Tot i això, des de l'Associació no ho veuen igual: "Agraïm la voluntat però no funciona. No es va fer d'acord amb els veïns i el bus no l'utilitza ningú perquè no té sentit i l'horari està imposat".

 

Els veïns recorden que per anar en transport públic al seu CAP de referència, al de Can Mates, han de fer tota una expedició passant per Sant Quirze i Volpelleres.

La seguretat

Una altra problemàtica que exposen els veïns de Can Barata, no exclusiva d'aquest punt, és la seguretat. "Va haver-hi una temporada que cada tarda hi havia robatoris i vam demanar més agents als Mossos i a la Policia Local", recorden. En aquest cas, destaquen que "des de fa un temps es veu la Policia Local cada dia".

 

A banda dels robatoris a cases, que asseguren que es produeixen amb regularitat, el barri també ha patit algun episodi de robatori de coure, una de les últimes vegades aquest febrer. "És habitual, perquè són zones que no hi passa ningú. Algun cop ens hem quedat tots a les fosques per algun robatori", lamenten.

Urbanisme

El TOT exposarà tot el procés de legalització i urbanització de Can Barata en un article posterior.