Carreras (Creu Roja Sant Cugat): "El voluntariat és el secret de la societat"

Lluís Carreras és el president de la Creu Roja de Sant Cugat-Valldoreix-Rubí, que enguany celebra el seu centenari. Un dels reconeixements és que han estat escollits per ser banderers de la rua dels Tres Tombs de Sant Antoni, que se celebra aquest diumenge 22 de gener. Amb uns 5.000 socis i més de 300 voluntaris, és una de les principals organitzacions de la ciutat.

Com heu rebut l'oferiment a ser els banderers de Sant Antoni?

És un privilegi i un reconeixement per tanta gent que ha passat durant un segle per la Creu Roja a Sant Cugat. Som una de les entitats més arrelades a la ciutat i comptem amb 5.000 socis que ens donen confiança econòmica cada any. I dotzenes de persones voluntàries. És emocionant que ens facin costat i ens reconeguin la nostra tasca. Estem molt agraïts.

Què feu des de la Creu Roja a Sant Cugat?

Som una gran família que ens dediquem a treballar pels més vulnerables de la societat. Ho hem fet durant cent anys i de maneres molt diverses, adaptant-nos a les circumstàncies. Ara a Sant Cugat estem fent moltes ajudes de primera necessitat, cosa que abans no havíem de fer.

Lluís Carreras: "Clar que hi ha pobresa a Sant Cugat"

Tot plegat amb molts voluntaris.

La Creu Roja és voluntariat per definició. Som uns 300 voluntaris, persones que dediquem el temps a ajudar als més desafavorits.

Què mou a una persona a fer-se voluntari?

Si hem arribat a la Creu Roja és perquè algun amic o familiar ens hi ha convidat. I quan arribes i dediques el teu temps als altres, és molt maco. Ens enganxa perquè veus que el primer beneficiat ets tu mateix. Fer bé a la resta, et fa bé a tu.

Sovint hi ha el tòpic que a Sant Cugat es viu molt bé i no hi ha pobresa.

No és veritat, els números canten. Clar que hi ha pobresa a Sant Cugat. Tenim una part molt bona que és que hi ha molta gent que és capaç d'ajudar-nos econòmicament. Però necessitem els diners perquè al nostre entorn hi ha persones que ho necessiten, que no poden pagar l'alimentació, el gas, l'electricitat...

Dos anys de pandèmia i ara molta inflació. Com està afectant els col·lectius més vulnerables?

Veiem que els que estan a l'últim esglaó de la societat, si baixen més, no poden pagar la llum o qualsevol altre necessitat. Això està passant a Sant Cugat. Ens preocupa especialment la cronificació de la pobresa. Si tens una necessitat per menjar o pagar el lloguer, és molt difícil sortir-ne sense ajuda.

Lluís Carreras: "Hi ha gent que no l'escolta ningú. I escoltar és estimar"

Molta gent arriba a la Creu Roja i mai s'ho hagués imaginat. Com es gestiona?

Per això també tenim voluntaris i tècnics amb formació per poder donar un suport positiu i eficaç. Els costa molt venir la primera vegada i demanar ajuda. Hi ha gent que si no l'empenys, no venen. Es pensen que és una vergonya i no ho és. Per això estem aquí.

Creu que la societat encara discrimina persones que necessiten ajuda d'entitats com la vostra?

Ho veig en positiu: el fet que tinguem gairebé 5.000 socis és molt significatiu. Hi ha molta gent que veu que hi ha necessitats i s'han de canalitzar ajuts. Segur que hi ha gent que ho critica, per això tots hem d'empatitzar més amb les altres persones, vinguin d'on vinguin.

Un dels col·lectiu a qui doneu suport és a persones grans que viuen soles. És un fenomen molt habitual?

Arran del confinament vam començar a portar menjar a persones que no podien sortir de casa i encara avui ho estem fent. Està passant a Sant Cugat. A vegades només necessiten acompanyament, una persona que pugui escoltar un avi durant una estona. Hi ha gent que no l'escolta ningú. I escoltar és estimar.

La tasca que fa Creu Roja no l'hauria de fer les administracions?

La Creu Roja sempre s'ha adaptat per tapar forats a on l'administració no arribava. Hem tingut hospitals quan no n'hi havia, a Valldoreix per exemple teníem un ambulatori. I quan n'hi ha hagut de públics, ens hem retirat. L'administració ha anat creixent per cuidar les persones. Nosaltres cobrim les necessitats on no arribava. I ara fa molt més que fa un segle. Criticar l'administració no és just. I pensar que ho pot cobrir tot, és de somiatruites.

Lluís Carreras: "Ser voluntari és fabulós, la gent hauria de fer cua per ser-ne"

Com heu afrontat la crisi de refugiats d'Ucraïna?

Vam organitzar matins d'acollida pels nens ucraïnesos que encara no anaven a l'escola. I vam veure que donar un espai a les mares per trobar-se i compartir també les ajudava molt. Vaig estar amb un nen que tenia set anys i feia molta pena, li costava somriure. I va marxar d'aquí somrient. Va trobar la humanitat que havia perdut a casa seva. Va ser molt molt maco i molt gratificant. Ser voluntari és fabulós, la gent hauria de fer cua per ser-ne. Et fa valorar molt més el que tens. El voluntariat és el secret de la societat si volem que el món sigui més bo i humà.

Una peculiaritat de Sant Cugat és el preu de l'habitatge, un dels més cars.

És molt complexe. Jo tinc fills i segurament hauran d'anar a viure fora. No hi ha espai per tothom, és comprensible que la gent hagi d'anar a viure a altres llocs. Jo ho desdramatitzo. Que els meus fills no es puguin quedar a viure a Sant Cugat, em sap greu, però és la vida. Vam ser una de les ciutats amb més natalitat de tot el país i no podem ser capaços de tenir habitatge per tothom. Ni tan sols amb el nou barri de Ca n'Ametller. Com a Creu Roja, no podem fer front a aquest problema, no hi podem arribar. Si que veiem que el cost dels serveis energètics és cada vegada més alt i més difícil de pagar. Tenir la calefacció sempre apagada és més habitual del que ens pensem. El que està costant és escandalós. I també l'alimentació. Per això estan augmentant els nostres usuaris i les persones que ens demanen ajuda. És la conseqüència inevitable si puja el preu de la vida.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.