Caselles: "Llegeixo el TOT cada divendres; quan el repasso, ja guardo allò que m’agrada"

Josep Andreu Caselles és un dels grans col·leccionistes del TOT Sant Cugat que hi ha a la ciutat, juntament amb Pere Massana. El segon, els té tots. Caselles, gairebé: l’aigua li va fer malbé alguns dels números (alguns 400, 600, 700 i 1.000). És per això que demana que, si algú va començar la col·lecció i no la va seguir, contacti amb ell per veure si pot aconseguir-los i així completar la sèrie.

 

És un dels col·leccionistes del TOT Sant Cugat vostè.

No els tinc tots per un accident. Qui sí que els té tots és el Pere Massana, que no pot ser avui aquí per un tema de salut. A mi me’n falten alguns que els hi vaig donar, i altres que vaig perdre perquè se’m van mullar.

 

Com va ser?

Tenia un armari gran com una paret, tot amb prestatges. Però vam canviar de pis, i ens van ajudar uns amics dels meus nanos i es va barrejar tot. Vaig haver de tornar a classificar-los. Al nou pis hi havia un tub de la calefacció que no estava bé, i va haver-hi un escapament i em va mullar les dues caixes de baix. I ara, amb les últimes pluges, es van mullar deu més.

 

Amb el Pere Massana, s’ajuden a fer aquesta singular col·lecció?

Ell va pel seu compte, i jo pel meu. Algun cop ens els guardem si un dels dos no està.

 

Què el va portar a iniciar-la?

Jo ja col·leccionava els Quatre Cantons, que me l’anava guardant. Però va tancar. I quan va aparèixer el TOT, els vaig anar guardant. I fins avui.

 

I per què els col·lecciona?

Perquè me’l llegeixo cada divendres. Quan el vaig a buscar miro allò que m’agrada.

 

Què és el que més li agrada?

El que m’agrada molt és l’escrit que fa el capellà, i les aportacions que fa el Jordi Roca, de fonts i camins. Això també ho estic col·leccionant, perquè vull fer un llibre de cada cosa.

 

Hi ha alguna secció que no li agradi?

No, perquè quan ho començo a llegir, si no m’acaba, ja passo. Altres coses, quan el llegeixo, com el Parlem-ne, o alguns col·leccionables, també me’ls guardo si m’agraden.

 

Ho col·lecciona de dues maneres diferents llavors?

A banda dels números sencers, em guardo algunes seccions que m’interessen. Agafo les fulles que em són d’interès.

 

La revista ha canviat diverses vegades de format. Com ho ha vist?

Ha canviat totalment. Els primers números, eren tot anuncis d’aquí de cases de Sant Cugat, i després va anar ampliant.

 

Li ha agradat aquesta evolució?

Això m’agrada a mi. Perquè resulta que hi ha una certa informació molt gran que si no fos per això, no t’assabentaries, a no ser que vagis amb l’ordinador tot el dia. El divendres, de 10 a 12 hores, em dedico a llegir el TOT, i si em queda alguna cosa, dissabte al matí. Perquè ara ja tinc tot el temps del món, perquè estic jubilat, però tinc les netes, i no volen que llegeixi quan estic amb elles, que volen jugar.

 

Ha trobat alguna curiositat durant tots aquests anys?

Tinc una llista amb les errades dels números. Portades que han sortit dos cops amb el mateix número. I ara, al juny, va sortir un amb una data que no era. Me n’he adonat quan els he anat ordenant. Abans no ho mirava, perquè ja els guardava per l’ordre que els agafava. Però amb el canvi, vaig haver de fixar-me, i és on ho vaig veure. Hi ha cinc errades d’aquestes, de dos números que han sortit amb el mateix número.

 

Col·lecciona res més vostè a banda de la revista?

Ho he deixat bastant. Són peces molt grans. Vaig començar amb les màquines de cosir, però són coses que ocupen molt d’espais. Sols m’he quedat la primera. I també tinc la balança de plats. Tinc també un sortidor d’aquells que es posaven als bidons de 200 litres, que s’enroscaven, i el rellotge de dalt marcava els litres que en treies donant voltes amb una mani-bela. Guardo coses antigues. I també tinc moltes eines del camp.

 

I com és?

Les col·lecciono perquè ja no es fan servir. I a casa meva n’hi havia, i a casa la meva sogra, a casa els avis... des d’un xapo a una força de fusta... També vaig estar a la construcció 50 anys, i tinc pics, pales, macetes, nivells... tot el que es feia servir. Tinc una caixa d’eines de l’any 1923, la del meu avi. Aquella caixeta si la veus, és petita i alta, amb les eines que anaven a treballar aquella gent.

 

Té un punt nostàlgic...

Estaven tots arraconats, rovellats, i el que he fet és netejar-los.

 

Fins quan durarà la col·lecció de TOTs? Té límit?

Mentre pugui, ja aniré buscant espai, sempre que segueixi la publicació! I tinc un dels nanos que la vol seguir.