Català: "El descobriment de vida extraterrestre serà el més important de la història"

Estem sols a l’univers? Aquesta és la gran pregunta que ha travessat la conferència del divulgador científic Joan Anton Català, qui ha defensat que la recerca de vida fora de la Terra “no és només ciència”, sinó també una reflexió profunda sobre qui som i quin futur volem com a civilització.

Català ha ofert aquesta conferència en una sessió organitzada per l’Aula d’Extensió Universitària per a la Gent Gran, i ha assegurat que la ciència “encara no disposa de cap prova” que confirmi l’existència de vida extraterrestre. Tot i això, ha subratllat que, si algun dia es produeix aquest descobriment, serà “el més important de la història de la humanitat” i ha apuntat que podria arribar “dins de la nostra generació”.

Microorganismes i vida bàsica

Lluny d’imaginar formes de vida intel·ligents i avançades, Català ha recordat que la recerca científica s’ha centrat, sobretot, en vida bàsica. “El que anem a buscar no són extraterrestres verds, sinó microorganismes”, ha sintetitzat. De fet, ha convidat el públic a mirar primer cap a la Terra: “El que domina el planeta són els bacteris”. Els humans, ha afegit, convivim constantment amb ells i ni tan sols entenem del tot què és la vida. A la Terra es coneixen aproximadament 1,3 milions d’espècies, però el 75% només de nom, i es calcula que podrien existir desenes de milions d’espècies encara desconegudes. “No tenim una definició clara i consensuada del concepte de vida”, ha admès.

En aquest context, Català ha repassat les principals apostes per trobar vida al sistema solar. Ha descartat Mercuri, per la seva proximitat extrema al Sol, i Venus, que ha definit com “un infern”, i ha situat Mart i Europa (lluna de Júpiter) com els dos grans candidats. Sobre Mart, ha explicat que s’hi ha detectat gel d’aigua a pocs centímetres de la superfície i que se sap que, en el passat, hi ha hagut rius i llacs. “La superfície actual no sembla habitable”, ha apuntat, “però el passat de Mart sí que ho podria haver estat”.

En aquest escenari, ha destacat la missió del robot Perseverance, enviat a un antic llac marcià, on s’han trobat minerals com el fòsfor, el ferro i el sodi. Uns elements que, a la Terra, “sempre apareixen associats a la vida”, tot i que ha volgut deixar clar que “això no són proves definitives".  Europa, una de les llunes de Júpiter, ha emergit com una alternativa cada cop més sòlida. Sota la seva superfície gelada podrien existir oceans amb profunditats de fins a 130 quilòmetres. “Comencem a pensar que potser és una aposta encara millor que Mart”, ha afirmat. La NASA, ha recordat, té prevista una missió que hi arribarà cap al 2030 amb l’objectiu de buscar proves vida actual.

Més enllà de la Via Làctia

Més enllà del sistema solar, Català ha remarcat que ja s’han descobert uns 6.000 exoplanetes i que n’hi ha milers més pendents de confirmar. Només a la Via Làctia podria haver-hi fins a un bilió de planetes. Tot i això, ha admès que “mai no hi podrem anar” i que la detecció de vida es limita a indicis indirectes. “Trobar oxigen podria indicar fotosíntesi”, ha explicat, alhora que ha assegurat que no garanteix res, ja que es podria haver originat de maneres diferents de com es crea a la Terra.

La conferència també ha abordat la recerca de civilitzacions intel·ligents i ha centrat l’atenció en la coneguda paradoxa de Fermi, que planteja una pregunta aparentment simple però inquietant: “On és tothom?”. Ha repassat diverses hipòtesis que podrien donar resposta a aquesta paradoxa: des de la possibilitat que realment estiguem sols fins a la idea que les civilitzacions tendeixen a autodestruir-se abans de poder establir contacte amb altres. També ha plantejat que potser ja hem detectat senyals i simplement no hem sabut interpretar-los, o que potser totes les civilitzacions actuen de manera prudent i callada, “escoltant però sense emetre”.

Assenyalant l’univers: per què enviem missatges?

En la part final, el divulgador ha elevat el to reflexiu i ha posat el focus en el sentit d’enviar senyals a l’univers. Ha comparat el cosmos amb “un oceà immens ple d’ampolles amb missatges” i ha recordat que la humanitat fa dècades que emet senyals dient que és aquí. “No ho fem per parlar demà”, ha aclarit, “ho fem per deixar constància que vam existir”.

Davant la pregunta de quin sentit té enviar un missatge que trigarà desenes de milers d’anys a arribar, si quan hi hagi resposta ja no hi serem, Català ha explicat que l’important no és rebre resposta immediata, sinó deixar constància de la nostra existència i oferir la possibilitat que algú, en algun lloc, sàpiga que no està sol. Ha afegit que confia que alguna civilització llunyana hagi actuat de manera similar, enviant senyals per demostrar que hi havia vida intel·ligent en algun moment.

Un missatge d'esperança

Ha remarcat que aquest escenari no pertany només a la ciència-ficció. Hi ha un protocol internacional que estableix com s’hauria d’actuar el dia que es rebi un senyal inequívoc. “No podem deixar que això passi de qualsevol manera”, ha advertit, imaginant una jornada històrica però també caòtica, marcada per disputes polítiques, religioses i ideològiques.

Passat aquest primer “terratrèmol”, però, Català ha defensat que arribaria el moment de la reflexió. Si algun dia rebem un senyal clar, ha argumentat, voldrà dir que la civilització que el va emetre “era més avançada que nosaltres”. I això convertiria el missatge en una prova d’esperança: “La demostració que és possible perdurar”. Si ells ho han aconseguit, ha conclòs, “per què nosaltres no?”. Una pregunta que transforma la recerca de vida extraterrestre en molt més que ciència: en filosofia, ètica i una decisió col·lectiva sobre el futur de la humanitat.

L'eclipsi del segle

El divulgador científic també ha parlat del seu darrer llibre, L’eclipsi del segle, una obra divulgativa pensada per ajudar el gran públic a comprendre i gaudir de l’eclipsi solar total del 12 d’agost de 2026, un fenomen astronòmic excepcional que no es repetirà a casa nostra en dècades.

El llibre vol ser molt més que una introducció teòrica: és una guia pràctica per preparar-se amb temps, saber què observar, on anar i com viure l’eclipsi de manera segura, responsable i conscient. L’obra explica què és un eclipsi de Sol, per què es produeix i com es desenvoluparà, destacant els canvis de llum, temperatura i paisatge que acompanyen la fase de totalitat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.