Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
Valldoreix ha donat el tret de sortida a la seva Festa Major amb el pregó, celebrat aquest divendres 18 de setembre a la sala de plens de l’EMD. Enguany, els pregoners han estat els veïns de la Colònia Montserrat, que aquest 2026 ha commemorat el centenari des de la seva creació.
El pregó l'han protagonitzat el president de l'Associació de Veïns de la Colònia Montserrat, Sergi Yuste i les veïnes de la Colònia Maribel i Leti, que han repassat els cent anys d'història d'aquest petit nucli de Valldoreix i n'han reivindicat la "identitat acollidora i diversa".
L'acte l'ha obert el president de l'EMD, Juanjo Cortés, que ha defensat: "Volem que la Festa Major serveixi per fer xarxa entre la pluralitat i la diversitat de Valldoreix". Cortés ha recordat que en aquest mandat ja han pregonat, entre d'altres, Toni Zamora, l'Agrupació de Defensa Forestal i la comunitat de pagesos, i que enguany, amb l'efemèride dels cent anys, "només podia ser la Colònia Montserrat."
També ha tingut presència el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, que ha volgut reconèixer la feina feta i ha recordat les estades a Valldoreix, on va estiuejar durant molts anys. Per a Vila, un poble és una xarxa de persones que es troben i s'ajuden, però també una comunitat amb lligams, i això passa a la Colònia i a Valldoreix.
Foto de família del pregó de Valldoreix. FOTO: Ajuntament.
Un barri amb cent anys d'història
Els pregoners han fet una mirada enrere per saber "d'on venen i cap on volen anar". Yusté ha deixat clar: "La Colònia és el meu epicentre, el melic del món, perquè «tots els camins porten a la Colònia". Han descrit un petit poble de només sis carrers, on els primers colons van construir les cases i on sempre hi va haver espais per trobar-se.
Cortés ha fet repàs de la història del barri, que va néixer el 1925 de la mà d'un sogre i un gendre, en un moment fundacional marcat per "l'enamorament del paisatge i del territori, i d'un esperit alternatiu que ha perdurat".
Maribel, la família de la qual va arribar a la Colònia als anys 30, ha recordat que fa més de 70 anys només hi vivien cinc o sis famílies i que a partir del juny hi pujaven els estiuejants. També ha remarcat l'arribada del primer autobús, l'any 1965 amb un recorregut des de l'estació fins a l'única parada i només els diumenges, que després va deixar de funcionar. Després de reivindicacions, el servei actual va entrar el 2003. A més, han fet memòria de la lluita per tenir aigua directa, clavegueram i asfalt als carrers.
Una mirada multicultural
Yuste ha destacat que la força de la Colònia és la seva gent, vinguda d'arreu, i que els nous colons treballen per mantenir-ne la cultura i les tradicions. "Som una gran família, però compartim l'idioma de la festa, la solidaritat i el somriure", ha dit.
Leti, nascuda a Mèxic en una família alemanya, viu a Catalunya des de fa 20 anys i a la Colònia des de fa set. Ha parlat de la gent que viu a la cara nord de la muntanya: "No canviarien per res la vida a la Colònia", ha dit, amb una perspectiva privilegiada de Valldoreix, i ha celebrat que ja tocava mirar-se de tu a tu, sense distància, la Festa Major, ha afegit, fa que les distàncies siguin més petites. "Una comunitat és un lloc on cabem tots", ha afirmat, i això, ha recordat, va començar a passar a la Colònia fa cent anys.
Yuste ha admès que durant dècades s'han sentit una mica sols i abandonats, però ha assegurat que a poc a poc s'està treballant pel barri, tot i que encara queda feina.
L'alcalde de Sant Cugat, Josep Maria Vallès, els ha respost avançant que portarà al ple la proposta que la Colònia rebi la medalla d'honor el 2027.
Afegeix TOT Sant Cugat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.