Consol Farràs: "La societat viu d’esquena a la mort, i nosaltres la posem en valor"

Consol Farràs és Coordinadora d’Atenció a les Persones de l’associació Dret a Morir Dignament

El diumenge, 1 de novembre, se celebrava el dia de Tots sants i, el dilluns 2 de novembre, se celebra el dia dels difunts. En aquesta època de l’any se sol tractar temes referents a la mort. Per això, el TOT Sant Cugat entrevista a Consol Farràs, Coordinadora d’Atenció a les Persones de l’associació Dret a Morir Dignament, que lluita per la legalització de l’eutanàsia..

Quins són els objectius de l'associació Dret a Morir Dignament?

És un moviment global, que existeix a arreu del món. Però actuem federalment, cada regió fa les activitats i les promocions que considera. Dret a Morir Dignament es va crear l'any 1984, sense ànim de lucre. Tots els que hi treballem som gent gran, jubilada i voluntària. El principal objectiu de l'associació és defensar el dret de tota persona a decidir com volem morir. Igual que decidim com vivim, hem de ser lliures per decidir com volem morir. No hem de perdre la nostra llibertat al final de la nostra vida, és un dret humà. També volem aconseguir que això es pugui convertir en una llei.

Com definiria l'eutanàsia?

L'eutanàsia és que algú que tingui el cap clar demani morir. De vegades s'entén l'eutanàsia com pensar que mataríem a totes les persones grans. Això és una fal·làcia. L'eutanàsia és que una persona decideixi lliurement i per ella mateixa. Ara ningú et pot ajudar en aquest sentit, perquè actualment la llei encara penalitza que ajudis a morir a algú altre. Per això, políticament som molt actius i ara ja hi ha en tràmit una llei sobre la qüestió. Lluitem perquè quedi clara aquesta regularització i perquè no hagi de patir ningú. Hem de tenir en compte que a Espanya, segons dades de l'any passat, se suïciden més de 10 persones al dia. Més de 3.700 l'any. D'aquests suïcidis, n'hi ha uns quants que són de gent per la qual la vida ja no té sentit, perquè estan malalts. No entro en els terrenys de les depressions, etc. Però molta gent gran no se suïcidaria si tingués una pastilla al cantó per quan tingués ganes de plegar.

Si l'eutanàsia fos legal, hi hauria menys suïcidis?

Sí, i a més hi hauria millor qualitat de vida. Hi ha estudis fets en altres països de casos de gent que han comprat algun producte per poder posar final a la seva vida, que viuen més tranquils. Perquè saben que si arriba el punt que no poden més per la seva degradació física, tenen un producte que els pot ajudar. El temps que els queda per viure, el viuen sense angoixa. Qui té angoixa és qui diu: què em passarà? Per tot això lluitem.

A qui s'adreça l'associació?

 

A tu, a tothom. A qualsevol persona major de 18 anys. La major part de la gent que vénen a l'associació són gent gran, o gent que acaba de patir una pèrdua traumàtica d'un familiar, un cop de puny que els fa pensar en la mort. Mentre som joves tots som immortals, no pensem en la mort. Però a la vida també hi ha gent jove amb malalties, o que han patit un accident... El nostre públic és tothom. Però sí que és cert que qui ve a parlar amb nosaltres és gent que s'ha topat amb la mort de forma traumàtica o gent ja molt gran a qui se li ha mort la gent propera. La clau és que la gent pugui fer el Document de Voluntats Anticipades, que en definitiva és expressar el que vols que et passi quan no et puguis valdre per tu mateix.

Com a societat, estem ben educats en la mort?

No. A Dret a Morir Dignament hi ha grups de treball i, per exemple, tenim el grup d'educació. Tenim programes per a les escoles, tenim les maletes pedagògiques, que parlen del morir en llibres de dibuixos per a nens... Tenim programes per parlar del tema de la mort en la Primària i en la Secundària. A Sant Cugat ja hem fet dues xerrades, a l'Institut FP Sant Cugat. A l'escola no ens parlen de la mort. I la mort forma part del procés de la vida. Hi ha un inici i hi ha un final. De sexe i de drogues ja se'n parla a les escoles, però de la mort no. És un tabú.

Segueix sent un tabú?

Sí, perquè ningú sap com afrontar-la. La societat està d'esquena a la mort, i nosaltres la posem en valor. Però no per la mort en si, sinó per la concepció de viure bé, viure tranquils i decidir què volem fer.

Com s'entén que en el Segle XXI encara hi hagi problemes per escollir legalment quan volem morir?

Amb l'església hem topat. I amb els poders fàctics. Hi ha una enquesta del CIS, de l'any 2018, en la qual es diu que un 60 i pico % dels votants del PP estan d'acord amb l'eutenàsia. En el conjunt d'Espanya, un 87% de la gent està d'acord amb el fet que quan estiguis en el tram final de la teva vida, puguis demanar l'eutenàsia. La paraula eutenàsia vol dir bona mort. euto (bona) i tánatos (mort). Morir dignament depén de cada persona, del que cadascú consideri digne. Hi ha un 5% o un 6% que contesta categorícament que no. Aquest 6% ens té a tots segrestats. Arrosseguem una cultura de l'època medieval. Parlem de cultures antigues. 

Tot i que encara no s'ha aprovat, hi ha en tràmit una llei per tal de regular l'eutanàsia a Espanya. Com la valoren?

Ja seria hora, però tenim la sensació que neixera escapçada, perquè no és valenta del tot. Però com va passar amb la llei de l'abortament, primer va haver una llei de mínims i després es va anar retocant per millorar-la. Amb tots els controls que es volen aplicar, passarà un mes i mig o dos. La persona ja haurà mort probablement, i no haurem estalviant el patiment que es vol evitar. Segurament sortirà una mica restrictiva, però millor tenir una llei amb restriccions, que no tenir res.

Per tant creu que l'associació seguirà sent necessària una vegada aprovada la llei.

I tant, perquè hi haurà molts problemes. Hi haurà els que no voldran, metges que faran objecció de consciència... I s'ha de respectar l'objecció de consciència d'un metge, però no la d'una institució. Com a metge, si ets cristià, pots dir que la vida és de Déu, i per tant l'ha de treure Déu. És tant respectable aquesta idea com la meva. Però la institució no pot ser objectora. M'ha de donar un altre metge que estigui en la meva línia. Quan s'aprovi la llei caldrà estar atents que es pugui complir. Segur que serem útils.

Quina relació tenen amb les administracions?

Jo amb l'Ajuntament de Sant Cugat, per exemple, fantàstica. Sant Cugat és el quart o cinquè de Catalunya on es va fer una moció en la qual es reconeixia el dret a la persona a decidir la seva mort. Com a Ajuntament ens donaven suport amb la nostra tasca. Ens deixen un espai a la Casa de Cultura un dia a la setmana, i ens ajuden a connectar amb instituts, a fer xerrades, etc. Sempre ens faciliten les coses.

Més enllà de l'opinió que tingui la societat vers la qüestió, com viuen el dia a dia les persones que desitgen l'eutanàsia en primera persona?

La meva mare va morir fa 4 anys, als 97 anys. Havia anat a missa tota la vida. Va estar bé fins en el seu últim mes de vida. A mi em va dir: no vull viure així, mata'm. Jo li vaig dir: mare, jo no puc, parlem-ho amb els metges. I un dia em va dir: no els vull ni veure perquè no fan el que jo vull. Una persona de 97 anys, que sempre havia estat autònoma i que en aquest temps no es podia ni aixecar va dir que no volia viure més. A mi això em va remoure i a partir d'aquí em vaig fer de l'associació. Tothom voldríem morir dormint al llit. Això no passa gaire. Costa molt morir-se, és molt difícil morir-se. Al cos li costa morir-se i és un patiment físic i psíquic. Després, arriba un punt que el nostre món es mor. Tota la gent que ens ha acompanyat ja no hi és. I també arriba un cansament vital.

Hauria de poder un familiar d’una persona que està patint, però que no ha signat el Document de Voluntats Anticipades i tampoc té la capacitat d’expressar-se, aplicar-li l’eutanàsia decidint-ho ell?

No, ningú pot decidir per un altre. Si una persona no té el document signat i quan arriba el moment no està conscient, ningú pot decidir que la persona ha de morir, tot i que potser és el que voldria. Això és assassinar. Per compassió, pel que sigui... Però ningú hi té dret. De fet, pots signar el Document de Voluntats Anticipades, i revocar-lo en el moment que ho vulguis. El que val sempre és el que diu la persona, per molt que 30 anys abans hagi signat una cosa diferent. Però sí que està bé que estigui escrit per si quan arriba el moment jo no tinc consciència o no em puc expressar o defensar-me. En aquest document hi pots assenyalar un representant. Fer un DVA és un regal a tres bandes: un regal per a la persona, un regal per als fills o persones properes perquè sabran com han d'actuar i un regal per als metges perquè sabran què han de fer.

 
Comentaris

Destaquem