Curiositats i història del nom de carrers de Sant Cugat

La història del nom de set carrers de Sant Cugat

Els noms del carrer d'una vila expliquen la història i la cultura que ha marcat un municipi al llarg dels segles. Personatges històrics, llegendes locals, anècdotes... són moltes les curiositats que s'amaguen rere les plaques del nomenclàtor. Des del TOT us acostem la història i les curiositats de set carrers de Sant Cugat.

Carrer de Santiago Rusiñol

Antic camí des del monestir a Valldoreix que esdevé carrer en construir-se cases a la seva vora, rebent el nom genèric de carrer de Baix i d'Avall o, fins i tot, de Sant Maria. En el segle XVIII, el tram que va de la plaça d'Octavià fins els Quatre Cantons resta diferenciat de l'altre, conservant el nom de Baix, mentre que dels Quatre Cantons al Torrent de la Bomba passa a dir-se de Santa Maria.

El 1860 es diu carrer de Riego i, el 1870 passa a dir-se carrer del Príncep. El nom de Santiago Rusiñol se li atorga el 1931 i es va mantenir fins i tot durant la Dictadura. Santiago Rusiñol (Barcelona 1861 - Aranjuez 1931) va ser un reconegut pintor, escriptor i col·leccionista.

Carrer d'Elisenda Ribatallada i rambla de Ribatallada

Elisenda Ribatallada era la propietària de la finca de Can Villar i va ser promotora del pla d'urbanització de la zona. Estava casada amb en Joan Domènech, de la masia de Can Domènech. Tingueren el primer automòbil de la vila, un Hispano-Suissa. El 1918, Elisenda Ribatallada cedeix un terreny a les monges franciscanes perquè hi construeixin el Col·legi Santa Isabel.

La rambla de Ribatallada es va anomenar Carrer de Cervantes entre 1879 i 1906.

Plaça de la Creu d'en Blau

És la plaça principal del barri de Les Planes. Segons els arxius dels que disposa l'Ajuntament de Sant Cugat, deu el seu nom a una història que relata que en aquest punt van matar un home anomenat Blau i, a la seva memòria, s'hi va erigir una creu. Una creu que encara presideix la plaça.

Carrer de Moret

Situat a La Floresta, prop de l'avinguda de Pere Planas. Fa referència al cognom del primer propietari de la zona. A més, va ser la persona que va instal·lar l'electricitat al seu carrer. Al 1966, apareixia com a Morey.

Plaça de l'Abat Donadeu

Es troba a la zona de Sant Francesc. L'Abat Donadeu va ser l'abat del Monestir de Sant Cugat entre el 904 i el 918.  El 917, l’abat Donadéu es presenta davant els vescomtes del Penedès, Ermenard i Udalard, i els demana terres de les seves aprisions prop del riu Anoia. Li concedeixen un alou a l’aiguabarreig dels rius Anoia i Bitlles, amb l’església de Santa Maria, sant Pere i sant Joan. El document té la seva importància, perquè és el primer que esmenta elseguiment de la regla de Sant Benet per part dels monjos de Sant Cugat.

Donadéu va rebre el qualificatiu de "reconstructor d’esglésies" per part de l’estudiós Joan Ainaud, ja que la seva signatura es troba gravada en diverses ares contemporànies, com la de Sant Feliu de Vilamilans i altres del Penedès. Sembla clar que sota el seu abadiat els monjos començaren les tasques de colonització en terres de frontera, aprofitant la circumstància de ser el monestir més extrem del comtat de Barcelona. No sols trobaren el suport del poder civil, comte i vescomtes, sinó també de l’eclesiàstic i en concret del bisbe de Barcelona.

Carrer de Font i Ferrer

Es troba ubicat a Valldoreix, prop de la finca de Mas Fuster. Fa referència al cognoms d'una de les primeres zones que va viure en aquesta zona.

Carrer de l' Abat Armengol

Carrer lligat a la planificació del nou barri de Coll Favà que va suposar la prolongació del carrer de la Mina, després de la cobertura de la riera de Vulpalleres i l'obertura del passeig de Francesc Macià. L'Abat Armengol va ser l'abat del Monestir de Sant Cugat entre 1131 i 1145 i era membre de la família comtal d'Urgell. Va aconseguir donacions de terres i va recuperar altres que havien estat sostretes per nobles.

En l'àmbit polític va guanyar un llarg plet pel qual el bisbe Ramon de Vic li confirmà la subjecció del monestir de Santa Cecília de Montserrat, que volia independitzar-se. El prestigi de l'abat va créixer i amb ell el del Monestir de Sant Cugat.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.

 
Comentaris

Destaquem