Cursos complementaris

Aquí en teniu una mostra, gentilesa de Marisa Salgado, professora del curs:

Zenit (1a part)

Tot va canviar una nit en què no hi havia estrelles, ni lluna, ni llum a la casa. La foscor havia arribat al zenit i havia conquerit l’espai de la sala. Ella s’havia quedat asseguda a la butaca del costat de la finestra, nua, amb la llarga cabellera atzabeja que li cobria les espatlles. Adorava l’obscuritat, la seduïa tota absència de color.
Jo, com sempre, restava quiet, immòbil, en aquella paret de la sala. Ningú no s’atrevia a moure’m del lloc que feia tants i tants anys ocupava. Quan els meus amos havien decidit on ubicar-me, la sentència de cadena perpètua es va fer efectiva. Ara, ja era impossible aconseguir un indult, havia envellit en aquella casa i mai en sortiria. Però la monotonia a la qual estava encadenat es transformava en vehemència les nits en què ella baixava i s’asseia; primer, a la butaca i després, davant meu. I passava un sol dit per les meves tecles, amb timidesa, amb prudència, sense que jo sabés per què.

Facebook