De la pesta al coronavirus: detalls i història d'epidèmies que han tocat a Sant Cugat

La pandèmia del coronavirus ha impactat en força als santcugatencs i les santcugatenques, així com a la resta de la societat mundial. En el marc mental, històric i vital dels contemporanis no existeix record que s'assembli a la situació que es viu actualment per la pandèmia, però Sant Cugat ja ha patit situacions semblants al llarg de la història: el còlera, la grip espanyola o la pesta en són alguns exemples.

102 anys d'una de les pandèmies més letals

Si bé és cert que la del coronavirus és la pandèmia que amb més força ha xocat entre la societat en el darrer segle, fa relativament poc, Sant Cugat i la resta del món van patir una de les epidèmies més letals de la història: la coneguda com a grip espanyola, que l'any 1918 va estendre's per tot el món, amb un índex de letalitat del 2,5% a arreu del món.

A Sant Cugat, tal com explica l'historiador i comissionat del Monestir, Domènec Miquel, "va morir molta gent" per culpa d'aquesta pandèmia, tot i que reconeix que "va ser una forta grip que va impactar a escala global".

"Es va aplicar un cordó sanitari"

L'historiador explica que per fer front a aquella grip, no va existir un confinament com el que s'està aplicant amb el coronavirus (quedar-se a casa), però afirma que es restringien les entrades i sortides en les poblacions, és a dir, no es podia anar d'un poble a un altre. "Es va aplicar un cordó sanitari", diu.

1854: Un brot de còlera mata 80 santcugatencs i santcugatenques

Fa 166 anys una altra epidèmia colpejava fort a la ciutat. I és que el còlera acabava amb la vida de 80 veïns i veïnes de Sant Cugat, després d'arribar a la zona entrant per, segons els historiadors, el Port de Barcelona. "Aquesta epidèmia tenia relació amb la de Barcelona, des d'on segurament devia arribar a Sant Cugat", apunta Domènec Miquel.

"Rentar-se les mans era quelcom que no passava sovint"

A diferència del coronavirus i la grip espanyola (virus respiratoris), el còlera és un virus intestinal, que es contreia per la ingestió d'aliments o aigua contaminats per un bacteri anomenat Vibrio cholerae. "Hi van fer molt les condicions higièniques de l'època. En les actes municipals comença a aparèixer la idea de crear una línia de clavegueram", explica l'historiador.

I és que tal com afirma Domènec Miquel, el virus es feia fort en un marc d'aigües contaminades i insalubritat. "Rentar-se les mans era quelcom que no passava sovint", assenyala amb to irònic.

La pesta: 1348 i 1662, dos brots letals

Una de les epidèmies més mediàtiques (per la seva propagació literària o cinematogràfica) i que més brots ha generat a arreu del món és la coneguda com la pesta, un dels enemics més temuts per la humanitat durant l'edat mitjana. Sant Cugat va haver de fer front a dos brots que van estabornir el municipi, un l'any 1348 i un altre l'any 1662.

1348

L'any 1348 un brot de pesta arrasa als Països Catalans, i Sant Cugat no se n'escapa. Un terç de la població (uns 300 santcugatencs i santcugatenques) van perdre la vida per culpa del brot, entre els quals l'abat del Monestir. Per fer front a la pesta també es van aplicar mesures.

"Hi havia controls als portals d'entrada a la ciutat, on vigilaven portalers", diu Miquel, que afegeix que aquests no deixaven entrar a ningú que no portés el que s'anomenava "la patent de sanitat", un document que acreditava que la persona que el duia no estava infectada.

De totes maneres, tal com assenyala l'historiador, aquestes patents s'entregaven a persones que no presentaven símptomes, però que podien estar ja infectats i presentar-los més tard, la qual cosa va facilitar la propagació de la malaltia.

1662

L'any 1662 Sant Cugat patia el segon brot de pesta potent al municipi, i curiosament va arribar en el marc de la defensa del Monestir, que va demanar ajuda a les tropes franceses per fer front a les tropes castellanes que s'hi acostaven. Lluny de protegir la població, els soldats francesos van portar-hi la pesta.

"Hi havia una alarma social molt més gran que la d'ara"

La vila comptava en aquells moments amb uns 1.000 habitants, i van morir-ne 250. "La mitjana de mortaldat de l'època al municipi era d'unes 20 persones l'any, i el 1662 en moren 250", dimensiona Domènec Miquel.

Un brot que també va implicar mesures de protecció, com la de controlar les entrades i sortides, tancar l'església i el cementiri i fer missa a l'aire lliure o construir dos cementiris més per enterrar-hi a morts per la malaltia, un a la zona de Can Mora i un altre a la zona de Torreblanca.

"Hi havia una alarma social molt més gran que la d'ara", argumenta Miquel, tot explicant la història que es va afusellar dues persones que fugien de Barcelona i volien entrar a Sant Cugat, o que un home va perdre tota la seva família i en dirigir-se a casa del seu germà, aquest li va clavar un tret per por que estigués infectat.