Deu imatges que mostren l’evolució de Sant Cugat

Sant Cugat és una ciutat que ha experimentat molts canvis al llarg de la seva història. Al segle XIX l'especialització en el conreu de la vinya va tenir com a conseqüència la diversificació de les activitats artesanals i del comerç. Aquest fet va comportar un increment notable de la població: l'any 1820 Sant Cugat tenia 800 habitants, mentre que el 1877 en tenia 2.550.

Precisament va ser l'any 1877 quan es va construir la carretera de Gràcia a Manresa, anomenada Rabassada en el seu tram entre Barcelona i Sant Cugat, que va ser un impuls definitiu per iniciar el gran canvi del municipi. Aquesta carretera era molt necessària pels habitants de Sant Cugat per tal de transportar els seus productes a la capital catalana. L'any 1917 es va produir l'arribada del tren a Sant Cugat, cosa que va suposar l'arrencada econòmica definitiva del municipi i el desenvolupament d'un paper més receptor per part de la població urbana. 

Els anys de la República (1931-1936) hi va haver una intensa activitat associativa i política a Sant Cugat: hi havia una gran quantitat de partits polítics, un moviment obrer organitzat i un pes important del catalanisme. Tot això es va veure truncat per la Guerra Civil (1936-1939), període durant el qual es van produir detencions i assassinats al municipi. El gener de l'any 1939 l'exèrcit nacional va entrar a Sant Cugat quan es dirigia a Barcelona. 

Els anys de la postguerra, del 1939 al 1959, van ser una època de penúries i repressió. Poc després de la presa de la ciutat, es va iniciar una etapa de control administratiu, persecució política i castellanització sistemàtica de la vida municipal. 

L'any 1958 es va fer una nova ordenació administrativa de Sant Cugat, per la qual la ciutat es va dividir en quatre districtes o barris, dos al nucli urbà, Mira-sol i Les Planes-La Floresta. Valldoreix es va convertir en una Entitat Local Menor.

L'any 1978, tres anys després de la mort de Franco, Sant Cugat va assolir la categoria de ciutat i l'any 1979 els santcugatencs van escollir el seu primer alcalde democràtic des de la Segona República, el socialista Àngel Casas. 

L'any 1975 Sant Cugat era un poble de quasi 30.000 habitants, mentre que actualment la ciutat ja ha superat el llindar dels 90.000. Aquest augment de la població ha comportat la necessitat de millorar la dotació d'infraestructures i serveis bàsics, així com de les comunicacions. 

En conseqüència, s'ha dut a terme una expansió urbanística planificada per donar cabuda a l'increment de població i per mantenir una qualitat de vida satisfactòria i un equilibri amb l'entorn adequat. L'economia ha deixat enrere de manera definitiva el sector agrícola per decantar-se cap al sector dels serveis i de la indústria neta. A partir dels 90 i 2000, molts carrers van passar a ser per a vianants.