Doctor Gibert: "La mort sobtada a l'esport és una realitat"

La medicina de l'esport i la importància que té aquesta àrea per practicar esport en garanties serà la protagonista de l'últim 'Dijous de Salut' organitzat per Mútua de Terrassa i l'Ajuntament de Sant Cugat. La cita, que és gratuïta tindrà lloc dijous, 23 de novembre, a les 18.00 de la tarda a la Casa de Cultura i anirà a càrrec del doctor Santi Sabatés, traumatòleg d’Àptima centre Clínic MútuaTerrassa Sant Cugat i COTCAT i el Dr. Jordi Gibert, especialista en Medicina de l’Esport, de la Unitat de Medicina de l’Esport d’Àptima Centre Clínic MútuaTerrassa Sant Cugat i COTCAT. El TOT Sant Cugat entrevista al doctor Jordi Gibert.

Per què és important fer revisions mèdiques abans de fer esport?
L'objectiu principal de les revisions mèdiques és donar l'aptitud que tu estàs realment preparat per poder fer una tasca esportiva amb total normalitat. Sempre hi ha l'accident, algunes indicacions sobrevingudes que no estiguin en un escenari inicial i que passin en el temps de la pràctica de l'esport. Però com més garanties millor, per tant l'objectiu principal d'una revisió esportiva és sempre tenir la certesa que l'aptitud per fer la pràctica d'allò que es vol fer, és la correcta.

Cal fer-se revisions amb tots els tipus d'esports?
Sí. Indubtablement. És cert que les exigències esportives són diferents i que els riscos en què un es pot afrontar en cada tipus d'esport, són diferents, però posar el cor a 160 pulsacions per minut, en definitiva no importa molt sobre quin esport sigui el causant. Hi ha diferents classificacions de les necessitats o exigències esportives, però la resposta torna a ser un sí rotund i en tots els casos.

I no hi ha cap esport que ho aconsellin més? Que tinguin més risc?
Un dels plantejaments actuals és realment poder afinar quins són els riscos i perquè de l'esport. I fins a on són saludables i si a partir d'algun moment hi ha alguna pràctica que pugui posar en perill o pugui ser més risc que no pas benefici. Això està en estudi i està sobre la taula. Però en principi sí que, per exemple, esports en què hi ha un component més elevat de component cardiovascular, demandant o esports en què hi ha una càrrega d'inici i parar la pràctica esportiva de manera repetitiva, es pot veure que hi ha més incidència. Però repeteixo, que ho hem de seguir analitzant.

A quina edat cal començar a fer-se aquestes proves mèdiques?
Des de petits és important fer un seguiment. A part del control amb el pediatre, és important fer un control amb medicina esportiva i això no vol dir que sempre sigui igual. A partir, més o menys, dels 13-14 anys, la recomanació envers el nivell d'exigència de les proves esportives per aconseguir aquesta aptitud, cada vegada són més altes. Perquè l'infant comença a ser adolescent i després adult i perquè l'exigència de l'esport va augmentant. Cada vegada entrenen més, amb més intensitat i més hores. És freqüent que joves de 12-16 anys juguin en dues categories diferents, per tan doble entrenaments, dobles partits... tot això fa que l'exigència vagi augmentant. Per tant, s'ha de començar a fer les proves des que comencen a practicar l'esport que sigui, i a mesura que vagi passant el temps, cada cop ha de ser més exigent aquesta revisió.

I en l'edat adulta?
En el moment de posar-se a fer l'esport és el moment més important que s'ha de fer la prova. Perquè començarem a posar el nostre cos en situacions d'estrès i és en el moment que cal, prèviament això, fer una verificació que en posar l'organisme en una situació d'estrès controlada dins l'àmbit esportiu, no hi ha cap problema. Aquest seria el punt més important. I això també ens serveix perquè així es pot planificar bé com s'ha de fer l'activitat esportiva que es vulgui fer i, d'altra banda, si ho anem seguint en el temps, veurem quina ha sigut l'evolució que hem tingut pel que fa al rendiment i a la salut.

Amb quina periodicitat cal fer-se les proves?
Segons l'exigència de l'esport que s'estigui practicant. Però una persona adulta que practiqui l'esport d'una manera recorrent, i amb una certa intensitat, la recomanació seria anualment. Dins d'aquesta revisió hi haurà vegades que amb un tipus de revisió n'hi haurà prou i, d'altres, que caldrà augmentar les proves que hàgim de fer per aconseguir l'aptitud i una mica ens ho marcarà la condició basal, l'objectiu esportiu que tinguem i quines siguin les necessitats del pacient.

"L'esport és una gran eina per fer salut"

Amb què consisteixen les proves?
El primer és veure la història esportiva, els objectius, fer un dibuix de com menja i com dorm. Després fer unes mesures antropomètriques bàsiques, el pes, la talla, calcular l'índex de massa corporal, percentatge de greix corporal, fer un electrocardiograma, fer una exploració exhaustiva i una especial de lesions esportives prèvies i, a partir d'aquí, dissenyar quines són les necessitats. La prova d'esforç o un eco cardiograma. En els casos que això no s'hagi fet prèviament, la recomanació d'entrada sempre serà aquesta. En funció una mica del que necessiti el pacient. Les proves sempre han de tenir un sentit.

Parlava de son, és important en aquest cas?
Òbviament. L'entrenament són tres pilars: la nutrició, l'alimentació i el descans. És un tamboret, si falla una pota, cau. El descans té una funció biològica i part d'ella és reparar-nos de tot l'estrès del dia. Si això no es fa, i no es fa d'una manera recorrent, es va acumulant aquesta mancança.

En els darrers anys la gent s'ha conscienciat més de la importància de fer-se revisions mèdiques abans de fer esport?
El primer missatge és que l'esport és saludable, però s'han de prendre petites mesures perquè això no suposi un risc sobreafegit al risc intrínsec de la vida. L'esport és una gran eina per fer salut i per treballar sobre el sistema cardiovascular, sobre els factors de risc cardiovascular, sobre la mort sobtada, sobre temes de personalitat... té incidència sobre molts camps. La mort sobtada a l'esport és una realitat, tot i que no ens agrada. Hem de continuar treballant. La importància de les revisions esportives és, precisament, que aquest percentatge ja petit de gent que pateix una mort sobtada en el context de la pràctica esportiva no traumàtica, cada cop sigui més petit i arribem a zero. Per això és molt important la prevenció. L'estratègia que s'ha demostrat que millor funciona en la prevenció del risc associat a l'esport, és, òbviament, la prevenció.

Quin tant per cent hi ha de persones que pateixen la mort sobtada?
Es calcula que la incidència de mort sobtada està al voltant d'1-2 casos per cada 100.000 esportistes per any. És un percentatge molt petit, és real i quan passa és dramàtic. A més, si ens plantegem que un percentatge d'aquests es podria haver evitat de forma preventiva. Aquest és el quit de la qüestió.

Hi ha alguna edat que vostès prohibeixin la pràctica de certs esports?
No. Al contrari, a nosaltres ens toca promocionar que la gent faci esport. Ara, que sigui d'una manera controlada, planificada, organitzada i que això tingui un benefici directe sobre la salut d'aquella persona. El que no ens toca és que cadascú es marqui uns reptes inassolibles en aquell moment per la seva situació i, el que encara és pitjor, és que aquest camí d'aquí fins a l'objectiu final no sigui planificat i no tingui un ordre i una direcció multidisciplinari. Perquè en definitiva la medicina de l'esport és una branca de la medicina que també col·labora i es nodreix d'altres especialistes, com cardiologia i traumatologia i tots aquells dels quals la persona se'n pot beneficiar. Altres professionals importants són nutricionistes, entrenadors, entre d'altres.