Eduard Estivill: "No he dit mai que s'hagi de deixar plorar els nadons"

El doctor Eduard Estivill és un metge reconegut per la seva especialitat en tractar el son a petits i grans. Però també és conegut com a cantant del grup Falsterbo, sobretot per una cançó molt especial: Paf, el drac màgic. Li canvia fins i tot la cara segons se li pregunta com a metge o com a cantant, i ens explica la connexió especial que té amb Sant Cugat i per què diumenge 23 d'octubre farà parada al Teatre-Auditori en la seva gira final. Comença l'entrevista preguntant ell primer: tu escoltaves el Paf?

Més info: Última oportunitat al Vallès, per 'Adéu, Paf' del grup del doctor Estivill, Falsterbo

I tant. Qui no?

M'escolten nens de totes les ètnies. Em vaig quedar acollonit un dia que vaig anar a una escola a parlar sobre el son i en acabar em van dir que m'havien fet un regal. Jo em pensava que m'haurien fet un dibuix, però es van posar a cantar el Paf. I jo no havia dit res, eh. Jo anava a parlar del son! Però la mestra, que era molt llesta, va ensenyar als nens a cantar el Paf i tots el coneixien. 

És curiós que les criatures s'identifiquin més amb el Paf que amb el nen.

Perquè el drac té nom, es diu Paf. I el nen, com es diu? No té nom aquest nen. És el cabró que el deixa tirat, he, he.

És una cosa que ens passa a tots, deixar enrere la infància. Però quan som petits no ho veiem, pensem que l'ha traït.

A vegades deixem enrere coses que hem estimat molt. Estem fent un documental sobre com aquesta cançó ha emocionat a la gent. Treballem per una fundació amb la que estudiem els hàbits de son amb gent en risc d'exclusió social, i una de les caps em va dir "no saps com m'has traumatitzat". I jo no la coneixia. I em deia: "Un estiu, quan tenia set anys, cada dia anava a banyar-me al mar i buscava el Paf perquè sabia que estava plorant i el volia anar a consolar". Tu creus que és normal això? Ha, ha. Però igual que ella deu haver-hi milers de persones que els passa. Jo he vist plorar gent als bolos i jo mateix m'emociono, se'm talla la veu. Perquè és una emoció, no és una cançó. És una història que és la vida i que no acaba bé. Però ara acaba millor!

Hi ha un nou final pel Paf?

La història ve de quan tenia 18 anys. Vaig guanyar una beca i vaig anar a estudiar als Estats Units. I em va tocar viure a Califòrnia sense jo saber on anava. Eren els anys 1966-67. Era el moment del moviment hippie, cantaven cançons folk, hi havia tota la revolta... Anava a veure en directe als The Mamas and the Papas, The Beach Boys, Peter, Paul and Mary, Bob Dylan... I una de les cançons que cantaven era Puff the Magic Dragon.

Peter Yarrow, de Peter, Paul and Mary, era company de pis de Leonard Lipton, el compositor de la lletra, quan estudiaven físiques. Aquests tios són físics! Després es va dedicar a la física però va escriure aquest poema amb la màquina d'escriure de l'apartament on vivien. Hi havia una estrofa final al poema de Lipton - que va morir la setmana passada - que deia que el nen, quan es feia gran, tenia un fill que anava a buscar al Paf, tornaven a jugar i Paf estava content. Li vam dir a l'Isidor Marí que ens escrivís una estrofa parlant d'això i l'hem gravat en aquest últim disc, Adéu, Paf. 

"Hi havia una estrofa final al poema de Lipton que deia que el nen, quan es feia gran, tenia un fill que anava a buscar al Paf, tornaven a jugar i Paf estava content"

No coneixien aquest final fins ara?

Exacte. Bé, ho sabíem, però jo no vaig fer l'adaptació. La va fer el Ramon Casajoana. Quan vaig tornar dels Estats Units tocava aquestes cançons a la guitarra i vam formar un grup que es deia Falsterbo - es deia així perquè el Joan Boix tenia una nòvia sueca que era d'un poble que es diu Falsterbo - i hi havia el Pau Riba, Jaume Arnella, Xesco Boix i els germans Casajoana. El Ramon es va inventar la meitat de coses, perquè a la realitat el nen té nom, es diu Jackie Paper, i vivia en una terra que es deia Honah Lee. 

Per què va agradar tant?

Aquest tipus de música agradava molt. Són músiques molt senzilles i se li donava molta importància a la lletra. Era el moment social de canvi, de hippies, d'amor lliure, de tolerància... Era molt progressista aquell moment i això va fer que la gent es fes seves aquestes cançons i les comencés a tocar a la guitarra. Perquè Escolta-ho en el vent són tres acords! I s'han fet molt populars.

Vostès van seguir les seves carreres.

Va arribar un moment en què havíem de decidir si ens fèiem professionals i vam decidir que no. Així vam poder cantar durant 54 anys tot el que hem volgut i cadascú va seguir la seva professió. Hem conegut a tot el món de la música, des de la Paula Valls, passant pels Pets, fins a Gerard Quintana. Durant la pandèmia, en lloc de fer magdalenes fèiem cançons, i vam decidir que acabaríem les actuacions amb una última gira. Començar és fàcil, però acabar és molt difícil. Ho has de fer amb energia, ho has de fer molt bé perquè és horrible acabar una història de 54 anys de forma decrèpita.

Vam agafar cinc músics extraordinaris. I ens acompanyen altres artistes. El Paf el canten el Ramon Mirabet i l'Andrea Motis. I la nova estrofa et farà plorar moltíssim.

I què veurem al concert de Sant Cugat?

Convidarem a les Gema 4, un grup de quatre noies de Cuba que canten com els àngels. I els músics que han fet el disc també estan a l'actuació. I són brutals perquè vam triar una banda amb gent jove i noies. Perquè estava fart de veure grups de tios. Tot són músics professionals: la Magalí Datzira canta com els àngels, i la Gloria Maurel és la baterista i se la rifen a tot el món. A l'últim bolo acabava d'arribar de París i ara està fent el Zona Franca a TV3.

Estan orgullosos del disc?

És el millor disc que hem fet en la nostra història perquè mai havíem sigut tan professionals. Dit pels mateixos crítics, és de moltíssima qualitat. Volíem que quedés un llegat espectacular i que la gent digués "no sé per què us n'aneu si ho feu brutalment bé". El Vicent Sanchis, que era director de TV3, és amic nostre de fa molts anys i li agrada molt aquesta música. Quan li vam enviar les cançons, em va dir "si haguéreu cantat així des del començament, no seríeu metges! Però segurament no us hauríeu guanyat tan bé la vida". Ha, ha!

És el final de Falsterbo.

El final és el decurs d'una emoció. La nostra història no és de cantants famosos, però hem tingut la gran sort de sempre connectar amb la gent, i els recitals són com si jo vingués a casa teva a cantar. I veus quatre generacions que venen a veure't i tens la sensació de proximitat, de que som de la família.

Com han organitzat aquesta gira de comiat?

És una gira de comiat de veritat. Llavors hem triat llocs emblemàtics a la nostra història. La Torre de l'Espanyol, al costat d'Ascó, on va néixer el meu avi, la Vall d'Aran, on el meu pare va fer el servei militar...

I Sant Cugat on surt a la seva història?

Vam començar el grup sent tres, però quan l'Amadeu Bernadet va anar a la mili, va entrar la Montse Domènech, que a sobre és la meva dona. Com que érem uns hippies, volíem anar a viure junts sense casar-nos. Però no teníem ni un duro i els pares ens deien que, si no ens casàvem, no hi havia ajuda. I vam decidir venir a casar-nos al Monestir de Sant Cugat. Tu imagina't: jo amb els cabells llargs i la meva dona vestida de negre! 

"Vam decidir venir a casar-nos al Monestir de Sant Cugat. Tu imagina't: jo amb els cabells llargs i la meva dona vestida de negre!"

Per què al Monestir?

Perquè buscàvem llocs que ens agradessin, ja que s'havia de fer... El Monestir ens agrada molt i vivíem a Gràcia i sempre veníem d'excursió i hi tenim molts lligams afectius. A més, com que ens agrada l'esport, fa anys que soc soci del Club de Golf Sant Cugat.

Vostè s'ha dedicat a la medicina, i la gent el coneix com a doctor especialista en el son. Quins són els beneficis de dormir bé?

Vaig estudiar medicina i de seguida em va interessar estudiar l'especialitat del son, perquè soc neuropediatra i per a fer els estudis d'electroencefalografia en els nens amb patologies, havíem d'esperar que s'adormissin. D'aquí va venir l'afició del son, i vam ser pioners en muntar una especialitat pel son. Vam fer el llibre Nen, a dormir, s'han venut quatre milions d'exemplars i se segueix venent. Des del punt de vista científic no té controvèrsia, però a les xarxes socials n'hi ha una mica més perquè sempre hi ha gent que opina coses diferents. Però respecto totalment el que pensa cadascú.

Li he de preguntar per la polèmica més gran: "deixar que els nadons plorin"?

Aquesta recomanació és mentida. Qui es llegeix el llibre veu que jo no he dit mai que deixem als nens plorar. El que expliquem és que hi ha un 20% dels nens que, quan són petits, no tenen el rellotge en hora. I els costa començar a dormir i dormir durant la nit. Aleshores, vam investigar quins hàbits podíem donar a aquest nen per començar a dormir. Com que això és científic, ha funcionat molt bé i per això és popular arreu del món. Però jo no he inventat res, soc un científic que explico el que la ciència ha descobert.

Com que es va vendre molt, de seguida les editorials busquen controvèrsia per poder vendre un altre llibre, i és llaminer divulgar a la xarxa opinions de gent que hi va en contra. Però ho accepto, no soc polèmic, no em veuràs mai a les xarxes comentar res en contra d'aquesta gent. Penso que cadascú ha de fer el que vulgui i educar als seus fills com vulgui. Jo només brindo una manera de poder ensenyar millor als nens. I la veritat és que els pares i mares que l'han utilitzat estan molt agraïts. El problema també és que molta gent opina sense haver llegit el llibre. Jo en cap moment dic "deixi plorar al seu nen", ni molt menys. No ho he dit mai. És més, sempre he explicat que ensenyem unes normes, que no se'l pot abandonar, que hem d'entrar en un interval de temps... 

"El problema és que molta gent opina sense haver llegit el llibre. Jo en cap moment dic «deixi plorar al seu nen»"

Una de les coses que treballen és el canvi d'horari.

Ara canviarà l'hora i el ritme del son està molt lligat a la llum i la foscor. Quan ens canvien aquest horari, hi ha alteracions del son. La gent que viu a Finlàndia té moltes alteracions del son perquè es passen mig any a les fosques i mig any amb claror gairebé total. Nosaltres tenim la sort de viure en un país mediterrani on la llum ens ajuda a dormir a la nit i estar desperts durant el dia, i el millor és no fer canvis i deixar sempre l'horari en què entrarem ara. Si la llum se'n va abans, el cervell fabrica melatonina que al cap d'un parell d'hores ens farà dormir i anirem a dormir abans. Així, quan ens llevem d'hora, no anirem curts de son. Si hi ha llum fins molt tard, la gent surt, sopa més tard, i segueixen llevant-se d'hora. Això és un problema que només té Espanya al sud. Itàlia i Portugal també són mediterranis, però tenen un horari diferent del nostre: sopen a les 20 h, i per això a les 23 h tothom està dormint.

Ha treballat amb nadons, però també amb adults.

Hem fet 28 llibres, em penso. Perquè el son és una especialitat que està evolucionant, és molt nova i contínuament sabem coses noves. Un dels llibres es diu El mètode Tokei - que significa rellotge en japonès - i expliquem que dins el cervell tenim un grup de cèl·lules que són el nostre rellotge biològic i que està programat genèticament per fer-nos dormir de nit i estar desperts durant el dia. Els ratolins tenen aquest rellotge al revés. Com tots els rellotges del món, necessita que li donem corda. I la corda són els estímuls externs. El més important és el sol: la llum i la foscor. I després estan els hàbits al menjar, hàbits de treball, socials... 

"Anirem a dinar al Telefèric, que a més és d'un company meu dels boy scouts"

Em parlava de la melatonina, que també es pot comprar a les farmàcies com a complement. El País treia ahir un reportatge sobre el possible abús que en fa la gent i els efectes que pot tenir. Què hi ha de cert?

La melatonina és una substància que, ben aplicada, és molt correcte. Però com que es pren sense recepta, la gent, i sobretot les multinacionals, la recomanen com una cosa bona per a dormir. Clar, és una cosa bona sempre que es doni a l'hora correcta, que sigui dues hores abans d'anar a dormir, que es prengui a la mateixa hora cada dia, i que sobretot vagi acompanyat de les normes higièniques del son: desconnectar les pantalles abans d'anar a dormir, etc. Si ho fem així, no té efectes secundaris, però ha sigut un gran negoci i la gent se la compra a la farmàcia. No crea addicció ni dependència, però a base de tantíssima gent, milions de persones utilitzant-la, de tant en tant surt algun efecte secundari. La recomanació és que no es faci automedicació. Que es deixin aconsellar pel mateix farmacèutic i els metges, evidentment: quan s'ha de prendre, quina quantitat...

Els somnis que tenim tenen relació amb la qualitat del son? Els hem de saber llegir?

Hi ha molta confusió amb això. Un somni és una història que configurem quan estem dormint, concretament en un dels esglaons que en diem Fase REM. Fem històries amb trossos d'informació que tenim guardada al nostre cervell. Quan estem desperts i necessitem aquesta informació, som capaços d'agafar-la i ajuntar-la coherentment. En un somni les informacions són reals, però estan ajuntades de manera incoherent. A banda de la informació, al cervell guardem emocions: tristor, angoixa, felicitat. Hi ha gent que quan somia riu, hi ha gent que plora i sobretot hi ha gent que somia coses ansioses, malsons. Per recordar un somni ens hem de despertar. Si no ens despertem, no recordem el que hem somiat. Hi ha gent que et dirà que no somia mai, però és mentida, el que ha passat és que no se'n recorden perquè han dormit molt bé i potser només recorden l'últim somni abans que sones el mòbil.

Per tant, no es poden interpretar els somnis?

Els somnis encara no es poden interpretar de forma científica. Si em dius que vas somiar que estaves dalt d'un pi collint raïms, no tinc ni idea del perquè. Segur que tu dins del cervell tens la informació que una vegada vas pujar un pi i que una altra vegada vas collir raïm. I ho has ajuntat. Si vols, llavors entres en Freud i totes aquestes tendències, que són opinions, i deixem que cadascú faci el que vulgui.

"Els somnis encara no es poden interpretar de forma científica"

Moltes gràcies, doctor. Què farà diumenge a Sant Cugat?

Al matí vindrem a assajar amb Gema 4, anirem a dinar al Telefèric, que a més és d'un company meu dels boy scouts, i després el bolo. Serà molt divertit. Normalment, a tots els llocs que anem la gent és molt agradable. I quan expliques la història, la gent somriu. No tens davant un artista, tens una persona normal i corrent que fa una cosa que li agrada, que és cantar, i una cosa que l'apassiona, que és estudiar el son i ajudar a dormir la gent.

Estan relacionades?

Sí, estem fent estudis sobre com la música pot influenciar diferents àrees del cervell per relaxar-nos o despertar-nos al matí de millor humor. Que és molt important.

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.