El carrer de Santa Maria a finals del segle XIX

Durant el segle XIX, Sant Cugat creix substancialment a causa de l’expansió de la vinya. Així, el carrer de Santa Maria deixa de ser un dels límits urbans de la vila, atès que camins com el de Valldoreix i Martorell es comencen a urbanitzar. 

Un altre punt d’inflexió per al carrer de Santa Maria és la inauguració dels ferrocarrils el 25 d’octubre del 1917. Això fa que la principal via de trànsit amb Barcelona deixi de ser només l’actual avinguda de Gràcia. Per tant, passaria a ser la principal via de comunicació entre l’estació i el nucli del Monestir, facilitat pel pont que unia els carrers de Valldoreix i de Santa Maria per sobre el Torrent de la Bomba des del 1915. 

Pel que fa al nom del carrer, en tenim constància des de l’any 1860, nom relacionat amb l’advocació mariana. No obstant això, cal destacar que amb la constitució del primer ajuntament republicà (1931), es començaren a canviar, especialment aquells que tenien noms religiosos. Avui en dia encara hi ha carrers que conserven els noms d’aquests canvis: el carrer de Santiago Rusiñol (abans del Príncep) o la plaça de Pep Ventura (abans dels Pomells de Joventut, nom de reminiscències catòliques)... 

El cas del carrer de Santa Maria fou especialment important. Com explica l’historiador santcugatenc José Fernando Mota Muñoz al seu llibre La República, la guerra civil i el primer franquisme a Sant Cugat del Vallès (1931-1941), el 13 de gener del 1932 es decidia canviar el nom de Santa Maria pel de Francesc Layret fruit d’una proposta del regidor Magí Bartralot per commemorar el federal que tant havia fet pels rabassaires santcugatencs. Aquest canvi es convertí en un acte d’afirmació federal durant la seva inauguració el 21 de febrer, que comptà amb la presència de Lluís Companys i Eduard Layret. 

Tanmateix, un cop acabada la Guerra Civil l’any 1939 es tornava a recuperar el seu nom original.

Actualment, és un dels carrers més cotitzats per a les grans marques de roba. Això s’ha vist traduït amb la desaparició de pràcticament tots els comerços històrics, substituïts per grans franquícies. 

Què veiem a la foto?

Hi podem observar el carrer de Santa Maria a final del segle xix. Al fons s’hi pot veure l’encreuament amb el carrer de Martorell. La primera casa de la dreta és l’actual farmàcia i al costat la casa que sobresurt és cal Franquesa. La casa més alta del costat esquerre és la fonda cal Tadeo.