Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok
El meu pare té una demència moderada. Li van diagnosticar Alzheimer, una de les principals causes de demència que afecta milers de persones arreu del món. Des de llavors la meva mare cada vegada més, està pendent de la seva cura.
La meva germana i jo l’ajudem en tot allò que podem, però totes dues treballem a jornada completa fora del municipi i la meva mare, tot i que és feliç cuidant del meu pare, necessita suport en algunes activitats del dia a dia. La meva germana va proposar portar el pare a una residència, però ni la meva mare ni jo creiem que fos la solució.
El meu pare és feliç a casa i volen seguir vivint junts a la casa familiar.
Tot i que em vaig negar a portar el pare a la residència, sí que vaig investigar quina solució podríem trobar per tal que la meva mare pogués tenir un suport per a la cura del meu pare, ja que no en som expertes i volem que els nostres pares estiguin el millor possible. Així que vaig preguntar a coneguts i buscar per internet fins que, al final, vaig trobar dues possibles solucions: centre de dia o atenció domiciliaria.
Ambdues opcions ens permetien escollir les hores en les quals necessitàvem suport, però en el centre de dia el meu pare podia dur a terme activitats d’estimulació cognitiva adaptades a la seva situació.
A més, es trobava amb altres persones amb les quals compartia afinitat i la meva mare podia anar a dinar amb ell. Després de parlar-ho plegats, vam creure que la decisió més encertada, tenint en compte la situació i necessitats que teníem, era la del centre de dia, una opció que ens dona seguretat i afavoreix que els nostres pares puguin dur una vida més activa i saludable.
