El Pont de Can Vernet

Orígens

El Pont de Can Vernet forma part d’un dels monuments més rellevants del patrimoni material santcugatenc. Construït al segle XIV, aquest aqüeducte tenia la funció de transportar aigua des de la coneguda com a “mina dels monjos” (situada al costat de la masia de Can Vullpalleres) cap al Monestir. De fet, la part que queda visible és només un fragment del total, que tenia una llargada d’uns tres quilòmetres i transcorria per sota terra fins a arribar a la cisterna del Monestir, des d’on es distribuïa a la font dels monjos, la cuina de l’abat i al sortidor que hi havia al mig del claustre.

Amb l’arribada de la desamortització del Monestir l’any 1835, l’aqüeducte passà a ser de titularitat municipal. L’any 1907 es construí un pou al costat del pont amb l’objectiu d’incrementar el volum d’aigua transportada, que inicialment s’extreia amb una bomba accionada a mà i posteriorment amb un molí de vent.

Pel que fa la mina, cal dir que fins al segle XX, fou el principal proveïment d’aigua de Sant Cugat, ja que els únics mitjans d’abastiment alternatius eren els pous de les cases.

Finalment, l’any 1979 fou catalogat com a bé cultural d’interès nacional, la categoria superior de protecció que atorga la Generalitat.

La restauració del pont arribà l’any 1998, quan fou rehabilitat amb la construcció d’una passera d’acer sobreposada amb l’objectiu d’esdevenir un pont per a vianants que unís el Carrer de la Mina i l’Avinguda Vullpalleres.

La llegenda

Com explica en Rogeli Pedró al seu llibre ‘Llegendes de Sant Cugat del Vallès. Mites, faules i narracions populars’, el pont de Can Vernet té una llegenda de caire similar a la d’altres ponts de diferents comarques de Catalunya: la coneguda com a ‘llegenda del pont del diable’.

En el cas de Sant Cugat, en Rogeli Pedró la resumeix així: una nit freda [...] el diable va construir, tot sol, el pont a canvi de l’ànima de la primera persona que el travessés. Per desgràcia del dimoni fou un boc vell, banyut i sorneguer el primer de passar. Aleshores, enfadat volgué destruir l’obra però no tingué prou força ja que estava construït amb grans pedres procedents del coll de Campanyà.

Què hi veiem a la foto?

A la fotografia hi podem veure el pont amb el molí de vent al seu costat, i al fons, la desapareguda masia de Can Vullpalleres, de la qual només en resta el portal principal. Per qui hi estigui interessat, el portal està situat als terrenys del Centre d’Alt Rendiment (CAR), i en el conjunt de dovelles pròximes a la clau hi ha una inscripció que diu: “Vulpalleres Any 1706”.

Finalment, un altre detall significatiu a destacar és la presència de ceps al voltant del pont, element tant característic de la fesomia de Sant Cugat des del segle XVIII fins als anys 70 del segle XX (això sí, amb el greu parèntesi de la fil·loxera).

Com arribar-hi: