“Els caganers”: 60 anys de la llar d’infants Parvulari Ave Maria

Si parlem de la llar d’infants Parvulari Ave Maria, segurament no la coneixerà ningú, però si diem “els caganers” moltes persones de Sant Cugat que eren nens fins a l’any 1965 que és quan es va tancar, el recordaran amb afecte i nostàlgia.

Han passat seixanta anys que va desaparèixer la que era l'única llar d’infants de Sant Cugat. Va obrir el 1934 als baixos de l’antic ajuntament de la plaça de Barcelona. El pati era la mateixa plaça i l’escola era dirigida per Josepa Felip Mestres, nascuda a Reus i que vivia al convent de les monges franciscanes a la rambla de Ribatallada.

La Senyoreta Felip imposava, sempre asseguda a dalt l’entarimat, i assistida per les “jardineres” que executaven les seves ordres, totes, però reconeixen que era una gran pedagoga, força avançada al seu temps, que ensenyava les vocals a través de la música. Com deia, tenia diverses joves de Sant Cugat que van passar en diverses èpoques i que l’ajudaven amb la mainada a classe, les volem recordar: la Maria Teresa Muntaña, la Rosa Maria Cabanas, la Dolors Gabernet, la Maria Pahissa i la Maria Teresa Barnils.

Com funcionava l’escola

Totes guarden un gran record i estima per la mestra i el gran paper que va fer en la formació dels nens. Com funcionava l’escola: hi podien anar des dels tres fins als set anys, és clar amb classes separades. En total hi havia gairebé un centenar d’alumnes que seien en taules de sis, assenyalades per colors. Les nou del matí era l’hora d’entrada pel carrer Francesc Moragas i a mig matí tots per color, anaven a fer pipí. A dos quarts d’onze sortien per la porta de l’ajuntament al pati a la plaça i a les dotze cap a casa fins a les tres que tornaven a entrar fins a dos quarts de sis de la tarda.

“Els caganers” era un lloc entranyable on l’únic càstig era el de fer “la sardina”, que consistia a estirar-te ben recte a la taula de classe, ben quiets durant l’estona que la senyoreta et deia, on fins i tot alguns s’adormien. A l’escola també se celebraven totes les festes religioses, es feia el pessebre vivent i alguna petita excursió no més lluny de Can Ganxet, a Mira-sol.

Un llegat que perdura

Els seixanta anys de vida de l’escola van deixar un llegat molt important als nens i nenes del poble, llavors rural, que van passar els seus anys d’infantesa i a les diverses joves que van ajudar a la Senyoreta Felip. Ah, i als “caganers” no hi faltava el "quarto de les rates" que era un petit calabós en desús que hi havia a l’ajuntament i que el sol fet de passar-hi per davant, ja era un gran càstig.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.