Endesa destina 1, 3 milions d'euros per protegir els boscos de la comarca

La tecnologia al servei dels boscos. Així és com veu Endesa l'ús de la innovació en el medi natural, conscients de la importància que té protegir la natura. Per a fer-ho, s'utilitzen cada vegada solucions més innovadores que van més enllà de la clàssica tala i poda selectiva de la massa forestal. L'ús de la tecnologia LIDAR i les termografies en són un bon exemple, però també la recerca constant de noves tecnologies que les complementin i, inclús, en un futur, les substitueixin.

Endesa ha destinat enguany prop de 1,3 MEUR al Vallès Occidental en el Pla anual per a la campanya de protecció dels boscos, presentat avui en un bosc de l'Alt Penedès, concretament al terme municipal d'Olèrdola. Aquest es vertebra, bàsicament, en tres eixos principals: la neteja i cura de la massa forestal que creix al voltant de la xarxa elèctrica, l'ús d'helicòpters per a fer termografies, escanejos làser del terreny (LIDAR) i inspeccions visuals, així com les revisions exhaustives de totes les instal·lacions.

Totes tres actuacions es realitzen de forma continuada i periòdica arreu del territori, però n'hi ha una que s'ha realitzat de forma especialment intensiva i que justament ha finalitzat aquesta primavera. Es tracta de l'escaneig làser, amb tecnologia LIDAR, del 100% de les línies d'alta tensió que hi ha a tot l'estat, un projecte que va començar fa tres anys per determinar que la distància entre la massa forestal i les infraestructures és la correcta, a més de fer estudis de creixement de la vegetació. Ara, un cop completat el projecte, la Companyia compta amb mapes tridimensionals de tots els boscos que rodegen la xarxa elèctrica i li és més fàcil detectar aquells punts on és necessari intervenir.

Però tota preocupació és poca. Per això Endesa va un pas més enllà i ja està començant a estudiar com poden els satèl·lits que orbiten al voltant de la terra ajudar, entre d'altres, a protegir els boscos. I és que aquests aparells capturen constantment imatges que, un cop rasteritzades, i mitjançant el machine learning –disciplina de la intel·ligència artificial que crea sistemes que aprenen automàticament– poden mesurar automàticament les distàncies de seguretat entre el cablejat elèctric i la vegetació, alhora que podrien detectar cada espècie d'arbre, la seva geolocalització de forma precisa, i indicarien quan s'ha de fer la tala i poda després de calcular, per si sols, el ritme de creixement de la massa vegetal. Per tant, el control podria ser molt més precís, eficient i encara més exhaustiu, sense necessitat de sobrevolar els gairebé 100 mil quilòmetres de línies que Endesa té a Catalunya, i que equivaldrien a donar prop de 2,5 voltes al planeta.

Control i neteja de la massa vegetal

Del total de 98.127 quilòmetres de línies elèctriques que Endesa té a Catalunya, el 53,7% són aèries –o el què és el mateix, 52.681 quilòmetres– i, per tant, estan subjectes d'alguna manera a zones boscoses o amb vegetació. L'especial orografia dels boscos, com a element viu, que creix i canvia constantment, fa que la Companyia –conscient de les dimensions de la seva xarxa– destini una inversió singular per protegir els espais forestals catalans, seguint les seves directrius de sostenibilitat i protecció ambiental. Es focalitzen els espais boscosos i d'altres especialment sensibles per a la societat, que reclamen una protecció i una dedicació màxima. En concret un 97,1% de les línies d'alta tensió que hi ha repartides pel territori són aèries, mentre que de mitjana tensió en són un 53,2% i de baixa tensió un 50,7%.

D'aquesta manera, una de les tasques essencials és la tala i esporga selectiva de la massa forestal –arbres, sotabosc i arbustos– que creix al voltant de les línies elèctriques, tot respectant l'espai estipulat per l'administració entre el bosc i els cables més pròxims. Aquests treballs es realitzen seguint els criteris de col·laboració amb agents del territori, com el cos de Bombers, els Agents Rurals, Parcs Naturals de Catalunya o les administracions, totes elles especialment sensibles a les zones forestals.

Ús de drons

Endesa utilitza, a més, i des de la campanya del 2012, drons per comprovar l'estat de la xarxa elèctrica. Aquests vehicles aeris no tripulats estan equipats amb càmeres d'alta resolució estabilitzades giroscòpicament que permeten captar imatges de les línies, especialment en punts de difícil accés, i sense haver d'interrompre el servei als clients. Es caracteritzen per ser molt estables en ple vol, la qual cosa permet fer gravacions d'alta qualitat.

D'aquesta manera s'agilitzen les inspeccions en detall dels elements del cablejat aeri, ja que no s'ha de programar un tall en el subministrament perquè els tècnics pugin als suports i examinin la infraestructura, cosa que millora la qualitat i la continuïtat del servei, alhora que aporta més seguretat.

A més, la Companyia va començar a utilitzar-los l'any passat per a verificar l'amplada dels corredors i corriols de seguretat que es troben a sota i als costats de la línia i que actuen com a tallafocs, de manera que serveixen per auditar la tala i poda, i podrien fer reconeixements aeris del terreny en cas de situacions d'emergència.

Els aparells –de quatre, sis o vuit aspes– es poden telecomandar a distància i són capaços d'enlairar-se i aterrar tot sols mitjançant la propulsió elèctrica, així com de mantenir la posició i l'alçada automàticament gràcies a un GPS i a un control baromètric d'altura. Com a mesura de seguretat incorporen un sistema que, en cas de pèrdua de senyal, retornen al punt de partida.

La utilització d'aquests aparells, juntament amb altres accions que es porten a terme per protegir els boscos –com les termografies o l'ús de làsers– va néixer arran de l'interès d'Endesa per desenvolupar i adaptar l'ús de noves tecnologies al sector elèctric. Així, la Companyia, a més de comptar amb empreses col·laboradores, també ha format específicament a tècnics per tal que puguin realitzar aquestes tasques, els quals realitzen formació continuada i entrenaments amb l'objectiu d'ampliar i actualitzar els seus coneixements, alhora que es donen eines per afrontar millor la reparació d'incidències mitjançant, per exemple, cursos o simulacres. En el cas dels drons, per exemple, hi ha professionals especialitzats en la matèria, és a dir, pilots.