Agud, meteoròleg: “Cal equilibri entre ciència, rigorositat, comunicació i entreteniment”

El santcugatenc Enric Agud és meteoròleg de 3Cat i Catalunya Ràdio i una de les veus més reconegudes del temps a Catalunya. La seva vocació neix de ben petit, fascinat per l’astronomia i la divulgació científica de ‘Cosmos’, de Carl Sagan. Format en Ciències Físiques, ha desenvolupat la seva trajectòria professional en l’àmbit de la meteorologia aplicada i la comunicació científica en mitjans públics

Què significa treballar cada dia fent El Temps a TV3 i Catalunya Ràdio?

És una gran satisfacció personal. Quan vaig començar en aquest món, era molt tancat i reduït, amb poques oportunitats. Per a mi ha estat complir un somni.

Quins són els principals reptes del seu dia a dia com a meteoròleg al mitjà públic?

El gran repte és mantenir la il·lusió del dia a dia, tenir cada jornada el mateix ganxo i les mateixes ganes que el primer dia. Totes les feines tenen una certa rutina, i la del temps també, segons les condicions meteorològiques. Jo estic a dos torns i, de moment, m'agrada, perquè canvies de feina i de personal. El repte diari principal és comunicar: transmetre la il·lusió del primer dia. També és molt important fer bé la previsió; equivocar-se parlant no m'importa tant. El gran repte és sortir amb ganes de presentar. Hi ha dies que tens un mal dia, com tothom, però de cara al públic això no ha de ser visible. La nostra funció màxima com a meteoròlegs i comunicadors del temps és protegir la gent, evitar víctimes mortals. Al final, la previsió meteorològica és un tema de seguretat.

Com gestiona l'equilibri entre rigor científic i comunicació clara per al gran públic?

Crec que cal un equilibri entre coneixement científic, rigorositat, comunicació i entreteniment. No hem d'oblidar que som un mitjà de comunicació multiplataforma: televisió, ràdio, web i xarxes socials, i cal adaptar-se a cada registre. Abans només n'hi havia dos; ara n'hi ha molts més. Cal mantenir sempre la rigorositat. Pots ser més didàctic o més desenfadat, però sempre explicant coses de les quals estiguis absolutament segur. Hi ha una màxima clara: si no estem segurs del que diem a la pantalla o a la ràdio, no ho diem.

Hi ha alguna previsió o moment concret que recordi com especialment difícil de comunicar?

Les situacions més delicades, les de perill meteorològic, no ens generen tant de problema a l'hora de comunicar-les, perquè són molt clares. Parlo de vents molt forts, llevantades amb nivell vermell, o pluges abundants i intenses. Tots els models ho indiquen i, encara que pugui variar la distribució de la pluja, el perill és evident. Com va passar amb la DANA de València. On a vegades hi ha més dubtes és en si cal elevar un avís a un nivell més alt, pel que implica. Tot això va amb percentatges de probabilitat, i els avisos ja ens arriben fets: no els decidim nosaltres, sinó el Servei Meteorològic de Catalunya o Protecció Civil. Les situacions que generen més incertesa són les nevades, sobretot a cotes baixes. Són episodis molt complexos, amb condicions molt específiques que es donen poques vegades. Pots tenir un model que indica neu a 200 o 300 metres, cosa que pot afectar el Tibidabo, el Vallès o barris alts de Barcelona, i aquestes són les situacions amb més incertesa.

“La nostra funció màxima com a meteoròlegs és protegir la gent i evitar víctimes mortals”

Com ha evolucionat la forma de presentar la meteorologia amb les noves tecnologies?

He vist molts canvis. Quan vaig començar com a becari tot just començava internet, i encara rebíem mapes per facsímil. En certes situacions meteorològiques era molt difícil interpretar-los. Després va venir l'explosió d'internet, la millora dels models informàtics i de la capacitat de computació. Abans treballàvem amb resolucions de 25 quilòmetres; ara tenim models d'1 quilòmetre. A això s'hi han afegit millors satèl·lits i, més recentment, la intel·ligència artificial.
També ha canviat molt la manera de presentar-ho: no és el mateix explicar el temps al Telenotícies del migdia que fer un reel per a 3Cat.

Com veu el futur de la meteorologia als mitjans? Pot entrar-hi més intel·ligència artificial?

Els models informàtics fan previsions molt complexes i cada vegada millors, però després s'han d'interpretar i ajustar. No són perfectes. Si t'hi jugues diners, com en un casament, consultaràs un professional. Les aplicacions estan molt bé, però el factor humà és molt important, sobretot en un país com el nostre, amb tanta muntanya, valls, mar i Pirineus. En un mateix poble pots tenir diferències de temperatura de 3 graus segons la zona. La intel·ligència artificial té un punt feble en els valors extrems, perquè s'alimenta de dades passades, i els rècords són difícils de predir. A curt i mitjà termini veurem un híbrid entre IA i models numèrics que millorarà molt les previsions, però sempre caldran dades de bona qualitat.

On creu que serem d'aquí a 10 o 20 anys pel que fa a previsió i clima?

La tendència és molt clara: anem cap a un món més calent. El 2024 va ser l'any més càlid des que hi ha registres instrumentals, i per primera vegada es va superar l'augment d'1,5 °C respecte a l'era preindustrial. A Catalunya, els anys 2022, 2023 i 2024 han estat els tres més càlids des del 1950. La temperatura continuarà pujant, però encara és a les nostres mans atenuar aquest escalfament si actuem de manera més ràpida i decidida.

“La intel·ligència artificial té un punt feble en els valors extrems i els rècords són difícils de predir”

Com poden els ciutadans entendre millor l'efecte del canvi climàtic en la seva vida quotidiana?

La millor manera és parlar amb la gent que ho viu directament: pagesos, pescadors o persones que treballen a la neu. En el cas de la neu, la cota puja i les hores de fred disminueixen. A la pagesia, les onades de calor prolongades afecten greument les plantes, fins al punt de matar-les. Els pescadors veuen com augmenta la temperatura de l'aigua, amb conseqüències per a la fauna marina. Al Delta de l'Ebre hi ha hagut episodis de mortalitat massiva de musclos per l'excés de temperatura del mar.

L'espai d'El Temps de TV3 ha rebut reconeixements internacionals. Què representen per a vostés?

És una gran satisfacció. És un reconeixement fet pels mateixos professionals d'altres televisions europees, en un congrés a Innsbruck, amb televisions públiques i privades molt potents. Veníem d'un moment amb moltes crítiques arran del canvi d'imatge, però l'equip va reaccionar ràpid i el resultat ha estat molt positiu. Ara podem dir que tornem a ser un referent europeu en imatge i presentació meteorològica. En l'àmbit personal, rebre un premi per una peça del Telenotícies del migdia és un goig enorme. Quan veus que el premi és per a tu, l'alegria és immensa, i quan toca celebrar-ho, jo ho celebro.

“3Cat torna a ser un referent europeu en imatge i presentació meteorològica”

Sant Cugat té alguna particularitat meteorològica respecte a Barcelona o el Vallès?

Entre Barcelona i Sant Cugat hi ha diferències clares de temperatura mínima, i molts companys s'hi sorprenen. Collserola separa molt el Vallès del Barcelonès i fa que a Sant Cugat les temperatures siguin molt més agradables per descansar. A més, dins del mateix Sant Cugat hi ha diferències segons la zona, i això és un tret distintiu, com passa a moltes poblacions del Vallès.

Hi ha algun dia o situació meteorològica a Sant Cugat que recordis especialment?

Sí, una nevada de març. Tinc dos fills, i el gran devia tenir cinc o sis anys. Vivíem a Can Mates, tot estava blanc, no va anar a l'escola i vam sortir amb el trineu. També recordo tempestes molt fortes, amb ventades que van fer caure molts arbres, sobretot al Parc Central. Amb la sequera, molts arbres han patit molt, i amb pluges intenses alguns han acabat caient. El mosaic de Catalunya està canviant.

“Dins del mateix Sant Cugat hi ha diferències de temperatura segons la zona, i això és un tret distintiu"

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.