Enric Farrés: Donar vida a papers oblidats

Cartes d’amor, xecs, receptes de cuina, receptes de metge, postals, papers en blanc, targetes de presentació, bitllets de metro de totes les èpoques, dibuixos... Aquestes són algunes de les coses que col·lecciona Enric Farrés, totes trobades dins de llibres de segona mà.

“Jo treballava a la llibreria d’El Siglo, fet que va ser una gran sort perquè és un lloc molt especial. Allà tot són llibres vells i la gent s’hi deixa coses”. Explica, però, que va començar sent un passatemps: “Al principi no li feia cas, però vaig començar a acumular-ne. Al final els vaig acabar buscant com un boig”.

En va recopilar prop de 2.300 i va decidir donar-los una utilitat. “A mi el que m’interessa és activar la col·lecció, no tenir-la al meu estudi i que es quedi allà. He anat fent i desfent aquesta col·lecció per propiciar situacions en què es genera coneixement”.

De troballes a col·lecions

La primera aplicació va ser un punt de llibre que va editar amb la Fundació Antoni Tàpies. Una altra de més recent va ser la coberta del DIARI de Sant Cugat amb motiu de la diada de Sant Jordi.

Ara l’Enric ja no treballa a la llibreria, sinó que ho fa a La Puntual, un espai que defineix com a “residència d’artistes, amb un espai de tallers i una sala d’exhibició. És un lloc on s’intenta crear una complicitat entre els residents”.

A part, l’Enric és artista. El seu art, de difícil classificació, s’ha exhibit a llocs molt diferents, “des del MACBA”, explica, “fins a casa d’un amic. Això penso que és molt important, que es mantingui aquesta llibertat per fer coses molt diferents”.

Treballa força amb col·lectius i amb projectes molt diferents: “Cadascun té la seva pròpia vida”. També afegeix que un dels seus leitmotivs és “crear confusió i malentesos”. Un exemple clar va ser el seu “de vegades penso en Palafrugell”, cita de Josep Pla escrita intencionadament malament i que va causar un gran rebombori.