Enric Juliana: "El sistema institucional espanyol és més fort del que pensem"

Enric Juliana és un dels analistes polítics més reconeguts del periodisme català i espanyol. Adjunt al director de La Vanguardia i cronista parlamentari durant dècades a Madrid, ha seguit de prop l'evolució de la política espanyola des de la Transició fins a l'actualitat. Amb una mirada que combina context històric, lectura institucional i anàlisi del clima social, Juliana reflexiona sobre el moment polític actual, la polarització, la fortalesa del sistema institucional espanyol i el paper dels mitjans de comunicació en una època marcada per les xarxes socials i la desinformació. El periodista va visitar Sant Cugat en un acte de Federalistes d'Esquerres. 

 

 

 

 

Ver esta publicación en Instagram

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Una publicación compartida de TOT Sant Cugat (@totsantcugat)

Com definiria el moment polític actual?

El moment polític actual a Espanya és espès. Estem en un context de crisi general en l'àmbit internacional i això té repercussions sobre la situació política espanyola, on no hi ha una majoria clara ni per legislar ni per tombar el govern. És, per dir-ho d'alguna manera, una xocolata espessa.

 

"Estem en un context de crisi general en l'àmbit internacional i això té repercussions sobre la situació política espanyola, on no hi ha una majoria clara ni per legislar ni per tombar el govern"

La polarització és real o és en part una construcció mediàtica?

La polarització és una constant en les societats democràtiques. Les posicions s'han tensat molt; només cal veure el que passa als Estats Units. Aquest fenomen també fa temps que repercuteix a les societats europees, tot i que cada país presenta les seves pròpies característiques. A Espanya, la temperatura política és especialment alta.

Estem davant d'una etapa d'inestabilitat conjuntural o d'un canvi estructural del sistema polític espanyol?

Hi ha canvis de fons a escala internacional. Tot i això, el sistema institucional espanyol és bastant més fort del que pensem. De fet, part de la tensió que vivim és conseqüència de la fortalesa del mateix sistema institucional. Si ens hi fixem bé, l'esquema institucional espanyol dibuixa un govern fort. El president del govern, un cop aconsegueix la investidura, és molt difícil d'expulsar del càrrec. Pot no tenir una majoria parlamentària suficient per aprovar pressupostos, però per fer-lo fora cal una majoria alternativa que s'agrupi al voltant d'un candidat i d'un programa, és a dir, una moció de censura constructiva. Aquest esquema dona molta fortalesa al poder executiu: qualsevol maniobra parlamentària no pot trencar el govern. A diferència d'altres països com Portugal o Itàlia, no hi ha un president de la república amb poders arbitrals que pugui dir "parem la legislatura i anem a eleccions". Qui té aquesta potestat és el president del govern, no el rei. La Constitució de 1978 va pensar un esquema on el poder executiu és fort, i això és una fortalesa del sistema. Quan el govern entra en crisi, la temperatura política del país puja molt. Això pot fer creure, paradoxalment, que el sistema institucional és feble, però en realitat no ho és. La Constitució espanyola dibuixa un sistema institucional bastant fort.

"El president del govern, un cop aconsegueix la investidura, és molt difícil d'expulsar del càrrec"

És difícil canviar aquesta situació?

El sistema s'autoregula amb eleccions. Estic convençut que a les pròximes eleccions hi haurà una majoria parlamentària més clara que l'actual. Al final és la mateixa societat qui ha de resoldre aquestes situacions. Ara que es parla tant d'Adolfo Suárez i del cop d'estat del 23-F (salvant totes les distàncies amb aquell moment), Suárez va trobar-se que, tot i tenir una certa majoria parlamentària, havia perdut molts suports. La situació es va resoldre malament, amb pressió per part de l'exèrcit. Quan la pressió ve de l'exèrcit el problema és molt greu, i passa el que va passar. Avui, qui fa pressió són sobretot els diaris digitals.

Els mitjans de comunicació tenen el mateix poder que abans?

Durant una època, els mitjans de comunicació van ser batejats com el quart poder. Als Estats Units, per exemple, Richard Nixon va dimitir el 1974 per haver mentit, i qui ho va demostrar, a través d'una investigació periodística que després va acabar en investigació parlamentària, va ser The Washington Post. Té avui la premsa el mateix poder? Potser no. El sistema de comunicació està en una fase de transformació, on ha aparegut un nou subjecte: les xarxes socials. Aquestes no són mitjans de comunicació entesos com a tals, sinó canals de comunicació. Aquesta nova dinàmica introdueix modificacions en la societat i en el camp polític, i en un sentit clarament negatiu. Les xarxes socials no són neutres políticament, tot i que al principi es va vendre aquesta idea. Els algoritmes treballen en determinades direccions i són els propietaris de les plataformes els que tenen una forta capacitat d'orientar l'opinió pública, privilegiant uns continguts per sobre d'altres. Això ja ho sap tothom. I en aquests moments els propietaris de les grans xarxes socials formen un pol polític i econòmic al voltant de la presidència dels Estats Units, en una batalla descomunal.

"Les xarxes socials no són neutres políticament, tot i que al principi es va vendre aquesta idea"

Les fake news són determinants o un símptoma d'una crisi de confiança?

Les fake news han existit sempre. Formen part de la història de la propaganda i de la guerra. Els Estats Units, per exemple, van entrar en guerra a finals del segle XIX contra Espanya arran d'un episodi a Cuba: l'explosió d'un vaixell nord-americà al port de l'Havana, atribuïda als espanyols, que va servir d'argument per legitimar l'inici de la guerra. És un fenomen més antic que la tos. Ara, però, hi ha un agent multiplicador: les xarxes socials, en un moment de gran sensibilitat social. Hi ha una percepció d'angoixa en molts sectors de la societat. Moltes persones senten un cert rebuig cap a la informació i cap al seguiment de l'actualitat perquè els angoixa. Tot són notícies negatives, un bombardeig continu que està modificant la relació de les persones amb la informació. I aquí els periodistes hem d'estar molt atents: estem en una fase de canvi.

Què ha fet malament el periodisme polític? Estem millor informats que fa deu anys?

Malgrat tot el que he dit, jo no seria pessimista. És cert que vivim enmig d'un bombardeig constant d'informació, com si imaginéssim el planeta sota una pluja contínua de meteorits: fake news o informacions manipulades. Però enmig d'aquest bombardeig també flueix informació d'alta qualitat. Diria que la premsa convencional avui té més qualitat que la de fa cinquanta anys. Hi ha molts periodistes i molts mitjans que treballen de manera honesta, ja sigui a escala local o a una escala més general. És una època complicada, però la qualitat segueix existint. Els que tenim vocació de periodisme hem de defensar-la. En el meu àmbit concret, la crònica política, intento fer-ho ja des de fa uns quants anys.

"Diria que la premsa convencional avui té més qualitat que la de fa cinquanta anys"

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.