Entitats creen una xarxa a Sant Cugat per facilitar la regularització de persones migrades

Diverses entitats i col·lectius han creat una xarxa de suport a Sant Cugat per assessorar i acompanyar les persones que vulguin acollir-se al procés extraordinari de regularització de persones estrangeres en situació administrativa irregular, obert entre el 16 d’abril i el 30 de juny.

Més info: Tot el que cal saber sobre el procés de regularització de migrants a Sant Cugat

La iniciativa, impulsada per Abya Yala, l’Associació de Joves Africans de Catalunya, Refugees Welcome, Gilgal Solidari, Cal Temerari, la Unipau i elCugatenc, a més d'altres persones a títol individual, neix amb la voluntat de facilitar l’accés a aquest procés en un període limitat de tres mesos que les entitats consideren “clau” per a moltes persones migrades.

En una roda de premsa celebrada aquest dilluns, 27 d'abril, a Cal Temerari, Edith Laverde, d’Abya Yala, ha destacat que la regularització “és una victòria del moviment antiracista després de més de cinc anys de lluita” i ha subratllat que es tracta d’un moment “històric”, ja que fa més de dues dècades que no es produïa un procés similar.

Sessions d’assessorament i acompanyament

Amb tot, la xarxa ha programat diverses accions per oferir suport directe:

• El 29 d’abril, de 18 a 21 h, a Cal Temerari, amb una advocada especialitzada.
• El 7 de maig, de 18.30 a 21.30 h, a Gilgal Solidari, amb una gestora especialitzada.
• A partir del 14 de maig, assessorament setmanal cada dijous al vespre a Cal Temerari.

Segons ha explicat Tijan Konteh, de l’Associació de Joves Africans de Catalunya, aquestes sessions combinaran el suport de professionals amb l’acompanyament de voluntaris formats, que ajudaran a resoldre dubtes i derivaran els casos més complexos.

Crida a voluntaris i agilitzar tràmits

Les entitats han fet una crida a ampliar la xarxa de voluntariat per poder estendre l’atenció a més dies i espais. Tot i que actualment poden atendre en català, castellà, anglès, francès i àrab, assenyalen la necessitat d’incorporar persones amb coneixement d’altres llengües, com per exemple l’urdú. “Qualsevol persona pot aportar el seu granet de sorra”, ha remarcat Konteh, que ha insistit en la importància de garantir una atenció accessible per a una població diversa. En aquest enllaç et pots apuntar per ser voluntari.

Un dels punts centrals de la roda de premsa ha estat la demanda a les administracions, especialment a l’Ajuntament, perquè agilitzin tràmits clau com el volant d’empadronament i el certificat de vulnerabilitat. El periodista d'elCugatenc, Jordi Pascual, ha advertit que aquests documents són imprescindibles en la majoria de casos i que els terminis són molt ajustats: “Si no ho fem a temps, no ho farem”. En aquest sentit, les entitats reclamen reforçar els recursos municipals i facilitar cites més ràpides.

Combatre la desinformació

Les entitats impulsores de la xarxa han posat el focus en la necessitat de combatre la desinformació que envolta el procés de regularització, que consideren un dels principals obstacles perquè moltes persones s’hi puguin acollir. En aquest sentit, han explicat que la regularització està pensada per a persones que ja vivien a l’Estat abans de l’1 de gener de 2026. “Són persones que ja són aquí, encara que sovint invisibilitzades”, ha remarcat Konteh, insistint que moltes d’elles fa anys que treballen i formen part del teixit social i econòmic del municipi.

En aquesta línia, també han volgut aclarir aspectes clau del procediment. Han recordat que es tracta d’un procés gratuït i que, en cap cas, s’ha de pagar per accedir-hi. A més, han advertit de possibles abusos o informacions enganyoses que puguin aprofitar-se de la vulnerabilitat de les persones interessades.

“Reconèixer drets de veïns invisibilitzats”

Més enllà de la dimensió administrativa, les entitats han reivindicat el valor social i polític del procés. Consideren que la regularització ha de servir per reconèixer drets bàsics a persones que “fa molts anys que viuen i treballen a la ciutat”, però que ho fan sense les garanties ni la protecció que corresponen.

Han assenyalat que moltes d’aquestes persones es troben en situacions d’economia submergida, sense contractes regulars ni possibilitat de cotitzar, fet que les deixa en una posició de vulnerabilitat. En aquest sentit, defensen que la regularització no només beneficia les persones afectades, sinó el conjunt de la societat, ja que permet aflorar situacions irregulars i garantir condicions laborals més dignes.

“Aquest procés ha de servir perquè puguin tenir una vida digna, cotitzar i tenir els mateixos drets que la resta”, ha afirmat Konteh, que ha insistit que es tracta de persones que ja formen part de la comunitat i que contribueixen al seu funcionament diari.

Finalment, la xarxa ha reiterat el seu compromís de continuar ampliant les accions d’acompanyament i sensibilització durant les properes setmanes. L’objectiu és assegurar que cap persona quedi exclosa del procés per manca d’informació, dificultats burocràtiques o absència de suport, en un moment que qualifiquen de clau per avançar cap a una ciutat més inclusiva.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.