Castillo:“Les residències tenen una funció social i sanitària imprescindible”

Ha canviat la pandèmia la forma en què abordem l’envelliment?

Ha posat de manifest la discriminació social que pateixen les persones grans. No és popular parlar de vellesa, de dependència… No agrada per la proximitat amb la idea de fi, de comiat…  Penso que a les pròximes dècades  es produirà un canvi important en aquest sentit, una  “revolució” de les persones de més edat. Es faran més visibles i tindran  més veu.

Quin és el paper dels centres de dia i les residències en el municipi?
Les residències compleixen una funció social i sanitària imprescindible, tenen cura de les persones grans que no poden viure a casa seva. Són espais plens de vida, d’històries i de persones que continuen el seu projecte vital malgrat les circumstàncies. En el cas dels centres de dia complimenten aquesta atenció amb l’atenció que es fa al domicili i és un recurs adient per les persones que disposen de certa autonomia, però necessiten socialitzar.

Com ha de ser un cuidador de persones grans?  
Un cuidador/a ha de ser un professional format i entrenat per la seva tasca. Això és fonamental, com a competències clau destacaria: l’empatia i la vocació de servei.

Segueixen havent-hi reticències a l’hora de traslladar un familiar a la residència?
El moment de l’ingrés al centre és un moment difícil, és una decisió important i delicada, un canvi que fa por i respecte, com la majoria de canvis, a la residència ho sabem i per això acompanyem a la família en aquest procés i estem al seu costat per fer-ho el més fàcil possible.

Quins consells donaria a les famílies que estan cercant un recurs de suport?
Que pensin en quina necessitat té el seu familiar, és suficient amb unes hores d’assistència al dia al domicili? El domicili és adaptat i segur? La persona passa moltes hores sola?  A la residència/centre de dia sempre podem assessorar sobre els recursos dels quals disposem i ens podem adaptar a les necessitats de la persona.