Mari Gràcia: "L'escultura en honor a la petita infància la ha fet un pare de les escoles"

Mari Gràcia va ser mestra d'escola de bressol durant 40 anys. Els 40 anys que fa que van néixer les escoles bressol públiques a Sant Cugat. De fet, 40+3, ja que l'aniversari va quedar truncat per la Covid. Ho celebren dissabte 12 de novembre a l'avinguda de Gaudí, amb màgia, pastís i una escultura en honor a la petita infància. Gràcia ha sigut mestra de l'escola Gargot i l'escola Cavall Fort. Un munt de santcugatencs han passat per la seva aula i fins i tot han arribat a portar-li els fills. Parlem amb ella d'aquests 40 anys.

Quant fa que és mestra d'escola bressol?

Des de l'any 81. Des que vam crear Gargot amb altres mestres. Va ser durant la primera legislatura socialista després de la dictadura. . Gargot va néixer provisionalment en els vestuaris del poliesportiu fins que ens vam traslladar a l'edifici actual.

Té un càlcul del nombre d'infants que ha vist passar?

Han passat uns 6.000 nens i nenes per totes les escoles bressol en aquests 40 anys. 6.000 nens amb les seves famílies. Perquè clar, l'escola bressol no és el nen que ve a l'escola, sinó que ve el nen amb els pares i es crea un ambient molt familiar. S'han creat amistats de per vida amb pares que havia tingut a classe.

Més enllà d'un tema de conciliació, quina és la importància de que la primera infància ja socialitzi i vagi a escola?

Els grans mestres i psicòlegs estan començant a dir el que nosaltres dèiem fa 40 anys: que l'etapa d'aprenentatge, de desenvolupament del cervell, de la memòria, és dels 0 als 7 anys. L'escola bressol no és una guarderia, que encara es diu molt. No el portes per a que el guardin, el portes perquè l'eduquin, el motivin, li facin fer coses. El que era important a les nostres escoles era el deixar fer. El mestre era el que provocava i acompanyava el procés del nen. El que feia a feina, el que investigava amb els materials, era el nen. L'escola bressol vam començar sense un programa. Vivíem la vida una mica.

"L'escola bressol no és una guarderia. No el portes per a que el guardin, el portes perquè l'eduquin"

Hi ha gent que diu "qui estudia per treballar a l'escola bressol només pinta". Quina és la vertadera feina que tenen?

És el provocar que el nen sigui curiós, s'interessi, actuï, manipuli. És el creixement personal d'aquest nen. No és el dir-li què ha de fer, si això està bé o està malament, ni dir-li "Cuida't, que amb això et faràs mal". Ajudem el nen perquè ell mateix se n'adoni de com ha de fer les coses. Per nadons fem servir allò de la panera dels tresors: és un cistell amb moltíssimes coses: carabasses, coses de la llar, una clau de porta, envasos. Tot de coses quotidianes. Agafen els objectes, piquen, veuen que sona. Pots tenir allà un nadó més de mitja hora assegut, i això és bonic.

I després la sociabilitat, el saber que existeix l'altre, que l'altre et pot cuidar, o que et pot portar problemes. Aprendre a gestionar una mica aquestes emocions que et porta la vida. Quan els nens estan a casa amb la família estan en un entorn molt segur i molt protegits. 

Ha estat sempre al Gargot?

El 2002 vaig anar a Cavall Fort perquè s'obrien unes escoles noves i van demanar a gent dels nostres equips que anessim a engegar-les. Encara hi ha famílies de l'època que em trobaven pel carrer, em criden i m'abracen. "M'alegro de veure't, com estàs, estàs igual". I això és molt gratificant. He tingut nens que després m'han portat el fill. És com un net, eh? 

Em deia que van començar sense programació. Quins són els reptes que s'han assolit?

Al començament no teníem un programa i inclús ara tampoc hi és. El programa el fem nosaltres a la pròpia escola, però és un programa flexible. Tu pots pensar què vols treballar. Per exemple: a la tardor, les carabasses. I llavors resulta que, pel que sigui, aquell grup de classe que tens no li interessa allò i llavors canvies a una altra cosa. O arriba un nen que ha anat d'excursió a la muntanya i porta fotos d'ocells o d'arbres. I canvies. Hi ha molta espontaneïtat, seguint les necessitats dels nens.

La forma d'educar també ha evolucionat: a l'època es parlava de l'escola activa, de Montessori. Els nostres nens feien fitxes, les dibuixaven amb gomets. I això va anar canviant. Van arribar influències d'Itàlia amb Reggio Emilia o d'Hongria amb Emmi Pikler. Vam anar evolucionant. Vam deixar de fer fitxes, o de celebrar les festes tradicionals com a cosa molt important.

Ara és molt diferent de fa 40 anys. Actualment es munten espais de joc: un espai de joc de llum, un altre espai de joc simbòlic amb les nines i la cuineta, un altre amb cavallets i pintures, un altre espai per dibuixar... I llavors cada nen va a l'espai que més li agrada. Llavors l'adult, el mestre, és el que controla que tots els nens passin per tot arreu. El món exterior també ha canviat molt, i les famílies. Bé, ha canviat la vida. Ara el nen és més protagonista. El nen és el que diu "Jo vull fer això".

"Hem de provocar que el nen sigui curiós, s'interessi, actuï, manipuli. Però el que fa la feina és el nen"

Hi ha un canvi en l'actitud de la canalla?

Al començament estaven més dirigits. Les mateixes famílies deien "Què heu fet avui? Què heu fet?". Doncs clar, els dèiem "Avui hem enganxat gomets en aquest full, avui hem omplert no sé què". Sempre s'havia de fer alguna cosa física. Però clar, llavors explicàvem a les reunions de pares que en tot un dia a l'escola bressol es fan tantes coses i s'aprenen tantes i tantes coses noves: des del bon dia, el saludar els companys, fer el petó a la mestra, ajudar a organitzar, a portar els llapis, a menjar bé.

Per exemple, vam fer un projecte de menjador en què els nens paraven taula i se servien el menjar amb unes pinces. I hi havien els responsables de parar taula. Doncs hi havia unes matemàtiques allà! El fet de posar un plat a cada cadira, un got a cada plat... Era tot un treball matemàtic i de lògica. Perquè, és clar, primer posaven un plat i se n'anaven el carro a buscar l'altre i llavors posaven l'altre plat i anaven a buscar un altre got. Fins que arriba el punt que un nen diu "Si porto quatre gots de cop, els puc posar de cop i no cal que faci tants viatges". Estem parlant de nens de 2 i 3 anys, eh? Però ells sols hi arriben. 

El treball que es fa a l'escola bressol no és un treball material, el treball material rai. L'important és tot el que es viu allà dins.

I quines són les coses que falten encara? 

Això ens ho portarà la societat. No és que haguem d'evolucionar més, sinó que anirem canviant segons el que ells ens demanin. Els nens actualment són molt savis. És una passada. Vull dir, crec que estan més evolucionats que quan jo vaig néixer. A mi em queia el cap. No els cau el cap, ara. I neixen amb els ulls oberts.

Crec que és important que a l'escola bressol se la reconegui com a escola i que sigui gratuïta. Dels 0 als 7 anys és quan marques la teva personalitat.

"Hem anat evolucionant. A l'època es parlava de l'escola activa, de Montessori. Després van arribar influències d'Itàlia amb Reggio Emilia o d'Hongria amb Emmi Pikler"

Abans em parlava de com han evolucionat els nens. I les famílies? És veritat que ara són més protectores?

Sí, són més protectores en general. Els 15-20 primers anys que vaig treballar, amb els nens ens n'anàvem de colònies. Tres dies amb tots els grups. I als pares els estranyava la idea, però tenien molta confiança en nosaltres i estàvem dues nits fora. I anava fantàstic, no hi havia cap problema, ens anava bé. Tothom content. Els últims deu anys que vaig treballar teníem problemes perquè les famílies deixessin anar els nens d'excursió amb l'autocar. Hi havia nens que no venien perquè els pares consideraven que anar amb autocar amb dos anys no era segur. 

Penso que actualment veiem molts més perills. A les notícies veiem que a un nen l'han raptat aquí, que hi ha hagut un accident... Jo amb 11 anys agafava el metro per anar a l'escola i ara és inimaginable. Ara els portem en cotxe amunt i avall.

Va haver-hi moltes vagues protestes del sector de l'educació pública per les ràtios, els currículums, el calendari... Això també afecta les escoles bressol?

Les escoles bressol municipals estem emmirallades amb l'escola pública. Nosaltres en quant a ràtios no teníem res a dir perquè està molt marcat. Tot i que abans hi havia dos mestres a l'aula i ara hi ha una mestra i una educadora de suport a l'hora del migdia. Penso que quan s'ha fet la vaga, ha sigut més per solidaritat cap als altres companys. Sí que hi va haver una època en què a l'escola bressol vam fer guerra i vam fer manifestacions, perquè volien externalitzar les escoles.

"El treball de l'escola bressol no és una cosa física. Vam fer un projecte de menjador en què els nens paraven taula i se servien el menjar amb unes pinces i allà es feien moltes matemàtiques"

És una feina molt feminitzada. Això està canviant?

Teníem homes ja al començament. Em sembla que l'últim home es va jubilar com jo, fa 6 anys. Teníem el Patxi i el Carles. I ara hi ha alguns educadors homes. És una minoria. Els primers anys, els pares es quedaven parats que hi hagués un home allà. I després ja veien com funcionava.

El 20 de novembre és el Dia Internacional de la Infància. Quina seria la reivindicació principal?

No ho sé, perquè hi ha tantes coses. Ara pels 40 anys d'escola bressol es posa un monument a la petita infància. Sant Cugat és un bolet. No és el mateix segons a quina ciutat o barri vagis. Llavors hi ha moltes coses a reivindicar per als infants a nivell mundial. A vegades vas a algun lloc on hi ha nanos petits i veus que el tracten com si no sabéssin res. O quan veus com els agafen i els sacsegen. O quan veus que el nen plora per un motiu determinat i que els pares li donen el mòbil. 

Va sortir de vostés la idea de fer aquesta festa dels 40 anys?

Sí. I hi participem dues persones que estem jubilades. Som part de les que vam crear Gargot. Ja em diuen que penso massa. Jo feia trenta i escaig anys que treballava a les escoles i la gent nova no coneixien la història, ni al mateix ajuntament. Quan volien saber alguna cosa històrica em trucaven a mi. El poble ha de saber com han nascut aquestes escoles i per què han nascut. Llavors la idea era fer una recollida de documentació i portar-la a l'arxiu municipal. I d'aquí ens vam començar a engrescar i vam dir de celebrar-ho. En una reunió amb la regidora, l'Esther Salat, vam organitzar la festa i vam proposar que al poble alguna plaça fos la plaça de les escoles bressol municipals. I llavors li vaig dir que pensava que al poble hi havia d'haver també un monument a la petita infància. I li va semblar bé. Llavors a Mira-sol hi ha la plaça de les escoles bressol municipals i tres espais verds dedicats a tres pedagogs: el santcugatenc Joan Serra, Teresa Majem, una pedagoga que també ens havia ajudat, i Emmi Pikler, que és aquella influència hongaresa que t'he dit.

I l'escultura en honor a la petita infància?

La farà el Paco Minuesa i eestarà a la plaça del Mil·lenari. Que a més de ser un artista santcugatenc, ha sigut pare i avi de les escoles bressol. És una escultura molt bonica i que es podrà veure dissabte.

Ha anat en augment el nombre d'infants a les escoles?

Va haver-hi una època, cap al 2008-2010, en què hi va haver un descens de natalitat important. i llavors no omplíem les escoles. Hi havia el rumor que algunes escoles les tancarien i ens vam posar a fer propaganda. Els mestres d'escola bressol som d'una altra rassa. Ens vam posar a fer "l'Escola al carrer" i vam anar a parlar amb totes les botigues del carrer de Valldoreix, Santiago Rusiñol i Santa Maria per posar-hi fotos als aparadors. Hi havia uns pòsters enormes amb les fotos de les activitats que fèiem i es podia fer un circuit marcat amb petjades a terra de pintura verda. I vam tornar a omplir!

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter, Instagram i TikTok.