Es mor Isabel Martínez, fundadora de l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer

Isabel Martínez, qui fou la fundadora i presidenta durant 15 anys de l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer (AFA) s'ha mort aquest dissabte, 16 d'abril, a l'edat de 83 anys.

La presidenta de l'AFA, Anna Fitó, ha volgut destacar que Martínez "ha estat una persona molt tenaç, persistent i molt activa. Si la malatia de l'Alzheimer té visibilitat a Sant Cugat és gràcies a ella. Gràcies a ella, malalts i familiars d'aquesta malaltia tenen un suport".

Per la seva banda, l'alcaldessa, Mercè Conesa, que lamenta la pèrdua d'Isabel Martínez, ha volgut "encoratjar tots aquells que han estat vinculats amb ella a través de l'AFA. Han estat molts anys braç a braç. Era una persona que havia fet molta feina per a moltes famílies d'aquesta ciutat. Des de l'Ajuntament traslladem el nostre condol a la seva família i a tota la família de l'Associació de Familiars de Malalts d'Alzheimer". 

Aquest dilluns, 18 d'abril, el Centre Borja oferirà una missa, a partir de les 19.30 h, per acomiadar-la. 

Una dona amb una missió: ajudar els familiars de malalts d'Alzheimer

Isabel Martínez va ser una de les protagonistes de la contra del DIARI de Sant Cugat. A continuació recuperem el perfil redactat pel periodista Pere Fernández.

Isabel Martínez, cubana de naixement, va arribar a Catalunya l’any 1961. Des d’aleshores no ha tornat al seu país d’origen, i reconeix que tampoc té intenció de fer-ho. “No he tornat mai perquè no estic d’acord amb el que està passant allà. Estic molt orgullosa de ser cubana però no hi tornaria”. Assegura que es va enamorar de Sant Cugat fa molts anys, diu que l’any 1963, però no es va establir definitivament a la ciutat fins l’any 1996.

Professionalment, Isabel Martínez va exercir de dissenyadora i decoradora en el món editorial. A Cuba va treballar a revistes de disseny de moda com Vanidades. “Aquí em va costar una mica més adaptar-me, perquè les meves idees eren més innovadores i modernes, i la mentalitat d’aleshores era molt més conservadora i encotillada”. Puntualment també va treballar al costat del seu marit, persona de qui parla sovint durant la nostra conversa. El seu marit va ser qui va patir la malaltia de l’Alzheimer i arran d’això va ser com es va posar en contacte amb l’AFAB –l’associació homònima a Barcelona– i va obrir una delegació aquí. “La malaltia de l’Alzheimer va ser el que realment va fer que m’integrés al poble”.

L’any 2000 va començar a caminar l’associació com a delegació de l’AFAB per atendre i orientar familiars de persones amb Alzheimer. El 2007, l’associació va fer un pas més i es va independitzar de Barcelona. Va passar a ser la del Vallès Occidental. “Hem tingut el suport de molta gent, vostra, per exemple, de l’Ajuntament, i de la gent de la Casa de Cultura”.