Eulàlia Cortijos, l'art de cosir i portar-ho a l'escenari

Les Lectures a la Fresca reconeixien enguany els seus quinze anys de trajectòria vestint la proposta estiuenca

Eulàlia Cortijos, als seus 65 anys, és modista a Sant Cugat del Vallès des que era ben joveneta. Una professió que va aprendre de la seva mare i que fa anys que desenvolupa des del seu taller al centre de la ciutat. Entre altres, és la responsable del vestuari de les Lectures a la Fresca, que enguany arribaven a la seva quinzena edició, i en finalitzar la qual li van retre homenatge per aquests quinze anys de vestir aquesta proposta estiuenca a la ciutat.

"El fet de cosir em ve de la meva mare, que era molt bona modista, i m'hi vaig anar acostumant des de ben joveneta", explica, apuntant que va treballar als inicis per a una empresa de roba de punt del poble, fins que va decidir establir-se pel seu compte. Un taller, al centre de la vila, que fa dècades que funciona i des d'on rep el TOT Sant Cugat per explicar la seva trajectòria.

"La meva mare, com havia treballat amb una de les millors modistes que hi havia a Sant Cugat, en sabia molt de cosir, i ha estat ella qui me n'ha ensenyat molt", apunta, afegint que "la veritat és que mai m'ha faltat feina, al contrari, sempre he hagut de tenir gent que m'ajudés, perquè sola no donava l'abast".

Com dèiem, ella és la responsable del vestuari de les Lectures a la Fresca, però també de Pedra Sang, i en el seu moment també del Teatre Espiral, companyia amb la qual va col·laborar i també pujar a l'escenari. "Jo hauria volgut, ja des de ben petita, ser cantant, o fer teatre, que he fet, perquè canto en corals des de fa molts anys, i vaig estar al Grup de Teatre Espiral. Però soc molt tímida i em costa", apunta.

El món de la costura li dona l'opció de formar part d'aquest món artístic. "Vaig pensar, ja que no t'atreveixes del tot, doncs perquè no, ja que la meva professió és aquesta, fer vestuaris", detalla sobre com es va implicar en aquesta tasca. "M'ho passo molt bé, m'ho passo pipa. Perquè fer vestits per a una persona no és tan divertit, però el teatre sí. Fer la roba del teatre m'agrada molt", admet.

 

I és que una de les millors coses de fer-ho, explica, és "el goig de veure que la gent ho sap apreciar, i que li agrada". Un fet que es veu encara més reforçat pel fet que "soc molt perfeccionista, m'ho va ensenyar la meva mare, i intento fer-ho el millor possible, perquè amb la feina ben feta sempre et quedes més satisfet, i és bonic".

Cortijos treballa de modista des que era molt jove, una professió que va aprendre de la seva mare. FOTO: C.Caballé

Cortijos treballa de modista des que era molt jove, una professió que va aprendre de la seva mare. FOTO: C.Caballé

Cortijos mai ha calculat quants vestits ha cosit per al teatre. De fet, considera que és incalculable, ja que, si bé el vestuari de Pedra i Sang és obra seva i s'ha d'anar arreglant cada any sense canviar, les Lectures a la Fresca són cada any amb propostes diferents. Això sí, no tots els vestits els teixeix ella, ja que part del vestuari és llogat, "però fem algunes de les peces, aquelles que són especials, o aquelles que volem alguna cosa concreta".

A més, totes aquestes peces de vestuari es guarden. "Com cada any es fan coses diferents, tinc caixes i caixes de vestits i accessoris, perquè sempre hi ha alguna cosa que es pot aprofitar", explica.

A l'hora d'escollir amb quin dels vestits que ha cosit es quedaria, li costa triar, ja que "cadascun té el seu rotllo, i cada persona que el porta és diferent", perquè "l'has de fer a la seva mida, que li quedi bé, si hi ha algun defecte que no es noti... la roba a mida per això es fa a mida, perquè és una manera que et caigui millor", detalla. Això sí, els vestits antics li agraden, perquè "com més antics, més laboriós, però llueixen més que les coses modernes".

 

La feina d'Eulàlia Cortijos és una d'aquelles feines de tota la vida que sobreviu a les modes i als canvis d'hàbits de compra de la gent. De fet, hi ha dos casos en els quals la gent opta per la seva opció. "La modista serveix més per les persones que tenen un cos que no és estàndard, diguem, ja que si una persona és estàndard, diu la talla que té, i va on sigui i ho troba. Però si no és així, fer-ho a mida és una bona opció", apunta. Un altre motiu és que a la persona "li agradi anar diferent i no com va tothom". Així, diu, "sempre hi ha gent que li agrada fer-s'ho a mida, perquè per molt bé que estigui fet el seriat, no és el mateix, perquè tots tenim un cos diferent. No som iguals. Ja no som iguals d'un cantó com de l'altre...". Aquesta és la gràcia dels vestits fets a mida, diu, "que pots adaptar-ho en funció del cos".

Una feina amb un futur limitat, diu, però amb el que "es pot anar fent", ja que també es fan molts "arreglos". "La gent es compra les peces de roba, i ara hi ha molt poques talles, i les persones som moltes talles diferents. La gent troba que no li va bé, i m'ho porten a adaptar-ho". Però cada cop hi ha menys peticions, per canvis d'hàbits. "No hi ha tanta feina com abans, que la gent es feia més la roba a mida, sobretot si havien d'anar a un casament o a una festa", apunta, afegint que "ara, la roba és com més ampla, i és quan l'ajustes al cos que més es necessita ajustar cada peça. Abans s'anava més ben posat, que es notava la diferència entre els dies de festa i els dies de feina", afegeix. "Però sempre hi ha feina", assegura. "Vestir-nos, ens vestirem sempre".

La seva és una feina totalment manual, i fer un vestit jaqueta, amb els folres, pot comportar entre dues i tres setmanes de feina. "Hi ha coses més ràpides, però altres porten moltes puntades", explica.

Cosir és un art. I així l'entén Cortijos. "A mi m'agrada molt dibuixar, m'agrada l'art, i potser és el que hagués hagut de fer. Però a la nostra època no hi havia tantes possibilitats com ara. Vaig aprendre a cosir, i m'agrada. I també és un art, sobretot quan fas coses complicades", apunta. "I és bonic, perquè ja no n'hi ha gaires, i el resultat és molt bonic", afirma.

 
Comentaris

No hi ha comentaris. T'animes?