Fàbregas: “Les dones ens estem revolucionant de manera silenciosa i visibilitzant"

El divendres 8 de març es va celebrar el Dia Internacional de la Dona, amb moltes activitats a Sant Cugat, que continuen durant tot el mes de març, entre les quals n’hi ha dues organitzades per la Xarxa de Dones Emprenedores de Sant Cugat, que té per objectiu visibilitzar les dones emprenedores del municipi. L’associació organitza una jornada de pàdel solidari, al pàdel Mira-Sol, el mateix 8 de març, i una jornada de conferències de 6 dones rellevants en diferents sectors, el 4 d’abril.

Què és la Xarxa de Dones Emprenedores?

És una associació sense ànim de lucre que va néixer fa 3 anys, i actualment som més de 70 sòcies. L’objectiu de la xarxa és visibilitzar i acompanyar les dones emprenedores o petites empresàries que volen tirar endavant el seu negoci, i acompanyar-les en tot el procés.

Quines són les funcions que exerceix l’associació?

Bàsicament, el que fem és trobar-nos el primer dijous de cada mes, al BeBusiness i allà fem una petita formació sobre temes que considerem d’interès per la dona emprenedora, i després generem un espai de networking. A banda d’això, hem fet dues trobades importants, la primera que va ser amb la qual ens vam presentar en societat, ara fa dos anys, que s’anomenava ‘La xarxa en gran’, i la segona va ser l’any passat: ‘El Congrés de les dones emprenedores’, que vam fer al Teatre-Auditori, amb més de 300 dones. Ara preparem més esdeveniments.

Qui pot formar part de l’associació?

Qualsevol dona major d’edat, és l’única condició que posem. De moment, els homes encara no poden ser membres de l’associació, tot i que en un futur ens agradaria que poguessin ser-ho, però encara queda molta feina per fer. De totes maneres, en tots els esdeveniments que fem, els homes poden venir. La majoria de dones que tenim són d’entre 45 i 55 anys, i el perfil de la dona de l’associació, normalment, és el de dona emprenedora, que per situació familiar o laboral s’ha hagut de reinventar.

Per què creu que és necessari que existeixi una associació com aquesta?

És necessari perquè la dona, quan decideix emprendre, és una tasca molt solitària i tirar endavant un projecte és dur, però si, a més ho fas sola, encara és més dur. Aleshores l’associació és un espai per trobar-te amb dones que estan en la mateixa situació que tu perquè t’ajudin. A Sant Cugat hi ha moltes dones que es troben en aquesta situació i, de fet, la Xarxa de Dones Emprenedores de Sant Cugat va sorgir per necessitat, de manera espontània.

Quin és el paper de la dona, actualment, en el sector de l’emprenedoria i el sector empresarial?

Des de la xarxa sempre parlem de la revolució silenciosa. Crec que és un moment en què les dones ens estem revolucionant de forma silenciosa i ens estem visibilitzant, i això ja és un pas molt important. Des del moment que estem en el punt de mira, vol dir que la feina està ben feta. Però també considero que encara queda molta feina per fer. L’esquerda salarial encara existeix, la conciliació familiar també cal millorar-la, etc. Encara ens queda picar molta pedra, no tant per a nosaltres, sinó per les que vindran, perquè es trobin el camí més planer. Sí que s’ha evolucionat, però queda molt per fer. Ara hi ha un gruix de dones emprenedores, però als llocs directius encara no hi arribem, perquè no tenim les oportunitats.

Coneix algun cas, en el qual una dona que engega un projecte s’hagi trobat amb alguna dificultat extra pel fet de ser dona?

Dins de la Xarxa de Dones Emprenedores no, o si hi és, no el conec, però sí que puc dir, perquè ho he viscut en la meva mateixa pell, és que la dona permanentment ha d’estar demostrant la seva vàlua i justificant-se. En canvi a l’home, en general, ja se li pressuposa la seva vàlua. Això és un desgast afegit del dia a dia, d’un autònom que ha de tirar endavant De l’home es pressuposa que és un bon professional, i en canvi la dona ho ha de demostrar dia a dia.

No hi ha hagut una evolució en els darrers anys?

Sí, a poc a poc ens estem revolucionant, en tots els sentits, no només en el professional. Estem intentant fer el nostre lloc i hem de ser prou intel·ligents com per a no imitar el sistema masculí. Nosaltres parlem en clau de sensibilitat femenina i creiem que té característiques diferents, perquè és més de cooperació, de no veure l’altre com a competència, sinó com a aliada, i aquestes consignes ens han de fer funcionar de manera diferent, Quan la dona trobi la seva manera d’organitzar-se, serem imparables.

On s’ha de focalitzar per aconseguir arribar a una igualtat efectiva?

Jo crec que, de moment, el que caldria és donar més suport a la dona. Tenir més polítiques de suport a la dona. Tant per a la dona que vol iniciar un negoci, que necessita finançament o que li expliquin com fer-ho. Després, el següent pas, seria que la dona es cregui que som vàlides, que som capaces de fer-ho i no tenir por.