Fenòmens fonètics del català

De vegades, en un parlant percebem trets que no acabem d’identificar i que ens denoten que és estranger, malgrat que el seu discurs no contingui cap errada sintàctica ni lèxica

Podria passar fins i tot que el parlant pronunciés amb correcció mots amb una fonètica complicada (lleixiu, presagi, xitxarel·lo), però que hi seguíssim notant alguna cosa que no rutlla del tot.


Probablement ens trobem amb un parlant que no domina els contactes fonètics: fenòmens de la pronúncia que es produeixen quan tenim una cadena determinada de sons. Quan parlem, construïm discursos, oracions, és a dir, no pronunciem paraules aïllades i prou. I, en fer-ho, de vegades es produeixen fenòmens diversos.


Avui us presentem el de l’elisió: es produeix quan deixem de pronunciar una vocal àtona que estigui en contacte amb una altra vocal. Així, “Que en vols?” es pronuncia com si haguéssim escrit qu’en vols; o “Quina hora és?” es diu com quin’hor’és? Són fenòmens curiosos però naturals, molt genuïns.


Recordeu que podeu conèixer altres casos com aquests al Grup de conversa avançat i altres curiositats lingüístiques als tallers de relatius, connectors i pronoms febles. Les matrícules són obertes i trobareu els horaris i preus dels cursos complementaris i específics a www.cpnl.cat/cursos.

 
Comentaris

Destaquem