Aquest 2025 fa 100 anys de la inauguració del baixador de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) de la Floresta, un equipament que més i endavant esdevindria l'estació i que, des del 1925, ha estat un element clau en la vida quotidiana del barri i en la seva connexió amb la resta de Sant Cugat i l’Àrea Metropolitana de Barcelona.
Per commemorar l'aniversari, aquest diumenge, 7 de setembre, a les 12.40 h, se celebrarà un acte institucional a la mateixa estació, presidit pel president de Ferrocarrils, Carles Ruiz Novella, amb la participació de veïns, entitats i representants locals.
Un segle d’història i transformacions
Després de l'acord entre la companyia de Ferrocarrils de Catalunya i l'Associació de Propietaris del barri, el baixador de la Floresta va començar a funcionar el 9 d'agost de 1925, coincidint amb l’expansió del ferrocarril cap al Vallès, un projecte que havia de connectar Barcelona amb Terrassa i Sabadell a través del túnel dels Ferrocarrils. En aquell moment, la Floresta començava a consolidar-se com a zona d’estiueig i la presència del tren va esdevenir un motor fonamental per al seu creixement.
Construcció de l'estació de La Floresta el 1925. Foto: Arxiu A. Vernet.
"Abans de la construcció de l'estació, el tren passava per davant del que en aquell moment era la Colònia la Floresta Pearson i els propietaris de la zona van veure una oportunitat per convertir els terrenys en possibles cases d'estiueig", explica el president de l'Associació de Propietaris i Veïns de la Floresta, Guillermo Gallego. D'aquesta manera, el 1919 es va crear l'Associació de Propietaris de la Floresta amb l'objectiu principal d'aconseguir un baixador per tractar d'expandir el barri.
Amb tot, Gallego assenyala com el baixador va ser reclamat pels veïns del barri, que van haver d’assumir el cost total de l’execució de l’edificació i els camins d’accés i cedir-los gratuïtament als Ferrocarrils. Així, el 9 d'agost de 1925 es va posar en funcionament el baixador sota el nom de La Floresta Pearson, en honor a l’enginyer nord-americà Frederick Stark Pearson, figura clau en la implementació del projecte ferroviari i en l’electrificació de Catalunya.
Així doncs, el barri de la Floresta va continuar creixent al voltant de l'estació, que va propiciar l’arribada d’importants inversors com Cayetano Tarruell, que van aixecar diverses construccions, entre les quals va destacar el Casino de la Floresta. D’aquesta manera, la Floresta va anar creixent consolidant-se com a colònia d'estiueig i el ferrocarril va permetre que les persones que treballaven a Barcelona o al Vallès Occidental poguessin viure en una zona més tranquil·la.
Servei de taxi a l'estació de la Floresta en els inicis de l'estació FOTO: Arxiu
“La transformació de la Floresta en una zona de residència permanent es va concretar, de mica en mica, a partir del final de la Guerra Civil espanyola, permetent que gent de diferents classes socials pugui viure al barri i traslladar-se a treballar a la ciutat utilitzant el tren”, explica la membre de la Comissió d’Història del Consell de Barri de la Floresta, Claudia Arruga.
L’evolució de l’estació de la Floresta ha estat constant al llarg d’aquest segle d’història. Arruga explica que a l'inici només hi havia un baixador: "Erauna construcció molt modesta, d'una sola planta i que tenia els serveis mínims per a funcionar". Amb tot, l’equipament va viure una gran ampliació l’any 1956, quan la Floresta ja era més un barri que una colònia d'estiueig.
Així doncs, es va ampliar l’edifici existent amb una planta superior i una nova porxada lateral que gairebé duplicava l’espai disponible. "Amb aquesta reforma i ampliació el baixador va esdevenir una estació", reflexiona Arruga.
L'estació en l'actualitat
En temps més recents, Ferrocarrils de la Generalitat ha impulsat diverses actuacions per garantir l’accessibilitat universal. Una de les millores més destacades ha estat la instal·lació d’ascensors que connecten l’andana amb la plaça de Josep Playà, facilitant així l’accés a persones amb mobilitat reduïda. El 2017 es va completar aquesta transformació amb la connexió de l’andana de la via 2 amb la plaça, tancant el circuit adaptat de manera integral.
Igualment, Gallego assenyala com en l'actualitat l'estat de l'estació de la Floresta ha provocat "tensions no resoltes", com els problemes que tenen els florestans per aparcar als voltants de l'estació, així com el fet que fa ja pràcticament un any que un dels ascensors no funciona. "Aquest problema mai es donaria a l'estació de Sant Cugat", assegura Gallego.
Un tren a l'estació de La Floresta, a Sant Cugat FOTO: Artur Ribera
Ara, cent anys després de la inauguració, l'estació continua sent un punt neuràlgic per als veïns de la Floresta.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.
Subscriu-te al butlletí
Facebook
X
Instagram
YouTube
WhatsApp
Telegram
TikTok