Francesc-Marc Álvaro alerta del “retorn del franquisme sociològic” en el seu nou llibre

Els ecos del franquisme i la seva reaparició en dinàmiques polítiques contemporànies han centrat la presentació del llibre El franquisme en temps de Trump, de Francesc-Marc Álvaro, periodista i diputat d’ERC al Congrés dels Diputats. L’acte s'ha celebrat aquest divendres, 21 de novembre, a la seu d'Òmnium Sant Cugat amb el suport de La Salvatge i ha estat conduït pel també periodista i escriptor Xavier Bosch, amic de l’autor des dels seus anys compartits a la Universitat Autònoma de Barcelona, on va néixer una complicitat que encara perdura.

Álvaro ha explicat que “Franco es va morir, però va quedar la llavor. Va quedar el franquisme sociològic i ara està tornant en el món judicial, de l’empresa, de l’Església, dels bufets d’advocats i en l’àmbit polític a través de Vox”. 

Aquest debat ha connectat amb les declaracions del diputat de Vox Manuel Mariscal, que el novembre del 2024 va afirmar que la dictadura va ser “un període de reconciliació”. Álvaro ha admès que “no s’ho creia quan ho vaig escoltar”.

La impunitat del franquisme

Un dels punts centrals del llibre és el paper de la llei d'amnistia de 1977. Álvaro ha assegurat que “va ser una ganga pels franquistes” perquè va permetre l’exoneració de molts responsables de la dictadura. “Em pregunto si s’hauria pogut fer d’una altra manera”, ha dit.

En aquesta línia, el debat ha abordat la comparació entre el Valle de los Caídos i altres espais de memòria europeus, recordant que, per exemple, al lloc on va morir Hitler avui hi ha un aparcament residencial. Álvaro s’ha preguntat per què hi ha “tanta lentitud en la desaparició de la Fundació Francisco Franco”, una entitat que encara existeix avui dia. 

Álvaro ha retret al PSOE la seva inacció històrica: “El problema dels socialistes amb la memòria democràtica és que no fan res fins Zapatero, amb una llei molt fluixa i molt tardia. I ara estan rebent el verí”. També ha lamentat que, mig segle després de la mort del dictador, “parlem de Franco com es fa ara” i que al Congrés hi hagi “un grup que defensa el franquisme expressament”.

Trump, el trumpisme i els perills per a la democràcia

El diàleg ha ampliat el focus al context internacional. Bosch ha recordat els exemples de Trump, Milei o Orbán, “tots arribats al poder o a influència a través de la democràcia, igual que Hitler”. Álvaro ha advertit que els sistemes democràtics permeten que “aquells que volen rebentar-los des de dins hi tinguin joc”, però ha defensat que “s'ha de lluitar contra el feixisme sense assemblar-se als feixistes”. “Si ara la democràcia tanqués a la presó els diputats de Vox ens acabaríem assemblant al que faria Vox amb nosaltres”, ha dit Álvaro,

Álvaro ha descrit Trump com “el líder espiritual i real d’aquesta gent” perquè “els diu que està bé ser un animal en política perquè dona vots”. També ha lamentat que l’expresident ha “aconseguit carregar-se la divisió de poders i l’imperi de la llei, una cosa sagrada pels americans”, convertint-se en “un president que menteix cada dia”.

Pel que fa al suport explícit de Trump a Vox, Álvaro ha afirmat que el partit espanyol és “la franquícia del trumpisme”: “La funció de Vox és instaurar el mateix marc a l'Estat espanyol que Trump als Estats Units”.

El vot jove i el relat de l’enemic interior

Bosch ha aportat dades que indiquen que el vot jove a Vox ha passat del 3% el 2019 al 20% actual. Álvaro ho ha interpretat com una reacció “contracultural”: joves farts que se’ls parli de feminisme a classe, desmotivats políticament, influïts per modes o discursos disfressats d’antisistema.

En la mateixa línia, i sobre per què hi ha adolescents que afirmen que la dictadura va ser una bona època. Álvaro ha assenyalat dues causes principals: “Ha fallat l’Estat, que mai ha portat a terme un procés de desfranquització, i ha fallat la transmissió familiar”. “Hi ha nens de 17 anys que diuen que la dictadura va ser una bona època, fills de persones que són socialistes o convergents”.

Ha insistit en els “vasos comunicants” que expliquen el creixement del partit: en grau més baix, el procés independentista, que alimenta el relat de l’enemic interior; i en grau més alt, l’agenda migratòria, el desmantellament del PP i la desaparició de Ciutadans. Preguntat per una consigna equivalent al “Make America Great Again”, Álvaro ha estat taxatiu: “Un Estado fuerte”.

Finalment, el debat ha comparat Vox amb Aliança Catalana. Tot i que els primers provenen del franquisme i els segons no, Álvaro considera que “a escala mediàtica, Aliança Catalana és la franquícia trumpista a Catalunya” i que el seu discurs “es carrega 100 anys de catalanisme”, un moviment basat en “fabricar catalans, sigui des de casa o fent catalans els que venen”.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.