Gené: "El judici per l'ocupació de la UAB és persecució a la dissidència política"

Prop de 300 estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona entraven al rectorat de la universitat el 17 d'abril de 2013. Ho feien després que la candidatura alternativa que presentaven a les eleccions a rector o fos la guanyadora, tot i rebre el 70% dels vots dels estudiants (per la ponderació de vot), i després que el nou equip de govern no apliqués les mocions alternatives aprovades pel Claustre de la Comunitat Universitària. Unes mocions que, entre altres, incloïen que la UAB desobeís la pujada de taxes del 66% creant una beca de retorn.

Una tancada, inicialment promoguda des de les Assemblees d'Estudiants (CAF) i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) que va rebre el suport dels comitès d'empresa de professorat i personal administratiu, que tenia per objectiu "ser garants de la normativa de la UAB", explica Laura Gené, santcugatenca imputada per aquells fets, que va finalitzar el 17 de maig "per responsabilitat", ja que, de mantenir-se, s'hagués perjudicat els treballadors que no podrien haver rebut la seva nòmina, ni els estudiants les seves beques.

Com a conseqüència d'aquella tancada, el Ministeri Fiscal va fer públiques al juliol del 2016 les peticions d'entre 11 i 14 anys de presó per a 25 estudiants, un professor i un membre del PAS de la universitat. Unes penes de presó que van acompanyades de multes de fins a 9.500 euros i una responsabilitat civil de més de 384.000 euros.

Actualment, l'Equip de Govern de la UAB i la resta de denunciant, s'han retirat del cas. La UAB, a més, ha reconegut que només poden demostrar despeses d'entre 15.000 i 30.000 euros de la responsabilitat civil que es reclama a les persones imputades, però el rectorat no ha traslladat formalment aquest canvi a la fiscalia.

L'estudiant santcugatenca Laura Gené, i Koki Gassiot, de la secció Sindical del CAU-IAC a la UAB, ambdós imputats, van explicar el cas durant una xerrada celebrada a Cal Temerari el divendres, 28 d'abril. Una xerrada en què Gassiot va lamentar que es tracti d'un "judici polític" on als imputats se'ls acusa "per tenir pensament lliure".

Vídeo elaborat per 'Som 27 i més'.

Laura Gené, imputada santcugatenca per aquests fets, explica quina és la situació

Quatre anys després de la tancada, en quina situació es troben?

Des del juliol del 2016 sabem que ens estan demanant 300 anys de presó sumats entre les 27 persones imputades, que són penes entre 11 anys i mig i 14 de presó. Sabem, ara mateix, que la responsabilitat civil que demana l'Autònoma de 384.000 euros continua en peu. És a dir, l'Autònoma, en diversos òrgans de govern internament, ha reconegut que aquesta quantia no és correcta, que és molt inferior (la màxima que han donat són uns 30.000 euros), però no s'ha comunicat al fiscal. Per tant, tenim les penes i la responsabilitat civil tal com teníem al juliol, i estem pendents de data de judici.

Tan sols queda la fiscalia com a acusació. Els dona esperances?

No ho hem acabat de valorar. La resta d'acusacions s'han retirat, i queda Fiscalia, però tampoc podem ni mediar ni arribar a cap conclusió amb ningú. Estem a expenses del jutge o jutgessa que ens toqui, i a veure si entén que tot plegat és un despropòsit.

En diferents ocasions han remarcat que es tracta d'un judici polític. Per què?

És un tema polític per diversos motius, però sobretot perquè no és un conflicte de disturbis a l'Autònoma, sinó que és un conflicte que comença, tal com comença el sumari del cas, amb la presentació d'una candidatura alternativa. Entenem que és una persecució a la dissidència política dins l'Autònoma, i a la gent que estàvem, i que encara hi ha són, creant alternatives dins la universitat.

Si finalment entren a la presó, què suposaria?

Suposaria un precedent a escala de moviments socials, en el que vulgarment s'anomena el "pac de l'activista", que són els actes de desobediència, etcètera, ja que suposa passar d'unes penes que al final no acaben en presó a, com està passant en altres casos repressius, entre 7 i gairebé 14 anys de presó. Això a escala de moviments socials. I a escala de moviment estudiantil, suposa pràcticament l'anul·lació del moviment estudiantil a l'Autònoma, ja que sempre pesaria l'amenaça d'acabar a presó.