La gestió de l'aigua de les empreses de Sant Cugat, un exemple per a l'Ajuntament

Les empreses de Sant Cugat formen part del col·lectiu que més contribueix al consum d’aigua, però també són de les que més han invertit perquè aquest consum no es noti en períodes de tensió hídrica, com la sequera que va afectar Catalunya entre el 2021 i el 2024. Això ho ha destacat la tinenta d’alcaldia de Gestió Urbana, Mobilitat i Canvi Climàtic de l’Ajuntament de Sant Cugat, Cristina Paraira, a la jornada Resiliència hídrica: estratègies empresarials davant el canvi climàtic, organitzada per Veolia i Sant Cugat Empresarial aquest dijous al Sant Cugat Hotel.“Agraïm l’esforç que van fer els grans consumidors de la ciutat, les empreses, perquè van fer un esforç important durant la sequera i han estat un exemple de com continuar l’activitat econòmica, seguir endavant, innovar i consumir menys", ha explicat. 

Especialment, ha destacat que aquest "esforç" va contribuir en temps de sequera a què Sant Cugat es mantingués dins dels paràmetres que marcava l’Agència Catalana de l'Aigua (ACA). Vam ser un municipi exemple d’aquesta conscienciació que hi havia de l’aigua i ha aprofitat també per subratllar el paper de l'Ajuntament en la gestió de l'aigua al municipi. "A Sant Cugat fa molts anys que treballem en aquesta direcció. Fa més de  24 anys vam fer la primera ordenança d’estalvi d’aigua", ha recordat. I ha enumerat les principals accions que han impulsat des del consistori en aquesta línia com ara la detecció de fuites aigua, telegestió dels comptadors, implantació de diferents sistemes d’estalvi". I ha anunciat que estan preparant una guia de bones pràctiques que estan duent a terme les empreses per ajudar a altres empreses i que estarà enllestida a finals d’any.

La gestió de l'aigua, clau per al futur

La sequera que va afectar en els últims anys Catalunya  va posar l'aigua al centre de les estratègies empresarials i, en un panorama completament oposat pel que fa a la disponibilitat de l'aigua, el president de Sant Cugat Empresarial, Eduard Torres, ha valorat la jornada com una oportunitat per acabar de conscienciar al sector empresarial de la importància de la gestió de l'aigua. "És una jornada per acabar-nos de mentalitzar per aquesta necessitat. Hem de prendre bona nota perquè el futur passa per aquí", ha expressat.

El segle XXI és el segle de l'aigua

A més, Sònia Ruiz, CEO de NOIMA Sustainability Strategies i col·laboradora acadèmica de l’Institut d’Innovació Social d’Esade, ha pronunciat la ponència L’aigua al cor de l’estratègia empresarial: resiliència i creació de valor, on ha advertit que, tot i que la sostenibilitat sovint no és tangible, el risc de no actuar és molt elevat. Les inversions necessàries en el futur per no haver-se adaptat seran molt més grans.

I ha situat l’aigua com un element clau de la crisi climàtica: “Si el canvi climàtic és el missatge, l’aigua n’és la manifestació més tangible”, ha afirmat tot destacant que els seus impactes es fan evidents tant per excés com per defecte. En aquest sentit, ha recordat que una quarta part de la població mundial viu en situació d’estrès hídric, que un milió de persones moren per manca d’aigua i que un 31% del PIB global està exposat a aquest risc.

També ha alertat que les infraestructures actuals no estan prou adaptades i ha proposat deixar de parlar de sequera per referir-se a la volatilitat d’un recurs cada vegada més incert. De fet, segons el Fòrum Econòmic Mundial, l’aigua ja es troba darrere de molts dels principals riscos globals, tant a curt com a llarg termini, i serà també clau per sostenir processos com la digitalització.

En clau més propera, ha subratllat que Espanya és un dels països amb més risc hídric i de desertització d’aquí a finals de segle, amb sectors com l’agricultura, l’energia, el turisme i la construcció, que representen prop d’un 25% del PIB, especialment exposats. Alhora, ha apuntat que sectors emergents com la tecnologia, la digitalització o les energies verdes també comporten un elevat consum d’aigua i sovint s’ubiquen en zones amb estrès hídric.

També ha remarcat que les empreses afronten un “tsunami regulatori” i un augment de l’escrutini social i financer, però també una oportunitat per ordenar les seves vulnerabilitats. “L’aigua està passant de ser un actiu estratègic a un recurs crític per a l’activitat econòmica”, ha assegurat.

En aquest context, ha plantejat tres nivells d’actuació empresarial: millorar l’eficiència operativa —reduint consum i optimitzant processos—; avançar cap a una gestió estratègica del risc hídric, analitzant l’impacte territorial i la cadena de subministrament; i apostar per models “water positive”, que vagin més enllà de la reducció i incloguin la restauració d’ecosistemes i la regeneració de conques.

Finalment, ha insistit en la necessitat d’actuar de manera immediata identificant i mesurant vulnerabilitats i integrant la gestió de l’aigua en l’estratègia corporativa. “Sense aigua no hi ha economia, i sense una gestió estratègica de l’aigua no hi haurà resiliència hídrica”, ha conclòs, tot afegint que “el segle XXI serà el segle de l’aigua, com el XX va ser el del petroli”.”

La sequera ha actuat com un accelerador de la gestió de l'aigua

La jornada ha aportat una visió pràctica i aplicada, compartint experiències, solucions tecnològiques i casos d’èxit d’empreses que ja estan incorporant l’adaptació climàtica i la gestió sostenible de l’aigua en el seu model de negoci. En aquest sentit, Òscar Gómez, responsable de Comunicació de CASSA i Aigües Sabadell, ha moderat una taula rodona amb Carla Coloma, Global Sustainability director de Fluidra, Alberto Paredes, delegat Ambiental de SEAT, Desirée Marín, directora d’Innovació de Veolia a Catalunya i Jordi Barbarà, director de la planta de producció Damm El Prat.

La taula rodona ha posat de manifest que la sequera ha actuat com un accelerador de canvis en la gestió de l’aigua a les empreses. Companyies com Damm i SEAT ja havien iniciat mesures d’eficiència fa anys, però la crisi hídrica del 2022 va evidenciar que calia anar més enllà. En el cas de Damm, han reduït un 37% el consum des del 2009 gràcies a la digitalització i el control dels processos, mentre que SEAT ha impulsat una transformació interna basada en auditories hídriques que han permès detectar consums invisibles i situar l’aigua al centre de l’estratègia. Des de Veolia, s’ha destacat l’esforç en la detecció de fuites, la recuperació de recursos i l’execució d’obres d’emergència, en un context molt exigent, mentre que Fluidra ha incidit en el component reputacional i en la necessitat de fer pedagogia sobre el consum real de l’aigua.

Pel que fa a les accions concretes, les empreses aposten per tres grans línies: eficiència, recirculació i reutilització. SEAT ha reduït consums no essencials i aposta per l’aigua regenerada, mentre que Damm treballa també en la seva cadena de subministrament, optimitzant el reg agrícola amb tecnologia i avançant en la recirculació. Fluidra, per la seva banda, ha fixat l’objectiu de ser “water positive” el 2030, amb mesures per reduir la petjada hídrica, innovacions per minimitzar el consum i projectes de retorn d’aigua a les conques. Finalment, Veolia impulsa la reutilització a escala municipal i eines com els crèdits hídrics per incentivar l’estalvi. Tot plegat evidencia que la gestió de l’aigua s’ha convertit en un element clau per garantir la resiliència empresarial.

La jornada s’ha tancat amb la intervenció de Xavier Roca, director general d’Indústria de la Generalitat de Catalunya, que ha subratllat l’exigència del context actual i ha situat l’aigua com un dels grans vectors del segle XXI. I ha alertat que la sequera del període 2021-2024, la més intensa registrada, va tensionar "fortament" el país i especialment la indústria, el que segons ell va evidenciar la necessitat de reduir la dependència de la pluja i avançar cap a la generació de nous recursos hídrics. En aquest sentit, ha destacat una inversió prevista de 2.500 milions d’euros fins al 2033 i mesures com la millora de l’eficiència hídrica, el subministrament d’aigua regenerada als polígons industrials o la creació d’espais de col·laboració. “La gestió de l’aigua serà un pilar fonamental per a la competitivitat industrial”, ha conclòs, tot remarcant que la cooperació entre administració i empreses serà clau per garantir la resiliència hídrica.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.