Gestionar PCR i baixes o connectar amb el 061, així treballen els 'nous' rastrejadors

El Departament de Salut pren el control dels rastrejadors després de rescindir el contracte amb Ferrovial i en canvia lleugerament les funcions

Com ja es va anunciar fa uns dies, el Departament de Salut de la Generalitat ha trencat el contracte -de 17,9 milions d'euros- de rastreig de la Covid-19 amb ferrovial i ha pres la gestió directa del servei, amb un pressupost de 19 milions d'euros. Salut compta amb uns 3.000 rastrejadors actualment.

Per això, des del 31 de gener, el protocol que segueixen els rastrejadors i les funcions i competències que tenen han canviat lleugerament, dotant-los de més competències amb l'objectiu d'assolir una millor organització i seguiment dels casos, per tal d'agilitzar els processos i les proves PCR. "Abans les trucades eren només de caràcters informatius, i ara són el pas per poder fer gestions", explica una rastrejadora al TOT Sant Cugat.

Salut ha contractat ara els rastrejadors a través d'una borsa pública, a més d'incorporar a alguns dels rastrejadors que ja treballaven per Ferrovial. La funció bàsica d'aquests treballadors és contactar via telefònica amb contactes estrets d'un cas positiu de coronavirus per tal d'explicar-els-hi com han d'actuar i fer les gestions necessàries. Es considera contacte estret una persona que ha passat més de 15 minuts a menys de dos metres de distància i sense protecció (mascareta) amb un cas positiu.

Una 50a de rastrejadors al dia per als dos vallesos

El primer que crida l'atenció del nou funcionament dels rastrejadors és que s'ha establert unes zones d'actuació per a cada equip, abans inexistents. Així, des del 31 de gener, Sant Cugat forma part de la Zona Vallès (que comprèn els dos vallesos). A banda d'aquesta, a la província de Barcelona s'estableixen tres zones més: Barcelona Sud, Barcelona Nord-Maresme i Barcelona Ciutat. Entre aquestes quatre zones hi ha uns 650 rastrejadors, que treballen en un edifici del Parc Logístic de la Zona Franca de Barcelona. En el total de Catalunya hi ha cinc zones més: Girona, Tarragona, Catalunya Central, Terres de l'Ebre i Lleida, i un total de 3.000 rastrejadors.

 

Cal destacar que cada zona compta amb una figura de referència, que fa d'enllaç entre els rastrejadors destinats a aquesta zona i els CAP i hospitals d'aquesta, per poder solucionar ràpidament qualsevol incidència o problema que pugui sorgir.

La Zona Vallès compta amb una 50a de rastrejadors al dia, dividits en dos torns (25 al matí i 25 a la tarda). Aquests 50 rastrejadors al dia fan front a les trucades a contactes estrets de positius i les gestions derivades, en el marc de tots els CAP i hospitals tant del Vallès Occidental com del Vallès Oriental.

Del CAP a l'ordinador del rastrejador

La informació dels contactes estrets d'un cas positiu arriben a l'ordinador dels rastrejadors a través del CAP o l'hospital. Quan una persona resulta positiva per Covid-19 després d'una prova, dona els contactes estrets al metge del CAP o de l'hospital. Aquest metge obre el que s'anomena "l'expedient" d'aquest positiu, que a la pràctica esdevé com una mena de carpeta, amb tots els seus contactes estrets, i introdueix aquest expedient en un programa informàtic.

Posteriorment, a través d'aquest mateix programa informàtic, a cada rastrejador li apareixen expedients de positius a l'ordinador. La seva primera tasca, doncs, és obrir aquest expedient i fer les trucades a tots els contactes estrets del cas positiu en qüestió.

Programar PCR o gestiona baixes laborals

El que més destaca del canvi de funcions dels rastrejadors dirigits pel Departament de Salut des del 31 de gener respecte als que treballaven sota el paraigua de Ferrovial són les competències. De fet, abans del 31 de gener, els rastrejadors només podien informar a qui trucaven i fer recomanacions tenint en compte l'estat de la persona o el seu nivell de risc.

Ara, en canvi, els rastrejadors tenen competències per poder programar directament les PCR, en la seva zona d'influència, a través del programa informàtic. Una vegada el rastrejador programa la PCR, ja apareix la data i l'hora d'aquesta PCR al CAP en qüestió, a través d'aquest programa informàtic.

D'altra banda, els rastrejadors poden ara gestionar directament baixes laborals si es requereix, establir connexió directa amb el 061 en cas que hi hagi gravetat mèdica, o derivar la trucada a Serveis Socials en cas que sigui necessari.

El protocol, pas a pas

Per tal d'unificar criteris, els rastrejadors segueixen un protocol acurat en el moment de les trucades. El gràfic ha estat creat pel TOT Sant Cugat.

Loading...

Loading...

 
Comentaris

Destaquem