Guillem Vila: Quan la fotografia esdevé història

Des de fa un any i mig, Guillem Vila comparteix amb els lectors del TOT Sant Cugat fotografies antigues de la ciutat que acompanya amb un text. Ho fa a la secció “Finestra al passat”. “M’interessa molt el que et pot transmetre una fotografia antiga. És una font d’informació gràfica molt directa i molt explícita, la qual ens permet veure, sobretot, com han canviat les coses”.

Ho fa, diu, des d’una perspectiva propera: “Penso que és interessant per a la gent jove i per a aquelles persones que han vingut a viure a Sant Cugat quan ja no era així perquè d’alguna manera prenguin consciència de com era la ciutat abans de ser el que és avui dia, és a dir, quan era poble”.

El seu interès per la història i el patrimoni no és casualitat. Ha estudiat història i és nét d’Octavi Galceran, una de les persones que millor ha documentat el Sant Cugat del passat. Per això explica que ha volgut furgar en les seves arrels: “Jo he nascut aquí. Sempre m’ha encuriosit saber com era la vida i el Sant Cugat que jo no he pogut viure. Si em preguntessin on t’agradaria anar si poguessis viatjar al passat, segur que voldria anar en l’època que he vist a les fotos i que he llegit en textos”.

Li pregunto què ens aporta la història. “Ens ajuda a entendre el nostre passat i a prendre consciència del nostre present. Allò que diuen que la història es repeteix és veritat, en molts casos s’ha fet evident”. 

A part d’història, fotografia i patrimoni, el Guillem té molts altres interessos. Un d’aquests, l’esport: “És la manera que tinc de buidar la ment, de desestressar-me”. Li agrada la muntanya i estar en contacte amb la natura i darrerament diu que també s’ha aficionat a l’esquí de muntanya. Assegura que és una persona inquieta, “en el sentit que m’agrada anar a llocs diferents, conèixer i aprendre coses noves”.  

En clau personal

Anys a Sant Cugat. 

28, menys dos que vaig estar fora.

Professió.

Gestor del patrimoni cultural, museòleg.

Una virtut.

L’empatia.

Un defecte.

Fer les coses a l’últim minut.

Una pel·lícula.

La que he vist més cops és Pulp Fiction, de Quentin Tarantino

Un llibre.

Llegeixo més premsa i assaig que novel·la. Qualsevol llibre de Josep Pla.

Un país.

Si hagués de dir-ne un, diria el meu. Quan viatjo i torno, me n’adono que és aquí on em sento més còmode.