Història dels primers pobladors de Sant Cugat

Reposició de textos.

Els signes de vida humana més antics que s’han trobat en el nostre terme daten d’uns 2.500 anys abans de Crist. Abans dels romans, aquestes terres foren habitades pels ibers. Tenim, com a mostra d’aquest poble, un forn molt a prop de l’ermita de Sant Adjutori. Hi ha qui diu que aquest forn és de sistema ibèric però més tardà. Això pot indicar que per aquesta rodalia de la vall de Gausac hi havia algun poblat ibèric. Vingué la invasió dels romans.

A la vall d’entre la serra de Collserola i la de Sant Llorenç del Munt hi havia una sèrie de camins i rutes. Van escollir el nostre indret per fer-hi el Castrum Octavianum. Els pobladors d’aquesta època encara no tenien cap nucli urbà format, solament mensis (masies) escampades. A mitjan segle III es rep una invasió dels bàrbars del nord, que arrasaren tot el que trobaren al seu pas i destruïren el castell romà. A la primeria del segle VI, entraren els visigots, puix els romans agonitzaven en el seu domini. Aquests nous visitants tenien un caràcter molt semblant al d’ací. No influïren gaire en la llengua, i donaren més importància al repoblament rural que no al de les ciutats. Als jardins dels claustres s’hi han trobat restes d’una petita església visigòtica d’aquesta època. També, d’aquest temps, s’han trobat al nostre antic terme les ermites de Sant Feliu de Milamilanys i la de la Salut al Puig Madrona.

Les referències dels censos que es tenen de Sant Cugat són molt imprecises. Les més antigues on consta Sant Pere d’Octavià són de l’any 1359, on es constaten 169 focs (famílies). Això devia ser comptant totes les masies del seu domini, puix el nucli urbà encara era molt petit. A la quadra de Canals, 16, i 9 a la de Vilanova. A la fi del segle XVIII i abans de l’ocupació francesa, ja es comptabilitzen 1.003 persones, suposant totes les quadres incloses. A la primeria del segle XIX es va fer algun cens, però fins al 1842 no mereixien gaire confiança a causa de la Guerra de la Independència, on consta que a la vila de Sant Cugat ja hi ha 2.079 habitants, a Sant Ciprià de Valldoreix 372, i a la de Canals 120.

El 1857 ja es fa un cens amb padrons familiars on figuren 2.483 ànimes, amb totes les quadres incloses. El 1877 hi consten 2.548 persones. El que segueix fins al 1897 es fa regressiu per la davallada del cultiu vitivinícola a causa de la fil·loxera. El repartiment demogràfic es concentra, cada vegada més, en el nucli urbà, amb el consegüent abandonament de les masies. El 1910 ja se’n comptabilitzen a Sant Cugat 2.368, i 5.110 l’any 1930. Només 5 anys més tard ja eren 6.717. L’empenta demogràfica més forta rebuda a les noves urbanitzacions i torres fa que s’assoleixin els 10.800 habitants. Aquest creixement ja no pararà en el transcurs dels anys, fins a arribar als 90.000 veïns que som actualment, aproximadament.