La història de la xemeneia de Torreblanca, l'antiga bòbila per construir el Centre Borja

Avui és una xemeneia envoltada d'edificis al passeig de Lluís Domènech i Montaner de Sant Cugat, a tocar de Torreblanca. Probablement molts santcugatencs hi han passat centenars de vegades sense conèixer el seu passat. Aquesta estructura de maó és l'últim testimoni d'una bòbila que els jesuïtes van construir a Sant Cugat a finals dels anys quaranta per fabricar els materials necessaris per aixecar el Centre Borja, situat a pocs metres.

Més info: El Centre Borja als anys 40

Coneguda popularment com la bòbila dels Capellans, la xemeneia és l'únic element que ha sobreviscut d'aquella activitat industrial. Protegida com a element patrimonial, gairebé vuit dècades després continua explicant una història estretament relacionada amb l'arribada dels jesuïtes i amb una de les grans construccions del Sant Cugat de postguerra. Ara, l'Ajuntament l'ha tancat perimetralment per garantir la seguretat i estudiar-ne el seu estat.

Una bòbila per construir el Centre Borja

A la dècada dels quaranta, la Companyia de Jesús va decidir traslladar a Sant Cugat els estudis superiors de filosofia i teologia que tenia a Sarrià. El lloc escollit van ser uns terrenys als afores de la vila, a l'entorn de Torreblanca. En aquella època, Sant Cugat era un petit poble de camps i cultius.

El projecte tenia unes dimensions considerables: un gran complex de quatre plantes, dos claustres, església i més de 300 habitacions. La primera pedra del Centre Borja es va col·locar l'1 de juny de 1947 i el centre es va inaugurar el 1949.

Construir un edifici d'aquestes dimensions durant la postguerra no era senzill. Les dificultats econòmiques i l'escassetat de materials van obligar els jesuïtes a buscar alternatives. Una d'elles va ser fabricar-se els seus propis maons. La Companyia de Jesús va construir una bòbila dins de la mateixa finca, a poca distància de l'edifici que s'estava aixecant. D'aquesta manera podia disposar directament d'una part essencial dels materials que necessitaven les obres. 

Torreblanca, allotjament dels treballadors

L'activitat constructiva va transformar també la històrica masia de Torreblanca. Els últims masovers van deixar la finca l'any 1946 i, durant les obres del Centre Borja, la masia va servir per allotjar treballadors que participaven en la construcció.

Durant uns anys, aquest sector de Sant Cugat va concentrar tota una activitat vinculada a aquella gran obra: els treballadors s'allotjaven a Torre Blanca, els maons es fabricaven a la bòbila situada al costat i, a pocs metres, s'aixecava el nou centre dels jesuïtes. Tot plegat passava en un indret que aleshores quedava fora del nucli consolidat de Sant Cugat. El Centre Borja era una construcció de grans dimensions enmig del camp.

Una xemeneia de planta quadrada

Amb el pas dels anys, la bòbila va desaparèixer i el creixement de Sant Cugat va transformar completament aquell paisatge. Només en va quedar la xemeneia, que actualment es troba integrada en la trama urbana, al passeig de Lluís Domènech i Montaner.

L'estructura està construïda íntegrament amb maó i té una particularitat que la diferencia de moltes altres xemeneies industrials: és de planta quadrada. El mateix catàleg patrimonial de Sant Cugat qualifica d'excepcional aquesta característica.

La xemeneia està dividida en sis nivells i presenta una base de dimensions més grans. Està inclosa en el catàleg de patrimoni de Sant Cugat i està considerada Bé de Protecció Urbanística. La protecció afecta la totalitat de l'estructura.

De l'«excel·lent» estat a l'aparició d'esquerdes

La informació patrimonial més recent de la Diputació de Barcelona considera que l'estat de la xemeneia és "regular" i assenyala l'existència d'algunes esquerdes a l'estructura. La situació ha portat recentment l'Ajuntament de Sant Cugat a instal·lar un tancament perimetral al voltant de la xemeneia com a mesura preventiva, mentre s'analitza tècnicament el seu estat de conservació. L'estudi haurà de determinar quines patologies presenta l'estructura i si és necessari intervenir-hi per garantir-ne la conservació.

Més info: Sant Cugat tanca perimetralment la xemeneia de la bòbila dels Jesuïtes

L'últim rastre d'un Sant Cugat desaparegut

La xemeneia ha sobreviscut mentre tot el que l'envoltava canviava. Quan es van començar a fabricar maons en aquell punt, Torre Blanca estava envoltada d'horts, oliveres, cereals i vinyes i el Centre Borja s'aixecava als afores d'un Sant Cugat que encara conservava una marcada fesomia rural.

La xemeneia, aparentment descontextualitzada entre edificis i carrers, permet reconstruir una petita part d'aquesta transformació. És l'última peça visible de la bòbila que va contribuir a aixecar el Centre Borja i el record d'un moment en què, per construir un dels grans edificis de Sant Cugat, els seus promotors van haver de començar fabricant els mateixos maons.

 

Afegeix TOT Sant Cugat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.