Ivan Mañero: "La transsexualitat no és un desig o un caprici"

La cirurgia d'afirmació de gènere està vivint un dels moments "més dolços", com apunta el cirurgià Ivan Mañero, i és per això que el CEO de la clínica que duu el seu nom va voler explicar l'evolució de les tècniques i el perfil del pacient d'aquestes operacions, en un acte que va tenir lloc el dijous 26 d'octubre. Amb 20 anys d'experiència en la cirurgia d'afirmació de gènere, i amb més de 3.000 operacions en la seva esquena, Mañero va voler ressaltar que la transsexualitat "no és un caprici ni un desig" i va assenyalar que encara queda molt treball d'integració.

En aquests 20 anys de cirurgia, la clínica ha experimentat un canvi en la tendència del perfil del pacient, i és que si entre el 2002 i el 2016, un 84,5% de les persones ateses s'identificaven com a dones transsexuals (un 15,5% eres homes transsexuals), en aquest últim any, un 66% correspon a persones que es defineixen com a dones, mentre que un 24,6% com homes. Destaca que en aquest darrer estudi, un 9,4% dels pacients es definia com a no binaris.

 

L'edat mitjana dels pacients també és una de les tendències que s'ha vist modificada en els últims anys, i és que si en l'any 2002 la mitjana d'edat era de 30,6, aquesta va anar augmentant progressivament fins a arribar al seu sostre el 2010 (33,4 anys). A partir del 2010, la tendència va tornar a disminuir, fins a arribar als 28,2 anys actuals. L'acceptació familiar i la visibilització ha ajudat que cada vegada més adolescents, acompanyats dels seus progenitors, demanin informació sobre alguna mena de cirurgia d'afirmació genital, i és que mentre que un 0,5 i un 1,3% de la població s'identifica com transgènere, les xifres augmenten entre els adolescents (entre un 1,2 i un 4,1%).

 

Dins de les cirurgies més demandades, segons Ivan Mañero, està la vaginoplàstia. Així doncs, tenint en compte només les cirurgies genitals, la vaginoplàstia suposa un 71,6% del total mentre que la fal·loplàstia un 14,5%. Pel que fa a les cirurgies no genitals, les més demandades són la feminització facial (47%), la mastectomia (37,6%) i la mamoplàstia (10,6%).

Un dels canvis més crucials que va voler destacar el cirurgià ha sigut el canvi de tècnica utilitzat per a les vaginoplàsties, i és que mentre que en el 2016, un 85,2% de les operacions havia sigut per inversió peniana (utilitzant la pell de penis per realitzar un túnel vaginal), actualment la colovaginoplàstia (utilitzant part de l'intestí gros per crear el túnel vaginal) és la més emprada, amb un 66,5% del total. "El coneixement de la transsexualitat ha permès que molts adolescents accedeixin a bloquejadors hormonals que provoquen la manca de desenvolupament dels genitals de naixement, manifestant-se aquest canvi en les tècniques. I és que la inversió peniana ja no ofereix la profunditat vaginal que necessita una dona transsexual per tenir una vida sexual amb penetració satisfactòria" explicava Mañero.

Finalment, el cirurgià va detallar l'evolució que ha patit l'acceptació de la transsexualitat en la societat: "Quan jo vaig començar, hi havia molt rebuig social i clínic. El punt d'inflexió va ser un reportatge que Mercedes Milà va fer sobre l'operació d'Amor Romeira (exconcursant de Gran Hermano), que va ajudar a donar molta visibilitat". A més, Ivan Mañero va explicar que encara hi ha molt per treballar, però va afegir que Espanya és un referent pel que fa a les cirurgies de canvi de sexe: "A IM Clínic hem fet més cirurgies genitals que a tot Holanda. Venen molts pacients de països menys desenvolupats o que tenen una forta pressió religiosa com Irlanda".

Jedet Izquierdo, un referent

Durant la presentació d'aquest estudi va estar present Jedet Izquierdo, actriu, cantant i activista transsexual del col·lectiu LGTBIQ+ la qual va explicar com va ser el seu cas: "Des de petita jo notava que hi havia alguna cosa que no encaixava en mi i resava per despertar-me cada dia sent una dona. La transsexualitat no és un caprici, sinó una necessitat que en el meu cas va anar en augment amb el pas dels anys. Per mi era horrorós anar a la platja o mantenir relacions sexuals. Tot això em generava molt rebuig i jo em sentia un monstre".

Jedet, a més, va assenyalar la importància de poder realitzar una cirurgia genital: "Jo era conscient que era una cosa molt seriosa, ja que no estàvem parlant d'una manicura, i és que jo no podia arrencar-me els genitals a casa. Un cop vaig fer-me la cirurgia, vaig començar a viure i a sentir-me còmode nua, ja no m'amagava i va canviar la meva autoestima i la meva forma de ser".

L'actriu també va voler remarcar la importància que té l'entorn per poder fer aquest pas: "És crucial comptar amb una educació basada en la tolerància i el respecte. Jo recordo un dia que em va trucar la meva mare i, sense que haguéssim mai parlat encara del tema, em va dir que si jo decidia fer-me una cirurgia genital, tindria el seu suport".

Amb tot, Jedet Izquierdo va voler reivindicar la transsexualitat: "Les dones cis i les dones transsexuals no tenim les mateixes necessitats ni les mateixes experiències, però per mi hi ha bellesa en ser transsexuals, des de l'aprenentatge fins a les persones que t'estimen i t'accepten. És per això que crec que no hem de ficar tot en el mateix sac, no hem d'esborrar la nostra història i la nostra lluita d'identitat".

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, X, Instagram i TikTok.