Jaume Aguadé: Un bloguer amb denominació d’origen

Sense ser-ne un professional, el Jaume Aguadé ha aconseguit fer-se amb un nom dins el món dels vins catalans. La manera d’entrar-hi va ser a través del blog Vins de Catalunya, el qual va començar a escriure l’any 2008. L’espurna del blog, explica Aguadé, va ser el que en diu la paradoxa del vi català: “Som l’únic país del món que produeix vins de màxima qualitat i que consumeix majoritàriament vins de fora. Neix de la necessitat d’explicar que Catalunya és una potència mundial en vins; una part important de la població no s’havia assabentat”.

 

Amb el temps, el blog s’ha convertit en un referent, fins al punt que reconeix que ara no dóna l’abast de tants tastos: “Els cellers em coneixen, em conviden, estic tan ficat que ara gairebé ja no me’n puc desfer. El blog és la meva carta de presentació”. Fins i tot va guanyar un premi, el DO Catalunya, en la seva segona edició. “Allò em va donar molta visibilitat i també uns calerons, que vaig invertir en una nevera de vins!”.

 

Diu que en aquest món és un “tio raro” perquè ell no es dedica professionalment al vi, però que això és molt positiu en el sentit que “ets 200% independent”. Explica també que li interessa parlar més del vi en la seva relació amb l’entorn: “Intento lligar vi amb paisatge, país, territori, ceps, vinyes, fotografia... M’agrada transmetre que és important donar valor a les coses”.

 

A part de ser un gran aficionat al vi, el Jaume es guanya la vida amb les matemàtiques. És catedràtic a la UAB. A més, li agrada la fotografia i és un enamorat de la muntanya: “Sóc excursionista, muntanyista, escalador i esquiador de tota la vida. A mi m’agradaven molt els Alps, vaig arribar a fer trenta quatre mils!”. Ara es dedica més a l’excursionisme per Catalunya i, com era d’esperar, també ho explica en un blog.

En clau personal

Anys a Sant Cugat. 

Vaig venir a viure-hi l’any 1985.

 

Professió.

Matemàtic, catedràtic a la UAB.

 

Una virtut.

Sóc tossut, perseverant. Si no, no podria fer recerca!

 

Un defecte.

La tossuderia, si ho preguntéssim a la meva dona diria que és un defecte.

 

Una pel·lícula.

Quan era jove m’agradaven coses rares, Tarkovski, Passolini...

 

Un llibre.

L’últim que he llegit ha estat ‘La trilogia de la frontera’, de Cormac McCarthy.

 

Un país.

Catalunya, m’hi sento molt arrelat. Però també diria Suïssa.