Jaume Pahissa, memòria viva del Sant Cugat de fa gairebé un segle

El santcugatenc, Fill Predilecte de la ciutat, va néixer a Can Quitèria l'any 1922

Jaume Pahissa és el que es coneix com un santcugatenc "de tota la vida". Va néixer a l'emblemàtica masia de Cal Quitèria, ara reconvertida en el Centre d'Art Tèxtil Grau-Garriga, el 20 de juliol del 1922.

A casa els Pahissa eren pagesos. De fet, el que avui dia és la plaça de Can Quitèria era "l'hort de casa", com recorda, on plantaven verdures i també tenien vinya. "Vivíem del que donava l'hort", explica, detallant que "cada dilluns anàvem a portar el vi a Barcelona, i les verdures les deixàvem davant de la porta de casa, i trucaven, i els la veníem".

Jaume Pahissa, qui més tard va treballar repartint material de la ferreteria de Cal Oristrell "portant la furgoneta", com apunta, sempre s'ha mantingut vinculat al món de la pagesia. "Jo sempre he sigut pagès, he tingut l'hort i sempre he continuat cultivant", afirma, reiterant que "m'agrada, i sempre he tingut hort, perquè m'agrada cultivar les plantes". Pahissa es va casar amb una santcugatenca, "i tant!", i va tenir un fill, amb qui viu molt a prop. "És una sort, i molt agradable que sigui així", destaca.

Del Sant Cugat de quan era petit, el millor record que en guarda són els seus amics. "Recordo aquell Sant Cugat jugant a futbol amb els amics a la plaça de Barcelona", explica, apuntant que "era molt diferent de com és ara; hi havia unes palmeres grosses a cada punta de plaça", explica.

 

Uns amics que, de nanos, com tots els infants, "eren entremaliats". "En vam fer moltes!", riu, explicant, que "al vespre sortíem i ens reuníem, i sempre fèiem alguna entremaliadura. Per exemple, "apagàvem els llums quan sortien del cine, i, quan acabaven, tornàvem a encendre. Era per riure".

També recorda com feien teatre, i com més tard va començar a cantar a La Lira. "Tot era el mateix grup, i ells anaven a fer teatre i a cantar, i jo també. Fèiem una pinya", apunta.

Jaume Pahissa. FOTO: Yves Dimant

Jaume Pahissa. FOTO: Yves Dimant

Records d'infantesa

Un altre dels moments dels quals en guarda un singular record és de l'època de la Guerra Civil. Els seus dos germans van anar a la guerra, mentre ell cuidava de l'hort "feia el que podia en aquella època", diu. Un dels moments que més recorda va ser quan, durant els Fets d'Octubre, van confondre Cal Quitèria amb l'Ajuntament. "Ens van disparar, i recordo la meva mare, tota espantada que els va dir als qui van trucar a la porta que entressin, que ens estaven disparant, i aquells senyors van dir "No, no si éramos nosotros, que os hemos confundido con el ayuntamiento"", recorda Pahissa.

"Es va notar molt que havia passat una guerra per aquí, però després ja es va anar tornant a celebrar la Festa Major, i coses així normals de cada poble", apunta. De la Festa Major, precisament, en recorda amb especial estima el ball del 'Paga-li, Joan'. "Es ballava per Festa Major, i jo sempre el vaig ballar. És que sempre m'ha agradat molt ballar!", admet.

Del canvi que ha sofert la ciutat des del poble que ell va conèixer, Pahissa no n'està gens en contra. "No em desagrada la ciutat; són coses diferents".

La Penya Regalèssia

Per una de les moltes coses per les quals serà recordat Jaume Pahissa és per haver estat un dels membres fundadors de la Penya Regalèssia. Eren el grup d'amics, amb el qual van fer "un munt de coses" per mantenir el patrimoni local, com ara, la restauració de l'ermita de Sant Medir. Una tasca que li va merèixer el reconeixement de Fill Predilecte de la ciutat. Una distinció de la qual n'està molt orgullós.

 
Comentaris

Destaquem