Un jove santcugatenc ferit a Xile després que li disparessin per l'esquena en una protesta

El santcugatenc Felipe Nicolas Caceres ha resultat ferit després que li disparessin per l'esquena durant la protesta del passat 21 d'octubre a Xile, tal com avançava aquest dissabte, 2 de novembre, El Cugatenc. El jove, de 26 anys, i amb doble nacionalitat espanyola i xilena, es troba al país treballant per a la Fundación para la Superación de la Pobreza des del mes de febrer, tal com ha explicat la seva mare, Ximena Montecinos, al TOT Sant Cugat.

"Felipe es troba a Xile per feina des del mes de febrer, i fa quinze dies van començar les protestes, a les quals s'ha sumat", explica, detallant que "no són protestes només pels 30 pesos del transport, com diuen molts mitjans, sinó per molts motius, com ara pel descontentament amb la sanitat, l'educació, el transport, la manca d'abastament d'aigua, i moltes altres qüestions que han portat el país a viure un retrocés de drets", detalla.

Precisament durant una d'aquestes protestes, la primera, el 21 d'octubre a Santiago de Xile, a la plaça d'Itàlia, Felipe va ser "disparat per l'esquena, a boca de canó, mentre tenia les mans enlaire", tal com explica Montecinos. Després de rebre l'impacte de perdigons, Felipe va aconseguir sortir corrents ferit, i arribar fins a la Federació d'Estudiants, que el va atendre en primera instància.

"El meu fill va rebre l'impacte de 6 o 8 perdigons, i l'impacte va ser tan fort, que li han hagut de fer sutura, i alguns dels perdigons no li han pogut extreure", detalla, lamentant que "li disparessin per l'esquena, mentre tenia les mans enlaire, que és totalment il·legal. No anava armat, i no van avisar abans de disparar".

Felipe ha pogut denunciar el seu cas a associacions de Drets Humans "a les portes de l'hospital, perquè no els deixen accedir a l'interior", i també ho ha denunciat a Amnistia Internacional, i davant el Cònsol espanyol a Xile.

Ara, uns dies després, Felipe podrà tornar a la feina, recuperant-se de les ferides provocades per l'impacte. "Ja pot caminar, i ha estat molt ben rebut per la gent del poble on treballa", explica la seva mare. "Tinc la sort que no me l'han donat en un taüt, perquè va poder sortir corrents tot i estar ferit, sinó, o l'haguessin deixat mig mort, o hagués anat a parar a un dels centres de tortura, que els han tornat a posar en funcionament", afirma.

La situació a Xile

Montecinos lamenta la situació que s'està vivint al seu país d'origen, i la imatge que s'està donant de les protestes. "Seguim la informació del que està passat mitjançant els mitjans de comunicació que no estan controlats pel govern de Xile, els mitjans internacionals, i també telefònicament amb la família. Els mitjans de dreta del país estan controlats i parlen d'actes vandàlics, publiquen muntatges fotogràfics... no són objectius, i no mostren la realitat del que està passant al país", lamenta Montecinos.

"Ens han molestat informacions com les publicades per diferents mitjans aquí a Espanya, per exemple, que afirmen que les protestes són per pujar 4 cèntims el transport. Hi ha molts motius", explica. "Hi ha falta d'aigua, de subministrament de coses tan bàsiques com el menjar, temes de sanitat, educació, a la qual només poden accedir els rics... hi ha molta desigualtat social, les pensions són irrisòries, fins a tal punt que una parella d'avis es va suïcidar", detalla.

"Els 30 pesos del transport van ser el detonant", explica, d'unes protestes que "van iniciar els estudiants però a les quals ja s'han sumat els mestres de parvulari, sanitaris, transportistes, un sindicat miner, i fins i tot un exjutge que ofereix assessorament legal perquè la gent pugui denunciar. Mentrestant, el govern ven que la situació està tornant a la normalitat, fent declaracions que són irrisòries", apunta.

Així explica que les protestes segueixin endavant, encara que el govern presidit per Sebastián Piñeira aturés la pujada del transport i aixequés el toc de queda que hi havia al país, entre altres mesures anunciades. "Són mesures pegat, perquè han retirat l'augment de preu de la franja alta, però l'han posat a la franja baixa, per exemple, i és absurd, perquè suposa que per anar a treballar, que molta gent va dels pobles del voltant a Santiago, t'has d'aixecar quatre hores abans per després fer front a jornades de 12 hores de feina. Són mesures encara més incendiàries", explica.

"La situació ve de molts governs enrere, i és difícil d'entendre si no es coneix la realitat del país", explica, apuntant factors com que famílies senceres s'han d'endeutar per omplir la cistella de la compra, que els salaris màxims són d'uns 500 euros suposant el lloguer d'un habitatge un cost de 300 euros, que l'aigua va tota a parar a les explotacions agràries que exporten deixant en desproveïment la població en general, o que el transport a Xile, detonant de les protestes, pot suposar el 30% dels ingressos d'una família treballadora.

"És com tornar enrere, s'estan vulnerant drets fonamentals com en les èpoques de Pinochet. Han de canviar moltes coses, començant per la Constitució", apunta Montecinos. "És una situació que ja vaig viure, sols que no m'havia tocat tan directament, i ara sí, amb el meu fill", lamenta.