La masia de can Bell, una masia documentada des del 1158

Can Bell és una de les poques masies de Sant Cugat que no tenen un portal de punt rodó en demostració de la seva independència del Monestir

També coneguda com Bell de Mas Sanctus o Mas Sant i documentada des de l’any 1158. La presència de la família Bell es va iniciar, com a mínim, des del 1541, any en què en un document que resta en poder de la família parla d’un tal Antoni Bell de Can Sanctus.

La presència de la família ha estat permanent des d’aleshores, passant de pares a fills fins als nostres dies, que hi viuen el matrimoni Jaume Bell i Luci Casanova i els seus fills.

Atesa la seva situació geogràfica a Collserola, amb molts desnivells, els terrenys de conreu eren petis i nombrosos. El blat, la civada i la vinya eren les principals fonts d’ingressos, juntament amb la fusta que talaven del bosc. També tenien les hortes, on recollien les verdures i els llegums.

La finca arriba fins a la font coneguda com la font de Can Bell. Curiosament, i a diferència de la resta del municipi, era una terra escassa d’aigua i recollien la de la pluja en unes cisternes per poder regar els horts. En el document que hem esmentat, descobert per Tomàs Grau, sobre la cursa de 1551, també consta que hi va participar un cavall anomenat Toni Bel en representació de can Bell.

L’orgull de viure en un mas

El matrimoni d’en Jaume i la Luci, actuals propietaris de la masia i que continuen la saga familiar. FOTO: Lali Puig

Viure aquí és realment una responsabilitat”, ens diuen en Jaume i la Luci. “Som conscients que pràcticament la masia està igual que fa tres-cents o cinc-cents anys enrere, i mantenir-la així representa un esforç i una dedicació importants. De vegades comentem entre nosaltres que som la reserva índia del poble”.

 


La demostració d’aquest arrelament i de l’orgull de pertànyer a la història de Sant Cugat va portar la filla d’en Jaume i la Luci, la Clàudia, a fer un treball de recerca quan va acabar el batxillerat. Aquest treball, publicat posteriorment a la revista Gausac, volia recuperar, ordenar i classificar tota la documentació que existia a la casa.

En el preàmbul de la tesi diu: “Es tracta d’una primera immersió en l’arxiu històric familiar d’una de les masies més antigues del terme de Sant Cugat. Tot i que el propòsit del treball és més filològic que històric, el primer document analitzat permet concretar quan arriba la família Bell al mas, el qual ha passat de pares a fills fins al moment present, essent l’autora part d’aquesta línia successòria directa”.

La documentació

Vista de part del celler que es conserva com estava fa més de tres-cents anys, amb la premsa al fons. FOTO: Lali Puig

Els documents estudiats per la Clàudia són molt diversos i parlen de testaments, relacions de béns, compravendes, matrimonis...Un d’aquests  es refereix a una compra d’uns terrenys i la seva redacció és força curiosa: “Ab acte rebut en poder de Pere Vernet notari regint les escrivanies de Sant Cugat, a 2 de febrer, Joan Vilar, parayre de dita vila vene a Anton Belldel Mas Sanctus per preu de 40 lliures lo dret de lluir i quitar aquella pessa campa de sembradura 6 quarteres situada en dita vila en lo lloc dit Lo Vinet que dit Bell ja possehia com a sucsessor de Anton Bell son avi qui la compra a carta de gracia a Valentí Villar de dita vila a 21 de març de 1583 per preu de 145 lliures ad clàusules de estil y afrontacions de dita pessa”.


Un altre document escrit originalment en llatí parla de la dot matrimonial que l’any 1583 donava l’Antoni Bell a la seva filla Caterina per casar-se amb en Joan Pla. “Sigui notori per a tothom que jo, Joan Antic Pla, pagès de la parròquia de Sant Esteve de Parets, diòcesi de Barcelona, confesso i us reconec a vós, senyora Caterina, muller meva, filla d’Antoni Bell, pagès de la parròquia de Sant Pere de Sant Cugat del Vallès, vivent, i de la senyora Eulàlia, la seva muller, que de mans de dit Antoni Bell, pare vostre, vau pagar-me i donar-me, a les meves completes voluntats, aquelles dues-centes lliures barceloneses, comptades davant meu, de les quals graciosament, juntament amb alguns béns, foren constituïdes i aportades veritablement per dot, en nostre dot, en el moment de les meves i nostres núpcies […]”.

Història viva

El finestral gòtic, construït per demostrar la independència de can Bell del monestir. FOTO: Lali Puig

“Tenim constància documental a l’Arxiu Municipal d’un fet que va passar l’any 1857, quan un grup de bandolers van rodejar la casa per atracar-la. La família es va tancar a dins, però un dels fills va saltar per una finestra per tal d’anar a buscar ajut”, ens diu en Jaume.

 

I afegeix: “Els bandolers el van agafar i el van apunyalar sota mateix de la finestra. La que va poder fugir va ser una minyona, qui va demanar ajut a un traginer que va començar a cridar com si hi hagués el sometent i els bandolers van fugir. El que és curiós, però absolutament cert, és que a sota de la finestra on va morir el noi, cada any per primavera hi surten uns lliris”.


L’edifici de la masia és molt similar a d’altres del territori català, però té una peculiaritat molt curiosa. Segons explica la Clàudia en la seva tesi, la masia no té un portal de pedra adovellada com la majoria i, en canvi, té un parell de magnífics finestrals gòtics.

Després de la Sentència Arbitral de Guadalupe (que acabava amb els mals usos dels senyors feudals), els pagesos van acceptar pagar uns tributs als senyors feudals que es podien liquidar en un cop o en un cànon anual. Els que ho feien de cop, posaven a casa seva un portal de pedra i punt rodó similar al del Monestir, el qual els acreditava com a homes lliures.

Els de can Bell van optar per la segona via, però per evitar que la gent pensés que era per manca de diners, van col·locar a la façana un finestral gòtic que valia més que el portal.


Contents, feliços i satisfets de viure al seu mas, i sent conscients de sentir el pes de tantes generacions, fa que els Bell segueixin lluitant per mantenir el mas i continuar una saga familiar, potser poc coneguda per a molts, però que és gràcies a gent com ells que la història de Sant Cugat segueix viva.

Aquest contingut forma part d'un reportatge sobre les masies més antigues de Sant Cugat. En els propers dies s'aniran publicant més peces relacionades.

Més informació
 
Comentaris

Destaquem