La plaça dels Quatre Cantons

La plaça dels Quatre Cantons es coneix amb aquest nom pel simple fet de ser un encreuament entre quatre carrers ja des de l’època medieval, tot i que no fou fins a l’obertura de la carretera de Gràcia i la inauguració del tram Sant Cugat-Rubí l’any 1880 quan comença a aparèixer el nom de Quatre Cantons en la documentació oficial.

Per una banda, al sud,  tenim el carrer de Francesc Moragas, antic camí que conduïa a la ciutat de Barcelona. A llevant hi ha el carrer de Santiago Rusiñol, antic camí en direcció a Cerdanyola i Montcada. En direcció nord hi ha l’Endavallada, carrer conegut antigament amb el nom de Baixada dels Caçadors, que conduïa a l’antiga parròquia de Sant Pere d’Octavià, des d’on partien els camins a Terrassa i Sabadell. I, finalment, a ponent hi trobem el carrer de Santa Maria, camí que anava cap a Valldoreix i des d’on hi havia el trencall en direcció a Martorell (actual carrer de Martorell).

La imatge de 1926

En aquesta imatge de principis del segle xx podem veure dos dels Quatre Cantons amb el carrer de l’Endavallada al mig i el Mercat Municipal al capdamunt.  

L’edifici de l’esquerra és el que més endavant seria la casa Barbany. L’any 1924, el senyor Pere Barbany sol·licità permís per fer reformes a la casa que podem veure a la fotografia i d’aquí en sorgí l’edifici que hi ha avui en dia, conegut com a Cal Barbany.

De la fotografia cal destacar-ne la font que es pot observar a l’esquerra de la imatge, que fou construïda l’any 1884 juntament amb una altra situada al final del carrer de Sant Esteve. Totes dues fonts esdevenien una de les primeres de la població, ja que anteriorment només hi havia la del Monestir i una que s’havia construït al final del carrer Major l’any 1880.
També és interessant remarcar les decoracions ceràmiques que coronen l’edifici, fetes probablement a la fàbrica de productes ceràmics Arpí, coneguda popularment com a Cal Gerrer.

La casa de la dreta (on posa “cafè” i “refrescos”) era la Fonda Fargas, fundada el 1895 i regentada per Magí Eudald Perelló i la seva dona Leocadia Mestre. Més endavant passaria a ser la Fonda Nadal, ja que el Magí i la seva dona es traslladaren al número 29 del carrer de Santa Maria, on van obrir un hostal per a gent senzilla.