La temperatura mitjana anual creix 1,6 graus en 20 anys a Sant Cugat i rodalies

El canvi de temperatures i els problemes que això pot suposar per al clima i l'ecosistema del planeta ha estat tema de debat i reflexió en els últims anys. Les advertències dels experts sobre l'augment de les temperatures i les conseqüències que això pot provocar semblen estar-se complint en els darrers anys. De fet, així ho mostren les dades meteorològiques dels últims 20 anys (1997 - 2017) dels observatoris meteorològics (del Servei Meteorològic de Catalunya) més pròxims al municipi: Vacarisses, Cerdanyola i el CAR de Sant Cugat, extraient les següents conclusions.

La temperatura mitjana anual augmenta

Segons les dades d'aquests tres observatoris meteorològics, la temperatura mitjana anual de Sant Cugat i pobles i ciutats dels voltants ha augmentat progressivament. Si l'any 1997 va ser de 14 graus, les dades recollides al final del 2017 mostren que, 20 anys després, la temperatura mitjana anual va ser de 15,6 graus. A més, en els anys intermedis, tot i que amb excepcions, la temperatura mitjana anual ha anat en augment respecte als anys anteriors. Si bé és cert que l'any 2000 les dades mostren una temperatura inferior a la del 1997 (13,7 graus), en els anys posteriors no ha baixat dels 15, amb l'excepció del 2010, que va acabar amb una temperatura mitjana anual de 14,6 graus. Destaca la temperatura mitjana anual de l'any 2003, una de les més altes de les darreres dues dècades (15,7 graus).

En definitiva, però, si prenem les dades de 1997 i del 2017, veiem un increment de més d'un grau en la temperatura mitjana anual.

Les màximes també han augmentat

Igual que la temperatura mitjana anual, la mitjana de temperatures màximes durant l'any també ha augmentat, el que vol dir que fa més calor. De fet, el 2017 va tancar amb les dades més altes de calor de les dues últimes dècades, amb un índex de mitjana de temperatures màximes de 22,1 graus, el que representa un increment d'1,3 graus respecte a l'any 1997, que va acabar amb una mitjana de 20,8 graus de temperatures màximes. Crida l'atenció, però, que en mig d'un augment constant d'aquestes xifres, l'any 2010 va representar un dels menys calorosos de les darreres 20 anys, situant la temperatura màxima mitjana inclús per sota de la de 1997 (20,4 graus).

D'altra banda, l'augment en les xifres de temperatura màxima total durant l'any és també significatiu. Si l'any 1997 la temperatura més alta que es va registrar va ser de 34 graus, l'any 2017 va ser de 37,4, ambdues recollides en un dia del mes d'agost. En aquest escrutini de dades crida l'atenció que durant l'any 2010, un dels més freds dels darrers temps, es va arribar a una màxima total de 38 graus, per sota, però, de la del 2003, que va elevar el termòmetre fins als 38,6.

El fred ha dismiunït

Un altre dels factors que ha fet augmentar la temperatura mitjana anual, a banda de l'augment de la mitjana de temperatures màximes, ha estat el fet que ja no fa el mateix fred. L'any 1997 va tancar amb una mitjana de temperatura mínima de 8,2 graus i, tot i que l'any 2000 encara va ser inferior (7,7 graus), respecte al 2017 s'observa un increment de la mitjana de temperatures mínimes de més de dos graus. Durant el passat any aquesta xifra va acabar amb 10,4 graus, el que representa un augment de més de 2 graus de mitjana. L'increment ha estat constant, ja que es pot observar com des del 2007 aquestes xifres no han baixat dels 9 graus, fins a arribar a superar els 10 en l'últim lustre.

Pel que fa a la temperatura mínima absoluta no s'observa un patró que indiqui quelcom rellevant, ja que al llarg d'aquests 20 anys, aquesta dada ha anat augmentant i disminuït sense una sèrie temporal. Si l'any 1997 la mínima absoluta va ser de -3,5 graus, l'any 2012, per exemple, va ser de -7,1. El 2017 va tancar amb una temperatura mínima absoluta de -3,6 graus.

Hi ha menys baixades a -0 graus

El que sí que crida l'atenció són la quantitat de dies durant l'any que s'ha baixat de 0 graus en les darreres dues dècades. L'any 1997 es va arribar a aquestes condicions en un total de 28 dies, mentre que en el 2017 només va passar 19 dies. Però és que, a més, les dades mostren que l'any 2000 es va arribar a una temperatura inferior als 0 graus en 50 dies. Criden també l'atenció les excepcions del 2010, quan es va arribar sota 0 en 37 dies i del 2012, quan aquesta situació va repetir-se en 40 ocasions. A partir d'aquí, però, les dades mostren que cada vegada es baixa de 0 graus menys dies l'any.

Les conseqüències d'aquest augment de temperatures

Antoni Rosell és investigador de la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats, i explica que "encara no es pot determinar en precisió quins canvis provocarà l'augment de les temperatures, però el que és segur és que n'hi haurà". Tot i això, assenyala que els canvis que es viuran en la nostra zona tindran a veure una major probabilitat de pluges i episodis extrems: "En la nostra zona, tots aquests canvis es veuran relacionats amb més probabilitat de pluges i episodis extrems. En altres zones, però, les conseqüències seran diferents, com per exemple a l'Àrtic, on el que s'està produint és una pèrdua de glaceres", explica Antoni Rosell. De totes maneres també assenyala que els canvis que hi ha en una zona, afecten directament a d'altres: "El que passa en diferents zones del planeta es relaciona entre si, és un trencaclosques immens", afegeix l'investigador.

D'altra banda, Rosell també explica que ja es comencen a veure símptomes importants que ens mostren que estem entrant en una època de canvi: "Hi ha tendències que de canvis relacionats amb la vegetació i les migracions d'animals. L'adaptació a les noves condicions, al final, afectarà a tots els éssers vius". En aquest sentit, l'investigador intueix que "l'ésser humà és una espècie que s'ha adaptat als canvis al llarg de la història". De totes maneres, dubta de com s'adaptarà la societat: "Com a societat no ens agraden els canvis, i tampoc els que es poden produir per la temperatura. Com a éssers ens adaptarem, el problema és com ho farem com a societat", afirma Antoni Rosell.

A més, assenyala que cal naturalitzar l'època de canvi, i si bé és cert que assenyala que cal canviar en polítiques sobre el medi ambient, també adverteix del perill de tractar d'evitar el canvi climàtic a través de la ciència: "Buscar un refredament del planeta artificial pot ser més perjudicial que avantatjós. És molt difícil saber què passarà i preveure aquestes circumstàncies. Podria ser que fos pitjor el remei que la malaltia", diu. "El canvi climàtic és un procés natural que ha existit sempre, tot i que és cert que amb la industrialització potser s'ha accelerat, però hi ha una part natural, que al llarg de la història s'ha anat repetint", afegeix.

D'altra banda, per concloure assenyala que l'important és veure com ens adaptem a aquests canvis: "El gran repte que tenim és donar-nos suport com a societat per adaptar-nos a les noves condicions", sentencia l'investigador, Antoni Rosell.