La verema dels anys 50 a Sant Cugat

En Tomàs Grau explica com era la recollida del raïm quan encara Sant Cugat tenia vinya

Reposició de textos

La verema de fa 60 anys era, per a nosaltres, un treball feixuc però molt alegre i gratificant perquè era la collita més important que teníem els pagesos o viticultors. El vi a Sant Cugat era molt important per als habitants, ja que les vinyes representaven el 75% de la terra de cultiu.

Heu de pensar que la verema durava unes 4 o 6 setmanes, per tant, era la collita més important que nosaltres recordem. Teníem una colla de pagesos que ens ajudàvem els uns als altres i entre tots fèiem el recorregut a les vinyes que depenia de la podridura que hi podia haver aquell any.

Recordo que, com que durant aquest temps anava a vendre raïm seleccionat de la vinya al barri de Gràcia, quan retornava i baixava del tren sentia aquella flaire tan característica de la fermentació dels mostos perquè hi havia molts pagesos que encara feien el seu vi a casa i era una flaire molt agradable. De petit anava a jugar a la plaça i allà hi havia quatre o cinc cases que tenien premsa i nosaltres, només amb els clics que feien els cadells de les premses, ja sabíem la casa on estaven premsant. Aleshores hi anàvem per contemplar la feinada que tenien per treure el pa de la premsa.


La feina de verema no era massa complicada, només calia la colla que es feia per saber les carretades de raïm que havien d’anar al poble o bé a la masia a la qual pertanyia la vinya per pagar les seves parts. Nosaltres érem 6 o 7 collidors i amb les nostres tisores o falçons sabíem la manera com s’havia de tallar i de transportar al lloc on es feien les càrregues. Normalment, de les càrregues se’n cuidava el meu avi que era el més veterà. Cadascú agafava una passada de ceps i anava traginant-lo cap al lloc de la càrrega.

Quan arribava el carro es tapaven les portadores amb unes estores d’espart, es lligaven bé i es carregaven al carro. Les portadores eren uns recipients de fusta amb unes cornaleres, amb dues nanses a les puntes, que d’aquesta manera es podien carregar des de dalt al carro amb una corda i des de baix amb un home o dos que les anaven tirant amunt. Quan nosaltres mateixos portàvem el raïm al Celler Cooperatiu s’organitzava un cacau de cues de carro en les hores punta que feia que a vegades hi hagués més d’una paraula gruixuda entre ells perquè tothom tenia pressa. Es tirava el raïm dintre d’una vagoneta, es pesava i amb una aixeta que hi havia al fons es treia una mica de most per poder treure la graduació que feia el raïm de la carretada. Al final de la collita es feia la mitjana de la graduació que s’havia tret, a més del pes de les carretades per treure les càrregues de raïm portades al celler.

 
Comentaris

Destaquem